Cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: Alguna cosa nova després del surrealisme?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dilluns 14 d’abril de 2014, a les 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Conferència: Alguna cosa nova després del surrealisme?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
marti_font_toni rodriguez yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

El surrealisme, el moviment d’avantguarda més important del període d’entreguerres, viu un nou auge durant la dècada dels cinquanta amb l’aparició de moviments artístics com el de l’art conceptual. En realitat, però, mai no va desaparèixer. Què són sinó la contracultura i la psicodèlia? Ara, més que mai, en el remolí de la crisi, el surrealisme està present i obre portes a la cruïlla d’un futur opac

rene-magritte

Rene Magritte

marti_font_toni rodriguez yuste_1

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste 

marti_font

Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: El sobiranisme català té un projecte culturals? a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dilluns 28 d’abril, de 2014 a les 19.30 h, a la sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Conferència:El sobiranisme català té un projecte culturals?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

marti_font_toni rodriguez yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Josep Maria Marí Font. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

El sobiranisme català té un projecte culturals?

Des de la restauració de la Generalitat, els successius governs convergents van considerar la cultura com un element més, en qualsevol cas de calibre menor, per fabricar identitat. Els consellers de Cultura es limitaven a repartir subvencions sense cap projecte articulat i global. Les grans apostes, com el CCCB o el MACBA eren feliços excepcions que arribaven per vies paral·leles, essencialment a través de l’impuls municipal. El desert s’imposa. Quin projecte té el sobiranisme?

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

 Divendres 28 de febrer de 2014, 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

 

Han passat dos anys i el Govern del PP segueix sense tirar endavant l’anunciada llei del mecenatge. Hisenda no vol deixar de recaptar ni un euro i Montoro s’imposa a Lassalle que segueix sense respirar des que es fes càrrec de Cultura. Els museus espanyols segueixen amb les caixes buides. Qui compra? En aquest context la Fira d’Art Contemporani que organitza Ifema a Madrid hauria d’estar morta, però no és així. Per què?

CABECERA NEWSLETTERS

 Tot sembla indicar que ARCO es manté gràcies al suport institucional. L’edició d’enguany va ser presentada el passat novembre a París per la Comunitat de Madrid que, en el mateix acte va anunciar la seva campanya de promoció turística, despres d’un Annus Horribilis. El leit motiv d’aquesta edició és que ARCO es consolida com la fira de descobriment d’artistes i investigació de la seva obra. De les 217 galeries seleccionades, 60 presentaran un o dos artistes sota la opció Sol / Duo. Finlàndia és el país convidat.

arco_2014

ARCO_2014

Guillermo Mora

Nou cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dijous 23 de juny, de 2014 19.30 h, sala Verdaguer

nou cicle

  Vaivens en la història de l’art

 

Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
marti_font_toni_rodriguez_yuste_ateneu_1

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Josep Maria Martí Font, 1950. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

biennal

Au fond, tout ça c’est li surrealisme”, va dir Georges Pompidou, referint-se als moviments contraculturals i psicodèlics dels seixanta i setanta. La Biennale de Venezia de 2013 ens ho mostra amb precisió. Arrenca amb Jung i davant d’un bust de Breton. Tota una declaració de principis. És objectual, hi ha escasses instal·lacions, i, el més sorprenent, rescata artistes ja morts o si senectut l’obra ha estat a l’anonimat del “amateurisme” o el “naïf” i els principals treballs responen a aquestes premisses abans esmentades, i els converteix en artistes. Com a guinda, encara que fora de programa, hi havia la reconstrucció de la mítica exposició de Harald Szeemann a la Kunsthalle de Berna de 1969: Live in Your Head: When Attitudes Become Form, que italià Germano Celant, amic personal de Szeemann, ha revisitat gairebé de manera literal a la Fondazione Prada, al Palau della Regina, al Gran Canal.