L’art com a joc de sensacions

Divendres 8 de febrer de 2019,  19 h
Sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

Conferència:

L’art com a joc de sensacions

A càrrec de Carles Bayod, doctor en Belles Arts, pintor, pedagog i investigador

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

carles bayod

Carles Bayod

  • Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1986)
  • Professor a Belles Arts i a ensenyament mitjà i especial. (1966 – 1970)
  • Cursos de sensologia i creativitat a universitats espanyoles , franceses i suïsses.
  • Més de seixanta exposicions individuals de pintura per Espanya, Itàlia, Suïssa, França, Bèlgica, Àustria i Holanda.
  • Ha participat amb múltiples exposicions col·lectives i salons d’art nacionals i internacionals.

carles-bayod-serafini.jpg

  • Ha estat repetidament guardonat amb premis com el de La Biennal de Màlaga, el Gran Premi del Saló internacional de Marsella, el Premi Signe a Tarragona, la Medalla d’Or Ciutat de Mollerussa, el Premi de la Fundació Güell a Barcelona, la Biennal de Tarragona…
  • Diferents premis de poesia i narrativa.
  • La seva obra figura, entra d’altres, al Museu MACBA de Barcelona, al Musée des Beaux Arts de Lausanne, al Museu de Belles Arts de Tarragona, al Musée des Beaux Arts de Neuchâtel, al Museo de la Diputación de Málaga, el Museo de la Diputación de Jaén, etc.
  • Pedagog, investigador en el mon de les sensacions i de la creació artística: Per què serveix l’Art en l’evolució humana? On és l’art en una obra? o dit d’una altra forma; que és el que fa que una obra sigui d’Art i una altre no? Son preguntes a las que ha trobat resposta al llarg de la seva investigació..
  • Llibres publicats en paper: El Arte de Sentir, Sensoterapia i ¡Juguemos a Sentir!.

778981199654db95ca1ff739f1357590_M                Portada-Sensoterapia.jpg-pe                1f1668a5-3ff2-491f-9c7b-5c88fec67649

 

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod signant el Llibre d’Honor

El nostre cervell “pensa” i “sent” però, el sentir, sempre ha estat considerat com un subproducte del pensar,.com a quelcom que no sabem massa com tractar.

Habitualment, s’ha considerat que l’altre cara del pensament son, bàsicament, els sentiments, la mística o l’art. Però, tant el pensament com el sentiment, la mística o l’art, generen sensacions que habitualment considerem residuals.

Carles Bayod ve a parlar-nos de “sensacions” i de la importància d’educar-nos a partir de donar la mateixa importància al “pensar” que al “sentir”, tant al mon adult com a l’escola. O sigui, a ensenyar a treballar amb la totalitat del cervell.

Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste

Cada nen és un ésser únic i ha de descobrir, per ell mateix, qui és i ser creatiu per poder triar com vol que sigui la seva vida

Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste

Cal molta creativitat perquè el nen aprengui per ell mateix “qui és” i sigui capaç de descobrir el seu ésser únic per saber caminar per la vida donant respostes en què reconèixer-se

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod

L’art ha de tenir tensions interestètiques

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod

La Sensologia és la ciència de les sensacions no verbalitzables. Com que no és verbalitzable, només pot aplicar-se de forma pràctica, només pot sentir-se i expressar-se. Les sensacions de tot el que vivim, pensem i sentim no poden explicar-se doncs descriuríem la recepta de cuina. Si aprenem a sentir-les, fixar-les i expressar-les, tindrem un suculent menjar. És la descripció de la vivència tipus cervell esquerre i l’expressió de la totalitat de la vivència tipus cervell dret

Una exposició titulada Antoni Tàpies. Biografia política

Dimecres 30 de gener de 2019, 19 h
Sala Oriol Bohigas

Conferència: Una exposició titulada Antoni Tàpies. Biografia política, a càrrec de Carles Guerra, director de a Fundació Antoni Tàpies

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

IMG-20190131-WA0000

Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste

Aquesta conferència s’endinsa en el procès que explica una exposició. L’exposició en qüestió reprén les formes de politizació possibles que la pintura moderna va oferir a un artista com Antoni Tàpies sota el feixisme. La disfuncionalitat de la pintura, i no pas las
solidaritat més òbvia dels cartells que donen suport a tota mena de causes, emergeix com la versió més òptima d’una política de llarga durada.

Mirar Tàpies des del present confronta als espectadors amb una provocativa autonomia de les obres. Els Tàpies del segle XX semblen preparats per rebre el espectadors del futur. Però, quina mena de política representen avui aquelles obres del segle XX?

IMG-20190131-WA0001

Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste

Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Dijous, 13 de desembre de 2018, a les 19 h, sala Verdaguer

Conferència: Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Imatge personal d.g (3).jpg

 

Daniel Gassol, artista

Doctor per la Universitat de Barcelona (2014), indaga sobre els mecanismes que construeixen discursos dominants sobre identitat, treball, classe o consum, que condicionen les relacions socials perpetuant tradicionals formes d’Estat.

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste

La conferència tracta sobre l’estudi Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència que va realitzar-se entre el 2016 i el 2018 en el marc dels estudis de la Virreina Centre de la Imatge, i examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Catalunya en l’era Neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres Cívics com institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i  l’espectacularització cultural.

Foto sobre el tema.jpg

Tenint en compte que aquests equipaments foren creats, entre d’altres objectius, per descongestionar l’administració pública de serveis a la ciutadania i que aquesta trobés espais d’interrelació comunitària, presenciem de quina manera aquestes institucions es metamorfosegen per cobrir altres necessitats socials allunyades de les originàries. Així mateix, l’organització per districtes dels Centres Cívics també condiciona el model d’usuari mitjançant diverses premisses, com la renda per càpita, els negocis de la zona o l’origen del barri, construint classes de cultura ciutadana.

Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste

 

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques. Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Dilluns 28, 19.30 h, sala Verdaguer

Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

sol picó

Sol Picó

Pa amb tomaca. La dansa. Aquest títol correspon a una reflexió que m’ha acompanyat al llarg  del temps.
Penso que el pa és com la dansa… pots mesclar-lo amb tot i sempre està bo. Pots menjar-te’l amb llonganissa, formatge o pernil, melmelada o xocolata. Tant és si és dolç o salat, quina meravellosa experiència sensorial… Igual que la dansa quan l’acompanyes d’una bona escenografia, vestuari, llums, vídeo o pintura… sempre funciona!

BREU CURRÍCULUM

  • Coreògrafa i ballarina resident a Barcelona. Sol Picó domina la dansa clàssica, espanyola i contemporània. Tres disciplines que es poden sentir en la seva feina coreogràfica, tot i que emmarcades en l’expressió més contemporània de la dansa.
  • Va formar la seva primera companyia Danza Robadura al 1988 però és amb la companyia que porta el seu nom, la Sol Picó Compañía de Danza nascuda al 1993, amb la que ha desenvolupat el seu personalíssim segell. Un segell que es fa notar tant en el seu llenguatge creatiu i interpretatiu com en el nom de les seves obres. Razona la vaca (1995), E.N.D. (Esto No Danza, 1998), D.V.A (Dudoso Valor Artístico, 1999), Bésame el cáctus (2001), La divadivina y el Hombre bala, La dona manca o Barbie Superestar (2003), La prima de chita (2006), Las Doñas (2007), Sirena a la plancha (2008), El llac de les mosques (2009), Matar al bicho (2010), Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011) o Memòries d’una puça (2012)  són alguns exemples i alguns muntatges d’aquesta creadora.
  • Ha estudiat al Movement Research de Nova York diverses tècniques de dansa contemporània i va treballar com a intèrpret i coreògrafa els primers anys de la seva trajectòria, amb companyies i creadors diversos com Robouldanse, Rayo Malayo Danza i la companyia d’Art Total Los Rinos.
  • El curtmetratge dirigit per Octavio Masia i ella mateixa, El 64, cortometraje de danza en un autobús i el vídeo-dansa No Paris del realitzador Joan Pueyo, en el que apareix com a ballarina i coreògrafa, entre altres completen una carrera en la que no falten els premis.
  • El Premi Max de les Arts Escèniques al Millor Espectacle de Dansa, a Millor Coreografia i a Millor Intèrpret de Dansa Femenina per Bésame el Cáctus al 2002 i 2003, pel millor espectacle i a la millor coreografia per La dona manca…al 2004, al millor espectacle per Sirena a la Plancha, a la millor coreografia per Paella Mixta al 2005 i a la millor coreografia per El Llac de les mosques al 2009  així com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya al 2004, són alguns dels premis amb els que compta Sol Picó.

P1020006

 

 

P1020022

Sol Picó

 

P1020016

Sol Picó

 

???????????????????????????????

Pa amb tomaca. La dansa. Sol Picó

 

sol_pico_toni_rodriguez_yuste

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste

sol_pico_toni_rodriguez_yuste_1

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste