Cicle: La imatge de Barcelona a debat. Tertúlia-sopar:150 Aniversari del Pla Cerdà a través de les mirades dels arquitectes, Oriol Bohigas, Carme Pinós i de l’urbanista Jordi Borja

Dimarts 16 de juny de 2009, a les 19.30 h, sala Pompeu Fabra

Tertúlia-sopar. Cicle: La imatge de Barcelona a debat. 150 Aniversari del Pla Cerdà a través de les mirades dels arquitectes, Oriol Bohigas, Carme Pinós i de l’urbanista Jordi Borja

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

cerda1.jpg

Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès; Carme Pinós, Carme Pinós, arquitecta. Premi Nacional d’Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, 2008; Oriol Bohigas, arquitecte. President de l’Ateneu Barcelonès, i Jordi Borja geògraf-urbanista. Consultor internacional i professor universitari © Nuria Rodríguez Yuste

Amb aquesta tertúlia concloíem el cicle de tertúlies sobre la imatge de Barcelona i ho fem, quan es celebra i es compleix el 150 aniversari del Pla Cerdà. La setmana passada -dijous, 11 de juny de 2009-, es va inaugurar oficialment l’Any Cerdà. Es compleixen 150 anys del Pla de Reforma i Eixample, més conegut com Pla Cerdà, obra d’Ildefons Cerdà -1815-1876-, enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista, polític, un home polifacètic que va escriure La Teoria General de la Urbanización, obra pionera de l’especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l’urbanisme modern.

El seu projecte més important va ser la Reforma Urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com a Pla Cerdà, i que va crear l’actual barri de l’Eixample, que va suposar la major transformació de Barcelona. El Pla Cerdà, ha configurat i donat caràcter a Barcelona. Ha regulat, durant la primera meitat del segle, la major part del creixement urbà de la ciutat, de la qual n’és el símbol més potent. De fet, encara avui, parlar de Barcelona és parlar, de forma de conscient o inconscient de l’Eixample.

Ildefons Cerdà, va concebre l’expansió urbanística de la Barcelona emmurallada pensant en el benestar de les persones, amb carrers amplis i cases amb espais per a jardins que llavors van ser considerats un desaprofitament i que en els últims anys s’estan recuperant.

La seva aprovació va anar seguida d’una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l’estat espanyol en contra del Pla d’Antoni Rovira i Trías que havia guanyat un concurs de l’Ajuntament de Barcelona.

Els nostres convidats han intervingut a la nostra ciutat amb les seves actuacions d’arquitectura, teòriques, polítiques i urbanístiques, a canviar la imatge de Barcelona, la del 2009. Com per exemple, la ciutat olímpica configurada sota la direcció de l’arquitecte Oriol Bohigas; l’actuació del centre històric de Barcelona que inclou la plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, un edifici de vivendes i la façana posterior del Mercat de la Boqueria, de l’arquitecta Carme Pinós o amb les actuacions teòriques, amb el màster Gestió de la Ciutat, de l’urbanista i geògraf Jordi Borja.

cerda31.jpg

© Nuria Rodríguez Yuste

Avui debatem amb els nostres convidats sobre el Pla Cerdà des de la perspectiva del temps, ens faran un recorregut des de fa 150 anys, tres mirades, tres llenguatges diferents sobre l’arquitectura i l’urbanisme, combinant el rigor amb la subjectivitat intrínseca que hi ha en cada ideari de les seves professions, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement del personatge, Ildefons Cerdà i de la seva obra i, conseqüentment, reflexionar també sobre els processos de transformació que es projecten a la ciutat i a la seva àrea metropolitana, com la reforma de la Diagonal, el pas de l’AVE, l’estació de la Sagrera, la nova terminal de l’aeroport, el futur zoològic, la renovació del Poble Nou i l’aposta per l’àrea metropolitana, per posar alguns exemples.

Tots aquests interrogants i les seves respostes configuraran una forma de ser d’una ciutat multicultural com és Barcelona. Configurarà una imatge, la Barcelona del 2009.

Debat: Política i cultura. Es necessiten, es rebutgen, es manipulen?, a càrrec de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura; Enric Juliana, subdirector de La Vanguardia; Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista; Ferran Saez, professor de Ciències de la Informació de la Universitat Ramon Llull

Dimarts, 15 de maig de 2007, a les 19.30 h a la sala d’Actes

Debat: Política i cultura. Es necessiten, es rebutgen, es manipulen?, a càrrec de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura; Enric Juliana, subdirector de La Vanguardia; Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista; Ferran Saez, professor de Ciències de la Informació de la Universitat Ramon Llull

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Joan Manuel Tresserras i Toni Rodríguez Yuste
© Nuria Rodríguez Yuste

El debat pretén reflexionar sobre el lloc que té la cultura en la política en la cultura i fins a quin punt són compatibles, es necessiten, es rebutgen o es manipulen.

La relació cultura i política és permanent. La cultura té un cost, però una nació cp, a Catalunya i una ciutat com a Barcelona que pretén ser metropolitana, no poden prescindir d’ella, perquè és vital per mantenir i desenvolupar la seva identitat col·lectiva.

és per tant que la democràcia del poder polític descansa en una identitat col·lectiva, la cultura que és ella mateixa un factor d’identitat i d’identificació, no pot restar al marge de les responsabilitats del poder polític que no pot desentendre’s de la cultura.

Un exemple de que la política necessita de la cultura, el podem trobar a la biennal de Brussel·les, que es celebrarà el proper mes de juny amb motiu de l’aniversari dels 50 anys de la Unió Europea, i que convertirà a la capital belga en una plataforma artística on reunirà tots els països europeus per primera vegada des de la seva llarga existència i es convertirà en el principal esdeveniment cultural de l’any i la implicarà en el debat sobre identitat i el paper d’Europa al món.

De forma similar ens podem preguntar si és possible una Unió Europea sense una identitat cultural compartida.

D’altra banda la cultura necesita de la política, del seu suport i dels seus recursos. Podem recordar la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, tot i que l’objectiu és despolitizar la cultura, també és veritat que se sustenta amb diners públics.

És per això que el poder públic no pot desentendre’s de subvencionar la creació artística i ja que són diner de tots ho ha de fer sense elitisme i sense parcialitat.

La relació cultura-política ha estat sempre i és permanent, cal evitar que l’una se subordini a l’altra, perquè cal preveure que serà de la cultura la que quedarà subordinada al poder polític, però tampoc els creadors culturals poden pretendre que el poder polític es beneficií en deetriment d’altres corrents culturals.

Oriol Bohigas, Toni Rodríguez Yuste, Xavier Bru de Sala i Enric Juliana
© Nuria Rodríguez Yuste
Oriol Bohigas, Toni Rodríguez Yuste, Xavier Bru de Sala i Enric Juliana
© Nuria Rodríguez Yuste

Taula rodona: Arquitectura i escultura calen més monuments? Beth Galí, Benedetta Tagliabue, Toni Llena i Josep M. Huertas

15 de juny de 2006

Taula rodona: Arquitectura i escultura calen més monuments? Beth Galí, arquitecta i presidenta del FAD, Benedetta Tagliabue, arquitecta i directora de l’Estudi Miralles Taglilabue, Toni Llena, artista i Josep M. Huertas, Degà del Col·legi de Periodistes

Coordinació de l’acte: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques i Oriol Bohigas, arquitecte i President de l’Ateneu Barcelonès

Oriol Bohigas, Benedetta Tagliabue, Beth Galí, Antoni Llena, Toni Rodríguez Yuste i Josep Maria Huertas. Foto Nuria rodríguez Yuste

l’Arquitectura i l’escultura calen més monuments? Es parlarà de les diferents perspectives per abordar aquest tema.

Beth Galí reivindica el paisatge que es convertirà en monument remomeratiu, recordar un fet – Colón… –

Monument escultura via pública, Antoni Llena

Benedetta Tagliabue, monument arquitectònic, edifici Gas Natural, Mercat de Santa Caterina – fer alguna cosa més que comprar, és un espai –

Josep Maria Huertas, la història monumental de Barcelona

Oriol Bohigas, la comissió d’escultures hauria de ser comissió de monuments

Cicle: L’art vinculat a altres disciplines. Conferència: L’art i la política, a càrrec de l’Im. Sr. Ferran Mascarell

Dimecres 26 de maig de 2004

Cicle: L’art vinculat a altres disciplines

Conferència: L’art i la política, a càrrec de l’Im. Sr. Ferran Mascarell, regidor president de la Comissió, Educació i Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona

Presenta: la Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès

Oriol Bohigas, Toni Rodríguez Yuste i Ferran Mascarell – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Parlarem de la història d’una relació complexa, entre els artistes i els poders públics; de les dependències, instrumentalitzacions, separacions… i aliances a favor de la creativitat i el desenvolupament cultural.

Toni Rodríguez Yuste i Ferran Mascarell
Ferran Mascarell i Toni Rodríguez Yuste. foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: L’art vinculat a altres disciplines. Conferència: L’art i la filosofia, a càrrec de Xavier Rubert de Ventós

19 de febrer de 2004

Cicle: L’art vinculat a altres disciplines

Conferència: L’art i la filosofia. Cosmos i cosmètica: de la representació a la i·lusió a càrrec de Xavier Rubert de Ventós, filòsof

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès

En el meu llibre De la modernitat vaig assajar “una crítica de la informació pura”, en la qual subratllava l’origen comú de dues paraules que semblaven oposades però que avui no ho són tant: cosmos i cosmètica. El concepte de “cosmos” remet al món substancial, mentre que el de “la cosmètica” al·ludeix als efectes especials. El primer té una connotació seriosa, profunda, mentre que el segon suggereix més aviat tot el contrari: aparent, arreglat, efectivista… Avui, en la televisió, la realitat virtual, etc. aquests dos termes semblen confluir.

Xavier Rubert de Ventós
Xavier Rubert de Ventós i Toni Rodríguez Yuste. foto Nuria Rodríguez Yuste
Oriol Bohigas, Toni Rodríguez Yuste i Xavier Rubert de Ventós. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Oriol Bohigas, Toni Rodríguez Yuste i Xavier Rubert de Ventós. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Xavier Rubert de Ventós, Oriol Bohigas i Toni Rodríguez Yuste. foto: Nuria Rodríguez Yuste