Conferència: Labor improbus omnia vincit, a càrrec de Benet Rossell, artista interdisciplinari i investigador

Dijous 14,  19.30 h, sala Verdaguer

Nou cicle: Benet Rossell, lliurecreador

Conferència: Labor improbus omnia vincit, a càrrec de Benet Rossell, artista interdisciplinari i investigador

benet_rossell

Benet Rossell

Benet Rossell és un artista interdisciplinari i investigador. Al llarg de la seva trajectòria artística ha desenvolupat un llenguatge singular a base de micrografies, ideogrames i pictogrames originals que no pertanyen a cap codi lingüístic.

La seva és una pràctica creativa on conflueixen la cal•ligrafia i la imatge en moviment. Pioner del cinema experimental i del vídeo, Benet Rossell anima un repertori infinit de signes, gestos, formes, figures, i espais lúdics i d’experimentació,

A mitjans dels anys seixanta s’instal•la a París, on es forma com a cineasta, participa en la vida artística de la ciutat, i es vincula al grup d’artistes conceptuals. L’any 67 hi exposa per primera vegada a la Galerie Jacqueline Ranson. Més tard passa llargs períodes a Nova York, on freqüenta els moviments d’avantguarda. A mitjans dels vuitanta torna a Barcelona on resideix en l’actualitat.

  • Picasso deia que la inspiració existeix però cal que et trobi treballant. Ser artista és, en efecte treballar sense parar. Ser artista és ser-ho 24 hores al dia, 7 dies per setmana, totes les setmanes de l’any”… prim fila, prim fila…” durant anys i panys…
  • Labor improbus omnia vincit és el títol més engrescador que m’he empescat per a aquest tomb a través de la meva biografia, a la manera d’un autoretrat hiperdescriptiu, contextualitzat i improvisat com la pròpia vida.
P1160125 (1)

Benet Rossell

P1160135

P1160128

Benet Rossell

P1160134 (1)

Benet Rossell

P1160137

Benet Rosell i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques. Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Dilluns 28, 19.30 h, sala Verdaguer

Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

sol picó

Sol Picó

Pa amb tomaca. La dansa. Aquest títol correspon a una reflexió que m’ha acompanyat al llarg  del temps.
Penso que el pa és com la dansa… pots mesclar-lo amb tot i sempre està bo. Pots menjar-te’l amb llonganissa, formatge o pernil, melmelada o xocolata. Tant és si és dolç o salat, quina meravellosa experiència sensorial… Igual que la dansa quan l’acompanyes d’una bona escenografia, vestuari, llums, vídeo o pintura… sempre funciona!

BREU CURRÍCULUM

  • Coreògrafa i ballarina resident a Barcelona. Sol Picó domina la dansa clàssica, espanyola i contemporània. Tres disciplines que es poden sentir en la seva feina coreogràfica, tot i que emmarcades en l’expressió més contemporània de la dansa.
  • Va formar la seva primera companyia Danza Robadura al 1988 però és amb la companyia que porta el seu nom, la Sol Picó Compañía de Danza nascuda al 1993, amb la que ha desenvolupat el seu personalíssim segell. Un segell que es fa notar tant en el seu llenguatge creatiu i interpretatiu com en el nom de les seves obres. Razona la vaca (1995), E.N.D. (Esto No Danza, 1998), D.V.A (Dudoso Valor Artístico, 1999), Bésame el cáctus (2001), La divadivina y el Hombre bala, La dona manca o Barbie Superestar (2003), La prima de chita (2006), Las Doñas (2007), Sirena a la plancha (2008), El llac de les mosques (2009), Matar al bicho (2010), Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011) o Memòries d’una puça (2012)  són alguns exemples i alguns muntatges d’aquesta creadora.
  • Ha estudiat al Movement Research de Nova York diverses tècniques de dansa contemporània i va treballar com a intèrpret i coreògrafa els primers anys de la seva trajectòria, amb companyies i creadors diversos com Robouldanse, Rayo Malayo Danza i la companyia d’Art Total Los Rinos.
  • El curtmetratge dirigit per Octavio Masia i ella mateixa, El 64, cortometraje de danza en un autobús i el vídeo-dansa No Paris del realitzador Joan Pueyo, en el que apareix com a ballarina i coreògrafa, entre altres completen una carrera en la que no falten els premis.
  • El Premi Max de les Arts Escèniques al Millor Espectacle de Dansa, a Millor Coreografia i a Millor Intèrpret de Dansa Femenina per Bésame el Cáctus al 2002 i 2003, pel millor espectacle i a la millor coreografia per La dona manca…al 2004, al millor espectacle per Sirena a la Plancha, a la millor coreografia per Paella Mixta al 2005 i a la millor coreografia per El Llac de les mosques al 2009  així com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya al 2004, són alguns dels premis amb els que compta Sol Picó.

P1020006

 

 

P1020022

Sol Picó

 

P1020016

Sol Picó

 

???????????????????????????????

Pa amb tomaca. La dansa. Sol Picó

 

sol_pico_toni_rodriguez_yuste

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste

sol_pico_toni_rodriguez_yuste_1

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste

Visita comentada a l’exposició “Tàpies des de l’interior”

Dijous 19 de setembre, 16 h MNAC

Visita comentada a l’exposició “Tàpies des de l’interior”

 

tapies des de l'interior

La Fundació Antoni Tàpies i el Museu Nacional d’Art de Catalunya presenten conjuntament una exposició que es desplega alhora a les sales de les dues institucions. Tàpies. Des de l’interior ha estat concebuda exclusivament a partir de les obres conservades a casa de l’artista i a la Fundació Antoni Tàpies, i segueix dues línies de treball diferenciades: d’una banda, les grans composicions murals; de l’altra, els objectes quotidians i els materials pobres.

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es mostra l’evolució de les composicions murals a través d’un recorregut que abraça tota la seva producció artística, des de mitjan anys quaranta fins al 2011, des de la pastositat i el gruix de la pintura dels primers anys fins a l’experimentació amb nous materials, com ara el vernís, el làtex i les planxes de metall, de les dècades següents. La mostra palesa l’interès constant de Tàpies per la matèria amb dos enfocaments diversos però complementaris: com a rebuig del llenguatge artístic tradicional, i com a sinònim de canvi i de transformació.
A la Fundació Antoni Tàpies la tria se centra en una sèrie d’obres del 1946 al 2009 que evidencien l’interès de Tàpies pels materials pobres i pels objectes: des de l’ús del cartó, els fils i els cordills de les obres primerenques fins a l’assemblatge i a la incorporació de l’objecte en la superfície de la tela que es fan més manifestos a partir de finals de la dècada de 1960. La tria posa en relleu la voluntat de Tàpies de magnificar el que es considera petit i insignificant, per mostrar tot allò que es concep com a marginal port suggerir idees essencials.

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: Les arts escèniques

Dimarts 11,  19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: Les arts escèniques. Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència –AACC–

Conferència: L’Òpera com a Art Total, a càrrec de Marc Sala, tenor

Marc Sala

Marc Sala, tenor. Nascut a Barcelona, estudia amb Eduard Giménez al Conservatori del Liceu i es llicencia en Cant amb Ana Luisa Chova al Conservatori Superior de València. Estudia Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i participa en cursos i produccions amb Roger Alier.

Debuta com a tenor amb el rol protagonista del Singspiel “Bastiano i Bastiana” de Mozart a Milà i a Florència. Des de llavors ha interpretat diverses òperes (Elisir d’amore, Flauta Màgica, Traviata, Siège de Corinthe, etc..) i gaudeix d’una carrera internacional, on destaquen les seves actuacions a  França, Alemanya, Itàlia, Panamà i al Japó.

Darrerament compagina la seva carrera musical amb la docència i amb cicles de conferències sobre òpera, primer a la Casa Orlandai de Barcelona i actualment al Conservatori del Liceu.”

P1150952_1

Marc Sala

L’Òpera com a Art Total

L’òpera és el punt de trobada de totes les Arts existents: música, dansa, literatura (poesia i teatre), escultura, pintura, arquitectura, video-art…  La seva relació amb totes aquestes arts, inclós el cinema, i la seva capacitat aglutinadora la converteixen en una expressió artística total.

Farem un repàs d’aquestes relacions artístiques passant de Monteverdi a Wagner, de Picasso a Chagall, de Visconti a Haneke, de Garnier a Frank Gehry, etc… 

Marc Sala

Marc Sala

marc_sala_toni_rodriguez_yuste_1

Marc Sala i Toni Rodríguez Yuste

???????????????????????????????