Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Dijous, 13 de desembre de 2018, a les 19 h, sala Verdaguer

Conferència: Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Imatge personal d.g (3).jpg

 

Daniel Gassol, artista

Doctor per la Universitat de Barcelona (2014), indaga sobre els mecanismes que construeixen discursos dominants sobre identitat, treball, classe o consum, que condicionen les relacions socials perpetuant tradicionals formes d’Estat.

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Foto sobre el tema.jpg

La conferència tractarà sobre l’estudi Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència que va realitzar-se entre el 2016 i el 2018 en el marc dels estudis de la Virreina Centre de la Imatge, i examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Catalunya en l’era Neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres Cívics com institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i  l’espectacularització cultural.

Tenint en compte que aquests equipaments foren creats, entre d’altres objectius, per descongestionar l’administració pública de serveis a la ciutadania i que aquesta trobés espais d’interrelació comunitària, presenciem de quina manera aquestes institucions es metamorfosegen per cobrir altres necessitats socials allunyades de les originàries. Així mateix, l’organització per districtes dels Centres Cívics també condiciona el model d’usuari mitjançant diverses premisses, com la renda per càpita, els negocis de la zona o l’origen del barri, construint classes de cultura ciutadana.

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques. Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Dilluns 28, 19.30 h, sala Verdaguer

Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

sol picó

Sol Picó

Pa amb tomaca. La dansa. Aquest títol correspon a una reflexió que m’ha acompanyat al llarg  del temps.
Penso que el pa és com la dansa… pots mesclar-lo amb tot i sempre està bo. Pots menjar-te’l amb llonganissa, formatge o pernil, melmelada o xocolata. Tant és si és dolç o salat, quina meravellosa experiència sensorial… Igual que la dansa quan l’acompanyes d’una bona escenografia, vestuari, llums, vídeo o pintura… sempre funciona!

BREU CURRÍCULUM

  • Coreògrafa i ballarina resident a Barcelona. Sol Picó domina la dansa clàssica, espanyola i contemporània. Tres disciplines que es poden sentir en la seva feina coreogràfica, tot i que emmarcades en l’expressió més contemporània de la dansa.
  • Va formar la seva primera companyia Danza Robadura al 1988 però és amb la companyia que porta el seu nom, la Sol Picó Compañía de Danza nascuda al 1993, amb la que ha desenvolupat el seu personalíssim segell. Un segell que es fa notar tant en el seu llenguatge creatiu i interpretatiu com en el nom de les seves obres. Razona la vaca (1995), E.N.D. (Esto No Danza, 1998), D.V.A (Dudoso Valor Artístico, 1999), Bésame el cáctus (2001), La divadivina y el Hombre bala, La dona manca o Barbie Superestar (2003), La prima de chita (2006), Las Doñas (2007), Sirena a la plancha (2008), El llac de les mosques (2009), Matar al bicho (2010), Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011) o Memòries d’una puça (2012)  són alguns exemples i alguns muntatges d’aquesta creadora.
  • Ha estudiat al Movement Research de Nova York diverses tècniques de dansa contemporània i va treballar com a intèrpret i coreògrafa els primers anys de la seva trajectòria, amb companyies i creadors diversos com Robouldanse, Rayo Malayo Danza i la companyia d’Art Total Los Rinos.
  • El curtmetratge dirigit per Octavio Masia i ella mateixa, El 64, cortometraje de danza en un autobús i el vídeo-dansa No Paris del realitzador Joan Pueyo, en el que apareix com a ballarina i coreògrafa, entre altres completen una carrera en la que no falten els premis.
  • El Premi Max de les Arts Escèniques al Millor Espectacle de Dansa, a Millor Coreografia i a Millor Intèrpret de Dansa Femenina per Bésame el Cáctus al 2002 i 2003, pel millor espectacle i a la millor coreografia per La dona manca…al 2004, al millor espectacle per Sirena a la Plancha, a la millor coreografia per Paella Mixta al 2005 i a la millor coreografia per El Llac de les mosques al 2009  així com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya al 2004, són alguns dels premis amb els que compta Sol Picó.

P1020006

 

 

P1020022

Sol Picó

 

P1020016

Sol Picó

 

???????????????????????????????

Pa amb tomaca. La dansa. Sol Picó

 

sol_pico_toni_rodriguez_yuste

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste

sol_pico_toni_rodriguez_yuste_1

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste