Brossa i l’univers bombolla. Pep Bou

Dimarts 21 de maig, de 2019, 19 h Sala Oriol Bohigas

Brossa i l’univers bombolla

Xerrada amb número de bombolles i amb vídeos projectats

Pep Bou, creador, director i actor de teatre
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Pep Bou  va trepitjar els escenaris com a professional als anys setanta formant part de la gran quantitat de mims que caracteritzaven l’època. La seva preparació com arquitecte tècnic i la seva passió per les arts plàstiques i visuals van consolidar una forta sensibilitat cap als espais efímers i la ductilitat de les formes. Fundador de diverses companyies Pa de Ral – 1978- La Viu Viu Teatre – 1981, fins que, el 1982, comença a actuar en solitari amb el teatre, de les bombolles de sabó, amb les els quals aconsegueix configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea, 1990, Ambrossia, espectacle dedicat a  Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta, 2000, Diàfan, 2003, Clar de llunes, 2007, i Rebufaplanetes 2009). A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèl·lules i Plantes (2004) i Bereshit. La història més bella del cosmos (2010), orientats a la divulgació científica, en col·laboració  Jorge Wagensberg . Ha actuat a  teatres i festivals d’arreu del món sorprenent a públics de totes les edats i cultures i rebent nombrosos premis nacionals i internacionals.

La influència de Joan Brossa en l’univers bombolla de Pep Bou

Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.

Joan Brossa


Pep Bou. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Pep Bou. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Pep Bou. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Pep Bou. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Pep Bou. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Pep Bou. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Fem còmic! A Fira Barcelona Montjuïc

Dimarts 2 d’abril de 2019, 19 h  sala Verdaguer

Fem còmic! A Fira Barcelona Montjuïc

Meritxell Puig, directora general de FICOMIC
Toni Guiral, assessor de COMIC BARCELONA

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció

Ana Galvañ, il·lustradora I autora del cartell

La cita més important pels amants del còmic arriba de nou a Barcelona: el 37 COMIC BARCELONA se celebrarà del divendres 5 al diumenge 7 d’abril a Fira Barcelona Montjuïc. Comptarà amb la participació de gairebé 200 expositors entre editors, llibreters, autors, distribuïdors de cinema i empreses de marxandatge, entre d’altres. El programa d’activitats de CÒMIC BARCELONA inclou exposicions, tallers, espai de videojocs, sales de conferències i de projeccions.

Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles

Dijous 14 de febrer de 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès

Conferència:

Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles

A càrrec de Joan J. Guillén,  dibuixant, pintor, escenògraf i professor d’arts escèniques.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Joan J. guillen

Joan J. GuillénJoan J.  Guillén, va començar amb el teatre d’aficionats. Va començar a donar-se a conèixer l’any 1970 publicant dibuixos en la premsa catalana, mentre iniciava els estudis de direcció teatral i escenografia a l’’Institut del Teatre. Allà, exercí una intensa i productiva carrera professional i alhora, també, es dedicà a la docència, com a professor d’arts escèniques entre 1973 i 2003. En l’exercici de la seva professió ha col·laborat amb diversos grups de teatre, amb la construcció de màscares per a espectacles de carrer, d’entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso el 1981.

2334937c-aeda-4dbd-a337-0d521548d610

Destaca també, especialment, la col·laboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d’escenografies per a espectacles tan diversos com el Llibre de les bèsties de Ramon Llull el 1995  o La Cenerentola, estrenada el 2011 al Canadà i interpretada a la Lyric Opera of Chicago el 2015. Dins de l’escenografia catalana va començar a treballar a partir dels anys seixanta en paral·lel i al costat d’autors coetanis com Fabià Puigserver i Plana (1938), Ramon B. Ivars Amic (1948) i Andreu Rabal Serrat (1943), Josep Messeguer Vendrell (1946), i acabà per convertir-se en un dels escenògrafs més rellevants.

Bou

La conferència tratava del compromís de l’artista contemporani amb la cultura popular i/o tradicional, a través d’un passeig por la pròpia trajectòria de Joan J. Guillén com a escenògraf, figurinista, dibuixant satíric, professor de l’Institut del Teatre, autor de molts muntatges de teatre i òpera, així com a responsable de molts dissenys per als Comediants.

Joan J. Guillén i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

L’art com a joc de sensacions

Divendres 8 de febrer de 2019,  19 h
Sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

Conferència:

L’art com a joc de sensacions

A càrrec de Carles Bayod, doctor en Belles Arts, pintor, pedagog i investigador

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

carles bayod

Carles Bayod

  • Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1986)
  • Professor a Belles Arts i a ensenyament mitjà i especial. (1966 – 1970)
  • Cursos de sensologia i creativitat a universitats espanyoles , franceses i suïsses.
  • Més de seixanta exposicions individuals de pintura per Espanya, Itàlia, Suïssa, França, Bèlgica, Àustria i Holanda.
  • Ha participat amb múltiples exposicions col·lectives i salons d’art nacionals i internacionals.

carles-bayod-serafini.jpg

  • Ha estat repetidament guardonat amb premis com el de La Biennal de Màlaga, el Gran Premi del Saló internacional de Marsella, el Premi Signe a Tarragona, la Medalla d’Or Ciutat de Mollerussa, el Premi de la Fundació Güell a Barcelona, la Biennal de Tarragona…
  • Diferents premis de poesia i narrativa.
  • La seva obra figura, entra d’altres, al Museu MACBA de Barcelona, al Musée des Beaux Arts de Lausanne, al Museu de Belles Arts de Tarragona, al Musée des Beaux Arts de Neuchâtel, al Museo de la Diputación de Málaga, el Museo de la Diputación de Jaén, etc.
  • Pedagog, investigador en el mon de les sensacions i de la creació artística: Per què serveix l’Art en l’evolució humana? On és l’art en una obra? o dit d’una altra forma; que és el que fa que una obra sigui d’Art i una altre no? Son preguntes a las que ha trobat resposta al llarg de la seva investigació..
  • Llibres publicats en paper: El Arte de Sentir, Sensoterapia i ¡Juguemos a Sentir!.

778981199654db95ca1ff739f1357590_M                Portada-Sensoterapia.jpg-pe                1f1668a5-3ff2-491f-9c7b-5c88fec67649

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod signant el Llibre d’Honor. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

El nostre cervell “pensa” i “sent” però, el sentir, sempre ha estat considerat com un subproducte del pensar,.com a quelcom que no sabem massa com tractar.

Habitualment, s’ha considerat que l’altre cara del pensament son, bàsicament, els sentiments, la mística o l’art. Però, tant el pensament com el sentiment, la mística o l’art, generen sensacions que habitualment considerem residuals.

Carles Bayod ve a parlar-nos de “sensacions” i de la importància d’educar-nos a partir de donar la mateixa importància al “pensar” que al “sentir”, tant al mon adult com a l’escola. O sigui, a ensenyar a treballar amb la totalitat del cervell.

Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cada nen és un ésser únic i ha de descobrir, per ell mateix, qui és i ser creatiu per poder triar com vol que sigui la seva vida

Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste

Cal molta creativitat perquè el nen aprengui per ell mateix “qui és” i sigui capaç de descobrir el seu ésser únic per saber caminar per la vida donant respostes en què reconèixer-se

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod. Foto Nuria Rodríguez Yuste

L’art ha de tenir tensions interestètiques

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod. Foto Nuria Rodríguez Yuste

La Sensologia és la ciència de les sensacions no verbalitzables. Com que no és verbalitzable, només pot aplicar-se de forma pràctica, només pot sentir-se i expressar-se. Les sensacions de tot el que vivim, pensem i sentim no poden explicar-se doncs descriuríem la recepta de cuina. Si aprenem a sentir-les, fixar-les i expressar-les, tindrem un suculent menjar. És la descripció de la vivència tipus cervell esquerre i l’expressió de la totalitat de la vivència tipus cervell dret

 

 

La integració de les arts i la necessitat d’una pedagogia desobedient

Dilluns 29 d’0ctubre de 2018, a la sala d’actes Oriol Bohigas

Conferència La integració de les arts i la necessitat d’una pedagogia desobedient, a càrrec de Fernando Hernández Hernández, catedràtic de la Facultat de Belles Arts (UB)

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Fernando Hernández Hernández

Fernando Hernández Hernández és professor de Visualitats Contemporànies, Piscologia de l’Art i Investigació basada en l’Art a la Unitat de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

És coordinador del Programa de Postgrau en Arts i Educació. Co-coordinador del grup de recerca ESBRINA –  Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (2017 SGR 1248)   http://esbrina.eu; i membre de REUNI + D – Xarxa Universitària de Recerca i Innovació Educativa.  Canvi social i desafiaments per a l’educació en l’era digital (EDU2015-68718-REDT) http://reunid.eu.

Des de fa temps acompanya processos de canvi que contribueixen a repensar l’educació a l’Escola.

IMG_5999 (3)

Reflexiono sobre com les arts poden contribuir a una manera d’aprendre, que com assenyala Dennis Atkison, es vinculi amb la crida a la desobediència davant les formes de pensar i sentir establertes. Perquè només així es doden configurar maneres de pensar, mirar i sentir no colonitzades.

Les arts poden ajudar-nos a qüestionar les identitats, límits i jerarquies, sistemes i codis de representació establerts que operen en el camp de l’educació i la societat i que faciliten, però també controlen i limiten la nostra capacitat d’actuar, sentir i pensar. La proposta és intentar pensar el treball pedagògic més enllà d’un conjunt de facilitacions i restriccions,per estendre les nostres capacitts per concebre la vida en comú.

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: el cinema. Tertúlia-sopar: El cinema dins del panorama de la cultura digital, a càrrec de Román Gubern

Dijous 23 de maig de 2013, 19.30 h, sala Pompeu Fabra

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: el cinema. 

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència –AACC – i el Saló Internacional del Còmic

Tertúlia-sopar: El cinema dins del panorama de la cultura digital, a càrrec de Román Gubern, catedràtic emèrit del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és roman-gubern.png

Román Gubern

El Cinema com a ingredient de la iconosfera contemporània dominada per la tecnologia digital i les noves formes de hibridiació estètica vinculades a la postmodernitat.

Antoni Tàpies, artista de la matèria, a càrrec de Giuseppe Di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma

Dimecres 3 d’octubre de 2012, a les 19 h sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès

Antoni Tàpies, artista de la matèria, a càrrec de Giuseppe Di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma

Presenta: Toni rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

tapies1.jpg

Ignasi Roviró, president de la societat catalana de filosofia, Giuseppe Di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma i Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

Aquest 2012 ha mort Antoni Tàpies, l’artista català de més renom internacional. Tàpies ha destacat per una mirada molt personal sobre la realitat i per un treball sobre la matèria que ha trencat tots els esquemes. Pensar en Tàpies és fer un repàs de tot l’art del segle XX.

Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

Giuseppe Di Giacomo, Toni Rodríguez Yuste, Ramon Alcoberro i Ignasi Roviró. Foto: Nuria Rodríguez Yuste