Tertúlia: L’Esquella de la Torratxa: 60 anys de periodisme gràfic dibuixant Catalunya

Dimarts 8, d’abril de 2014, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia: L’Esquella de la Torratxa: 60 anys de periodisme gràfic dibuixant Catalunya

Amb Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art; Lluís Solà Dachs, especialista en premsa catalana; Víctor Oliva, grafista; Rhiannon McGlade, doctora en Estudis Hispànics per la Universitat de Shieffeld i Jaume Capdevila, dibuixant.
Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste
esquella
.

L’Esquella de la Torratxa 1879-1939

L’Esquella de la Torratxa és una de les publicacions més importants del panorama periodístic català. El 2014 se celebrarà el 75è aniversari de l’aparició del darrer número d’aquesta revista, que va retratar la societat catalana durant 60 anys. Va publicar-se de forma ininterrompuda durant seixanta anys justos, més de tres mil números, des del gener de 1879 fins a la setmana anterior a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener de 1939. Per les seves pàgines hi van passar la gran majoria dels dibuixants de premsa del seu temps i també serví de tribuna d’alguns dels noms més notables del nostre periodisme. La gran varietat d’artistes que acollí converteix la col·lecció d’aquesta revista en un vast mosaic de l’evolució dels estils artístics i, especialment, de l’art de la caricatura, que evolucionà lentament però significativament des dels minuciosos dibuixos de personatges macrocefàlics del segle XIX fins als sintètics ninots del primer terç del segle vint.

esquella_1

esquella_2

Foto: Nuria Rodríguez Yuste

KAP_JAR

José Alberto Roig i Kap. Foto: Nuria Rodríguez Yuste 

Cicle: Còmic, cultura i contracultura. Taula rodona:Buf! Argh! Blam! parlem de còmic, amb Josep Maria Cadena, Kim, Kap i Enrique Ventura

Dimecres, 3 de març de 2010, a les 19.30 h, sala d’Actes

Iniciem un nou cicle: Còmic, cultura i contracultura

Taula rodona,  Buf! Argh! Blam!: parlem de còmic, amb Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art; Enrique Ventura, dibuixant; Joaquim Aubert Puigarnau, dibuixant, més conegut amb el pseudònim de Kim i Jaume Capdevila i Herrero, dibuixant d’humor i ninotaire, conegut pel seu pseudònim, Kap.

josep-maria-cadena.pngenrique-ventura.jpgkapcaric.jpg

Josep Maria Cadena                                Enrique Ventura                          Jaume Capdevila KAP

El còmic, nascut oficialment amb el segle XX, és una de les manifestacions culturals populars que ha tingut una difusió més ràpida per la seva combinació de missatges icònics i literaris sobre un suport fàcilment manejable, assequible a totes les classes socials i totes les edats. Les diverses implicacions estètiques i literàries fan que qualsevol mirada sobre el còmic resulti enriquidora, ja que com a disciplina híbrida entre el cinema, la literatura i l’art, ens ofereix múltiples discursos, segons les nostres necessitats: el còmic és comunicació, però també reivindicació, pot ser pedagògic o experimental.

Per acostar-nos a una disciplina tan rica en matisos, proposem fer-ho de la mà de les interessants aportacions de Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art, i especialista en la il.lustració gràfica catalana dels segles XIX i XX; les d’Enrique Ventura, creador de dilatada trajectòria en revistes com Bang!, Trinca, Pilote, Fluide Glacial, o El Jueves, a més d’interessants treballs en el camp del cinema d’animació; Joaquim Aubert Kim, autor d’un clàssic com Martínez el Facha a les pàgines de El Jueves, i autor d’El Arte de volar, novel·la gràfica guardonada amb el Premi Cálamo Extraordinario 2009; i Jaume Capdevila Kap, dibuixant de premsa de les generacions més joves, que publica a La Vanguardia o a la revista francesa Charlie Hebdo i que també s’ha especialitzat en l’estudi teòric del mitjà.

kap-nuria_toni_rodriguez_yuste_enrique_ventura_cadena.jpg

KAP, Núria Rodríguez Yuste, Enrique Ventura, Toni Rodríguez Yuste i Josep Maria Cadena

 

Cicle: La imatge de Barcelona a debat. Tertúlia-sopar: La imatge de Barcelona a través de la mirada de l’artista Antoni Miralda i del seu projecte FoodCulturaMuseum

Dimarts, 28, d’abril de 2009, a les 19.30 h Sala Pompeu Fabra

Cicle: La imatge de Barcelona a debat

Tertúlia-sopar: La imatge de Barcelona a través de la mirada de l’artista Antoni Miralda i del seu projecte FoodCulturaMuseum

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

L’artista Antoni Miralda ens parlarà avui sobre la imatge de Barcelona a través del seu projecte FoodCulturaMuseum

Antoni Miralda          © Nuria Rodríguez Yuste

Antoni Miralda, és un artista reconegut internacionalment. Ha realitzat exposicions entre d’altres centres, a l’Institut d’Art Contemporani de Londres, la Documenta 6 de Kassel, el Museu de Barri de Nova York, la Fundació Joan Miró de Barcelona, la Biennal de Venècia de 1990 (Pavelló Espanyol), el Centre George Pompidou, la Fundació la Caixa de Barcelona, l’IVAM de València i el Miami Art Museum (MAM).

 

La majoria de les seves obres han estat accions, recreacions d’ambients o performances, on la participació i complicitat de l’espectador té un paper predominant. La seva creació es desenvolupa a partir un diàleg inter relacional i inter social, que bàsicament és un intercanvi cultural, obert a tot tipus de col·laboració.

Projecta els seus treballs al voltant de la recerca, el coneixement i difusió de la identitat i el sentiment col·lectiu, aspectes que per a ell sobreviuen en tradicions i receptes culinàries de la cultura i la saviesa popular i que es manifesten universalment a través de la festa, la celebració i la representació de rituals i cerimònies. De vegades estableix una dicotomia entre el que és divertit i la crítica social, el que és tradicional i el que és modern, entre la festa i el drama, entre la pau i la guerra, utilitzant la ironia i la reducció a l’absurd com ingredients principals.

p1050558.jpg

Josep Maria Cadena, Toni Rodríguez Yuste i Antoni Miralda

Antoni Miralda, és un artista interessat per la cultura del menjar. Busca preservar l’important bagatge cultural de la saviesa culinària i la memòria col·lectiva de diferents ciutats. Adverteix que les antigues tradicionals culturals -les receptes, els refranys, els ingredients…,- estan desapareixent en el món modern de la cultura internacional, del menjar ràpid, de les comunicacions electròniques… Busca en cada ciutat que visita connectar amb el context local explorant la infinita riquesa gastro-cultural de cada lloc a través de la cultura popular i de la memòria col·lectiva.

p10505471.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Antoni Miralda

El seu projecte FoodCulturaMuseum, parla sobre la relacions entre el menjar, cultura, energia i poder. És una trobada entre les diferents cultures a través del que mengen la seva gent. La relació entre les ciutats i la mobilitat de les persones són els ingredients més actius d’una combinació verdaderament innovadora, representant la dimensió més dinàmica del intercanvi lingüístic i cultural.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és miralda_toni-rodriguez-yuste_1.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Antoni Miralda © Nuria Rodríguez Yuste

Reuneix una enorme quantitat de peces relacionades amb el menjar, incloent la transformació del menjar en objectes embassats i la consideració de la relació de la cultura del menjar amb la fam, amb la falta d’aliments i la desnutrició. Proposa un paradigma cultural que ens porta a una comprensió alternativa de la globalització, un punt de trobada que metafòricament congrega a la gent en torn a la taula.

p1050561.jpg

Josep Maria Cadena, Núria Rodríguez Yuste i Antoni Miralda

Toni Rodríguez Yuste i Antoni Miralda © Nuria Rodríguez Yuste
Nuria Rodríguez Yuste, Josep Maria Cadena, Toni rodríguez Yuste i Antoni Miralda

Cicle: La imatge de Barcelona a debat. Tertúlia-sopar: La imatge de Barcelonade Barcelona a través de la mirada del galerista Joan Anton Maragall

Dimarts 24 de març de 2009, a les 19.30 h Sala Pompeu Fabra

Cicle: La imatge de Barcelona a debat

Tertúlia-sopar: La imatge de Barcelona a través de la mirada del galerista Joan Anton Maragall, director de la Sala Parés de Barcelona

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

p1050456-12.jpg

Toni Rodríguez Yuste, Joan Anton Maragall i Josep Maria Cadena

Joan Anton Maragall és llicenciat en Ciències Empresarials a ESADE i màster en Direcció d’Empreses.

Durant el anys 1983 a 1989 va ser el gerent de l’Associació de la Premsa de Barcelona, període en el qual es va constituir el Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya i el Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Va ser director d’ambdues entitats.

Des de 1989 és director de la Sala Parés. Dirigeix també la galeria Trama i Maragall Edicions, espais que formen part dels Establiments Maragall dedicats a l’art.

De 1995 a 1997 va ser el president de la Unió d’Associacions de Galeries d’Espanya i  fins el gener de 2000 va ser membre de la junta directiva del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.

Parlarem sobre la imatge de Barcelona, des del punt de vista de la seva vida artística i cultural, des de la visió del galerista i director de la Sala Parés, una de les sales d’art més emblemàtiques de la nostra ciutat i amb una trajectòria més extensa a escala mundial.

Des de 1877, la Sala Parés ha portat a terme una tasca basada en la selecció rigorosa dels artistes que ha presentat en cada moment. La continuïtat en el treball amb aquests artistes i la constant incorporació de nous valors, d’acord amb l’evolució i les tendències d’art en cada etapa històrica, ha estat una constant al llarg de més de 130 anys.

Una bona part de les diferents propostes artístiques que han caracteritzat l’art des de finals del segle XIX, han tingut en aquesta galeria el seu principal exponent.

La galeria ha promogut des del seu inici, la formació i ampliació d’importants col·leccions museístiques, institucionals i privades. També ha fomentat la vida cultural barcelonesa a través de múltiples activitats: conferències, tertúlies artístiques i concerts que en algunes ocasions han estat històriques.

p10504603.jpg

Les exposicions de grans pintors com: Mariano Fortuny, Ramón Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Ramón Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Isidre Nonel, Pablo Picasso, Anglada Camarasa, entre d’altres, han marcat una època de la Sala.

La història de la Sala Parés ha estat marcada per la continuïtat i també la renovació constant del seu grup d’artistes.

A partir de 1925, quan la galeria passa a mans de la família Maragall acull a pintors de noves generacions com: Josep de Togores, Manolo Hugué, Emili Grau Sala, Josep Mompou, i posteriorment Josep Amat, Mallol Suazo, Carlos Nadal, Ramón Pichot, entre d’altres, aconseguint reconeixement nacional i internacional.

El artistes actuals de la galeria responen a una varietat de tendències des del postimpresionisme i el realisme, a la nova figuració i a algunes de les corrents joves que caracteritzen la creació de finals del segle XX.

El Premi a la Pintura Jove, que la galeria organitza anualment des de 1958, en el que participen uns, dos-cents artistes de tota Espanya, contribueix a la promoció de nous valors i a la vinculació amb noves generacions de clients i amants de l’art.

La Sala Parés es projecta cap al futur, fidel a la seva trajectòria, compromesa amb la creació actual, oberta a les noves tendències i amb la garantia que atorga una experiència més que centenària, de dedicació al món de l’art, la cultura i el col·leccionisme.

Joan Anton Maragall ens explicarà la seva particular visió de Barcelona des d’una mirada àmplia i profunda i des de la perspectiva de la vida artística barcelonesa, tant pel que fa a la seva història, com per la seva projecció en l’àmbit de la creació actual.

p1050465_1.jpg

Joan Anton Maragall, Núria Rodríguez Yuste, Josep Maria Cadena i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: La imatge de Barcelona a debat. Tertúlia-sopar: La imatge de Barcelona a través del periodista i crític d’art Josep Maria Cadena

Dimarts, 24 de febrer de 2009, a les 19.30 h

Sala Pompeu  Fabra

p1050218.jpg

Josep Maria Cadena

Avui ens acompanya un dels periodistes i crítics d’art més prestigiosos del nostre país, el senyor Josep Maria Cadena, soci de la nostra entitat.

Des de 1958 ha treballat en diferents mitjans informatius, com premsa, ràdio o televisió. Del seu treball destaca la seva imparcialitat que en el seu moment, el va allunyar del diari Avui, quan n’era el subdirector i un dels seus fundadors.

Va ser director de l’Hoja del Lunes.

Ha publicat llibres de divulgació històrica amb esperit incisiu i gran professionalitat.

És col·laborador d’El Periódico de Catalunya, on la seva pàgina de crítica d’art és un model d’eclecticisme.

Va rebre la Creu de Sant Jordi -1995-, també ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona, i és secretari General de la Fundació del Consell de la Informació de Catalunya.

L’Associació de premsa periòdica en català, li va atorgar el Premi a la persona per defensar el caràcter de servei públic del periodisme -2006-.

El Saló d’Art de Barcelona, BART, va lliurà al desembre de 2009, reconeixement públic i honorífic per la seva dilatada i notable trajectòria.

Parlant del tema d’avui, sobre la imatge de Barcelona, voldria esmentar que el senyor Josep Maria Cadena ja ens ha anat parlant de la imatge de Barcelona a través dels seus llibres, com: Fets bàsics de Catalunya -1989-, Els alcaldes de Barcelona en caricatura -1991-, revistes i publicacions d’humor en català (1841-1939), (1995);  dels seus articles i de les seves crítiques d’art, en les quals, ens explica la seva particular visió de Barcelona des d’una mirada àmplia i profunda, en rigor i també amb gran sentit d’humor, ens parla de l’ambient urbà de Barcelona, de la seva evolució, de les seves gents i de la seva vida cultural.

Josep Maria Cadena, com a periodista i com a crític d’art, sempre ha estat al costat de la notícia i l’actualitat, avui tenim l’oportunitat de poder debatre amb ell sobre la imatge de Barcelona, li preguntarem:

  • L’obra d’un artista respon d’alguna manera al lloc on viu, és a dir, si ell creu que hi ha un art localista o l’art sempre és universal?
  • Com ha evolucionat el llenguatge de l’art en els últims anys?
  • La nostra societat entén els codis del llenguatge de l’art actual?
  • És difícil fer crítica d’art quan cada vegada hi han més variables i més complexitat en el procés creatiu?
  • Sobre la dificultat o no de fer crítica d’art just en el moment que es difon l’obra al públic, quan encara no ha passat un temps per poder valorar-la amb una certa distància. Valorar una obra nova, comporta una responsabilitat i un cert risc.

Tots aquest interrogants i les possibles respostes configuraran una forma de ser d’una ciutat multicultural com és Barcelona. Configurarà una imatge.

El nostre convidat, el senyor Cadena, té una doble vessant per forjar-se una imatge sobre Barcelona, la del periodista i la de crític d’art, dos mirades, dos llenguatges diferents, la del periodisme, objectiu, imparcial i l’altre la de crític d’art, combinant el rigor amb la subjectivitat intrínseca que hi ha en la crítica de l’art.

p1050227.jpg

p1050243.jpg

Josep Maria Cadena, Toni Rodríguez Yuste, Jesús Aguagria, Josep Albert Roig, Neus Trías i altres tertulians

p1050248.jpg

Neus Trías, Josep Maria Cadena, José Alberto Roig, Nuria Rodríguez Yuste i toni Rodríguez Yuste