Debat: Política i cultura. Es necessiten, es rebutgen, es manipulen?, a càrrec de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura; Enric Juliana, subdirector de La Vanguardia; Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista; Ferran Saez, professor de Ciències de la Informació de la Universitat Ramon Llull

Dimarts, 15 de maig de 2007, a les 19.30 h a la sala d’Actes

Debat: Política i cultura. Es necessiten, es rebutgen, es manipulen?, a càrrec de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura; Enric Juliana, subdirector de La Vanguardia; Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista; Ferran Saez, professor de Ciències de la Informació de la Universitat Ramon Llull

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Joan Manuel Tresserras i Toni Rodríguez Yuste
© Nuria Rodríguez Yuste

El debat pretén reflexionar sobre el lloc que té la cultura en la política en la cultura i fins a quin punt són compatibles, es necessiten, es rebutgen o es manipulen.

La relació cultura i política és permanent. La cultura té un cost, però una nació cp, a Catalunya i una ciutat com a Barcelona que pretén ser metropolitana, no poden prescindir d’ella, perquè és vital per mantenir i desenvolupar la seva identitat col·lectiva.

és per tant que la democràcia del poder polític descansa en una identitat col·lectiva, la cultura que és ella mateixa un factor d’identitat i d’identificació, no pot restar al marge de les responsabilitats del poder polític que no pot desentendre’s de la cultura.

Un exemple de que la política necessita de la cultura, el podem trobar a la biennal de Brussel·les, que es celebrarà el proper mes de juny amb motiu de l’aniversari dels 50 anys de la Unió Europea, i que convertirà a la capital belga en una plataforma artística on reunirà tots els països europeus per primera vegada des de la seva llarga existència i es convertirà en el principal esdeveniment cultural de l’any i la implicarà en el debat sobre identitat i el paper d’Europa al món.

De forma similar ens podem preguntar si és possible una Unió Europea sense una identitat cultural compartida.

D’altra banda la cultura necesita de la política, del seu suport i dels seus recursos. Podem recordar la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, tot i que l’objectiu és despolitizar la cultura, també és veritat que se sustenta amb diners públics.

És per això que el poder públic no pot desentendre’s de subvencionar la creació artística i ja que són diner de tots ho ha de fer sense elitisme i sense parcialitat.

La relació cultura-política ha estat sempre i és permanent, cal evitar que l’una se subordini a l’altra, perquè cal preveure que serà de la cultura la que quedarà subordinada al poder polític, però tampoc els creadors culturals poden pretendre que el poder polític es beneficií en deetriment d’altres corrents culturals.

Oriol Bohigas, Toni Rodríguez Yuste, Xavier Bru de Sala i Enric Juliana
© Nuria Rodríguez Yuste
Oriol Bohigas, Toni Rodríguez Yuste, Xavier Bru de Sala i Enric Juliana
© Nuria Rodríguez Yuste