Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula Chico y Rita (2010)

Divendres 16 de març de 2012, a les 19 h a la sala Oriol Bohigas

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

Presentació, projecció i col•loqui de la pel•lícula Chico y Rita (2010), hi intervindran: Santi Errando, codirector del film i Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques.

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

chico_i_rita_toni_rodriguez_yuste_santi_errando_ateneu_barcelones_aacc.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Santi Errando. foto: Nuria rodríguez Yuste 

chico-y-rita.jpg

 

 

 

Chico i Rita. Dir. Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando

 

Chico i Rita viuen una apassionada història d’amor, a final dels anys quaranta a Cuba. Chico és un jove pianista enamorat del jazz, i Rita somia  amb ser una gran cantant. Des de que es van conèixer en un ball en un club de l’Havana, el destí els va unint i separant, com als personatge d’un bolero.

chico-i-rita_toni_rodriguez_yuste_santi_errando_ateneu_barcelones_aacc_4.jpg

Projecció i col•loqui de la pel•lícula Chico y Rita (2010). Santi Errando i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

chico_i_rita_toni_rodriguez_yuste_santi_errando_ateneu_barcelones_aacc_3.jpg

Toni Rodríguez Yuste, Santi Errando, Núria Rodríguez Yuste i Gemma Creus

Cicle: L’art a l’edat del silici. Conferència: El públic 2.0: de l’espectador contemplatiu al participant actiu, a càrrec de Roberta Bosco

El dimarts 19 d’octubre de 2010, a les 19.30 h a la sala Verdaguer

Cicle: L’art a l’edat del silici

Conferència: El públic 2.0: de l’espectador contemplatiu al participant actiu, a càrrec de Roberta Bosco, periodista i col·laboradora d’El País.

Aquest cicle, L’art a l’edat del silici, està inclòs en el programa oficial del Festival de Cultura Contemporània Europes, a l’apartat Pensament i Polítiques Culturals, del 21 d’octubre al 14 de novembre de 2010

p1090676.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Roberta Bosco. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Roberta Bosco és periodista especialitzada en art contemporani i en cultura digital. Col·labora d’El País, s’encarrega de temes d’art per a CiberP@is, el suplement dedicat a les noves tecnologies des de 1998. Ha escrit assajos per a nombrosos catàlegs d’art contemporani i llibres de new media art.

Els internautes han substituït els viatgers del Gran Tour i la Síndrome de Stendhal han deixat pas a l’addicció a l’ordinador. Perquè el públic del segle XXI ja no es conforma amb la tradicional actitud contemplativa? Perquè els artistes creen obres de col·laboració i interactives, eternament en procés, que no tenen sentit sense la presència activa del públic? L’espectador convertit en usuari ja no es conforma amb mirar, vol participar-hi, col·laborar-hi i interactuar i l’art li ofereix la possibilitat de fer-ho.

p1090673.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Roberta Bosco. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: La imatge de Barcelona a debat. Tertúlia-sopar: La imatge de Barcelonade Barcelona a través de la mirada del galerista Joan Anton Maragall

Dimarts 24 de març de 2009, a les 19.30 h Sala Pompeu Fabra

Cicle: La imatge de Barcelona a debat

Tertúlia-sopar: La imatge de Barcelona a través de la mirada del galerista Joan Anton Maragall, director de la Sala Parés de Barcelona

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

p1050456-12.jpg

Toni Rodríguez Yuste, Joan Anton Maragall i Josep Maria Cadena

Joan Anton Maragall és llicenciat en Ciències Empresarials a ESADE i màster en Direcció d’Empreses.

Durant el anys 1983 a 1989 va ser el gerent de l’Associació de la Premsa de Barcelona, període en el qual es va constituir el Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya i el Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Va ser director d’ambdues entitats.

Des de 1989 és director de la Sala Parés. Dirigeix també la galeria Trama i Maragall Edicions, espais que formen part dels Establiments Maragall dedicats a l’art.

De 1995 a 1997 va ser el president de la Unió d’Associacions de Galeries d’Espanya i  fins el gener de 2000 va ser membre de la junta directiva del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.

Parlarem sobre la imatge de Barcelona, des del punt de vista de la seva vida artística i cultural, des de la visió del galerista i director de la Sala Parés, una de les sales d’art més emblemàtiques de la nostra ciutat i amb una trajectòria més extensa a escala mundial.

Des de 1877, la Sala Parés ha portat a terme una tasca basada en la selecció rigorosa dels artistes que ha presentat en cada moment. La continuïtat en el treball amb aquests artistes i la constant incorporació de nous valors, d’acord amb l’evolució i les tendències d’art en cada etapa històrica, ha estat una constant al llarg de més de 130 anys.

Una bona part de les diferents propostes artístiques que han caracteritzat l’art des de finals del segle XIX, han tingut en aquesta galeria el seu principal exponent.

La galeria ha promogut des del seu inici, la formació i ampliació d’importants col·leccions museístiques, institucionals i privades. També ha fomentat la vida cultural barcelonesa a través de múltiples activitats: conferències, tertúlies artístiques i concerts que en algunes ocasions han estat històriques.

p10504603.jpg

Les exposicions de grans pintors com: Mariano Fortuny, Ramón Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Ramón Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Isidre Nonel, Pablo Picasso, Anglada Camarasa, entre d’altres, han marcat una època de la Sala.

La història de la Sala Parés ha estat marcada per la continuïtat i també la renovació constant del seu grup d’artistes.

A partir de 1925, quan la galeria passa a mans de la família Maragall acull a pintors de noves generacions com: Josep de Togores, Manolo Hugué, Emili Grau Sala, Josep Mompou, i posteriorment Josep Amat, Mallol Suazo, Carlos Nadal, Ramón Pichot, entre d’altres, aconseguint reconeixement nacional i internacional.

El artistes actuals de la galeria responen a una varietat de tendències des del postimpresionisme i el realisme, a la nova figuració i a algunes de les corrents joves que caracteritzen la creació de finals del segle XX.

El Premi a la Pintura Jove, que la galeria organitza anualment des de 1958, en el que participen uns, dos-cents artistes de tota Espanya, contribueix a la promoció de nous valors i a la vinculació amb noves generacions de clients i amants de l’art.

La Sala Parés es projecta cap al futur, fidel a la seva trajectòria, compromesa amb la creació actual, oberta a les noves tendències i amb la garantia que atorga una experiència més que centenària, de dedicació al món de l’art, la cultura i el col·leccionisme.

Joan Anton Maragall ens explicarà la seva particular visió de Barcelona des d’una mirada àmplia i profunda i des de la perspectiva de la vida artística barcelonesa, tant pel que fa a la seva història, com per la seva projecció en l’àmbit de la creació actual.

p1050465_1.jpg

Joan Anton Maragall, Núria Rodríguez Yuste, Josep Maria Cadena i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: Matisse-Picasso, una amistat entre artistes. Henri Matisse creador del Fauvisme

Dimarts 30 de setembre de 2008, a les 19.30 h, a la Sala d’Actes

Cicle: Matisse-Picasso, una amistat entre artistes

Conferència: Henri Matisse creador del Fauvisme, a càrrec de Lourdes Cirlot, professora (UB) 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

p1040560.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Lourdes Cirlot © Nuria Rodríguez Yuste

Henri Matisse (1869-1954) i Pablo Picasso (1881-1973) es van conèixer al 1906 a casa dels col.leccionistes Leo i Gertrude Stein. Els dos grans genis de l’art contemporani van viure des de llavors una sèrie d’encontres i desencontres, des de l’odi a l’enveja solapada, fins l’amistat i l’admiració.

Les seves trajectòries van transcorre paral.leles, rebent influències mútues i demostrant cada un d’ells una forma singular i personal de la seva genialitat. Les innovacions aportades per cada un d’ells van afectar, tant a la pintura, com a l’escultura i inclòs a la ceràmica i a les arts decoratives, establint la base per al desenvolupament de la gran majoria de les tendències artístiques del segle XX.

Al 1908 per un costat es dóna el nom al cubisme, la primera gran revolució picassiana, i al mateix temps, es forma el grup fauvista, amb Matisse com a líder. Aquestes dues propostes tenien un mateix esperit de renovació i d’intent per crear un art nou, que tallarà els lligams de la perspectiva clàssica i la visió del color real. Amb un cert aire competitiu, anaven presentant les seves diferents obres i projectes pràcticament en paral.lel

L’obra dels dos artistes van posar de relleu tant els lligams comuns, com les distintes concepcions que van tenir. Obres mestres imprescindibles per comprendre la cultura artística posterior.