Cicle: Icones de la fotografia catalana. Conferència: LA FOTOGRAFIA QUE FOU, a càrrec del fotògraf, Oriol Maspons

Dilluns 21 de gener de 2013,  19.30 h. Sala Verdaguer

Cicle: Icones de la fotografia catalana

Conferència: LA FOTOGRAFIA QUE FOU, a càrrec del fotògraf, Oriol Maspons

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Oriol Maspons. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

  • Oriol Maspons i Casades – Barcelona, 1928 – és fotògraf .
  • Va viure a París del 1955 al 1957, i col·laborà a les revistes Paris Match, Elle i Boccacio.
  • Té obres exposades al Museum of Modern Art de Nova York i n’ha publicades a Annual Photography i a Photography Year Book.
  • Ha il·lustrat portades de diverses col·leccions de llibres, i les seves fotografies també han il·lustrat moltes obres literàries, com Poeta en Mueva York, de Fereico García Lorca.
  • El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Són famoses les fotografies que va realitzar al somorrostro, a Eivissa durant els anys 70 i a la Gauche Divine.
  • El desembre de 2010 va anunciar que deixaria la seva col·lecció privada de fotografies al Museu Nacional d’Art de Catalunya, format per unes 1.500 fotografies sobre paper fetes entre els anys 50 i 80, sempre que la Fundació Elsa Peretti, propietària del fons, es fes càrrec de l’adeqüació de les fotografies (documentació, escanejat i neteja).

Primer bikini de España en Ibiza. Nueve años después, en 1962, Elke Sommer lució el primer bikini cinematográfico del país en el filme Bahía de Palma

© Oriol Maspons

Oriol Maspons va retratar la Barcelona de la Gauche Divine. Durant el període de la Gauche Divine a Barcelona el món girava al voltant del carrer Tuset i els cossos de les bacants – rosses, poliglotes, promíscues-ballaven en Bocaccio.
Les models venien de París, Teresa Gimpera exercia el dictat preanoréxico, Juan Marsé infonia coratge i Oriol Maspons, un voyeur nascut el 1928, sense creure massa el tema de la fotografia disparava a plaer sobre aquest etern femení que a finals del seixanta-principi dels setanta emergia com una plataforma lluent enmig de la anodina Espanya del franquisme

Oriol Maspons i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: Icones de la fotografia catalana. Tertúlia: Imatges de la transició, a càrrec de Pilar Aymerich

Dimecres 28 de novembre de 2012, sala Sagarra a les 19.30 h

Cicle: Icones de la fotografia catalana

Tertúlia: Imatges de la transició, a càrrec de Pilar Aymerich

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Pilar Aymerich

  • Pilar Aymerich. Estudia direcció teatral a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Fa estudis i pràctiques fotogràfiques als Estudis Raphael (França). 
  • A partir de 1965 exerceix com a fotògrafa a Londres (Gran Bretanya).  L’any 1968 s’estableix a Barcelona com a fotògrafa professional i publica habitualment a les revistes Serra D’Or, Destino, Triunfo, La Calle, diari El País, Fotogramas, Qué Leer, Jano y Humanidades, etc.  Realitza fotografies per a cartell i cobertes de discos; s’especialitza en retrat, reportatge social i teatre.
  • L’any 1974 comença a col.laborar en els mitjans audiovisuals.  Per a Televisió Espanyola realitza treballs per als programes Personatges, amb Montserrat Roig; Crear i Viure  – programa cultural d’art- ; La Lluna, amb Júlia Otero, etc.
  • Fa classes de fotografia a l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona i seminaris a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.
  • És membre del Consell Directiu de l’UPIFC, Unió de Professionals de la Imatge i Fotografia de Catalunya. Forma part de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya en els períodes 1997/2001/2005.
  • Obté el premi de l’Institut dels Drets Humans: Menció Especial Mitjans de Comunicació del XVI, Premi Solidaritat 2002 per la seva destacada actuació en defensa dels drets fonamentals. És guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2005
  • Ha publicat més de 20 llibres, com els dedicats a Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Monseny o Mercè Rodoreda, i ha realitzat més de 60 exposicions, com Cementiris d’Ultramar (2005),  Resistents, la cultura com a defensa (2008). Ha exercit de curadora per a diverses exposicions com La nova cançó, la veu d’un poble (2010).

Imatges de la transició

A través de la meva experiència professional i de la meva trajectòria com a fotoperiodiste dins dels mitjans de comunicació de Catalunya analitzarem la fotografia de reportatge a l´època de la transició, sense oblidar el retrat i la fotografia teatral que conformen la fotografia cultural, molt important en un moment en que la cultura era menyspreada per el poder polític.

fotografia documental de la manifestació dels obrers de la construcció al 1976 baixant per el carrer Ferran. Autora: Pilar Aymerich

Foto: Nuria rodríguez Yuste

Cicle: Icones de la fotografia catalana. Exposició: Agustí Centelles, una crònica fotogràfica. Anys 30.

Dimecres 21 de novembre de 2012 

Visita comentada a Can Framis. Fundació Vila Casas

Cicle: Icones de la fotografia catalana

Exposició: Agustí Centelles, una crònica fotogràfica. Anys 30

Organització i coordinació: Toni Rodríguez Yuste

Agustí Centelles i Ossó (El Grau – València, 1909 – Barcelona, 1985) de naixement valencià és considerava un  fotògraf català. Pioner del fotoperiodisme modern a Europa; les seves imatges són de les més representatives i famoses de la Guerra Civil, tant de la rereguarda a Barcelona, els Bombardejos de Lleida, el front d’Aragó o l’estada als camps de refugiats republicans a França.

L’any 2010, la Fundació Vila Casas adquireix un conjunt rellevant d’obres del fotògraf Agustí Centelles que formaven part del llegat que l’autor cedí en vida als seus fills.

Agustí Centelles Museu de can Framis

Un total de 110 fotografies Vintage que recullen escenes de la Guerra Civil Espanyola, tiratges originals de la dècada dels setanta, integren la present exposició. Poc abans de la caiguda de Barcelona, l’any 1939, Centelles s’exilià a França on enregistraria el drama dels presoners del camp on va ser empresonat. Més tard, perseguit per la Gestapo es veu obligat a sortir del país deixant, a mans d’uns camperols, una maleta amb 4.000 negatius que no recuperaria fins arribada la democràcia, moment en el qual s’iniciaria el seu merescut reconeixement.