Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula María y yo. Una historia personal, a càrrec de Miguel A. Gallardo Paredes, il·lustrador i dibuixant

Dimarts 25 de setembre de 2012, a les 19 h de 2012 a la sala Oriol Bohigas

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula  María y yo. Una historia personal, a càrrec de Miguel Ángel Gallardo Paredes, il·lustrador i dibuixant

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència i l’Ateneu Barcelonès 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Aquesta activitat es va programar el 7 de maig de 2012 i es va haver d’ajornar fins el 25 de setembre de 2012

Miguel Ángel Gallardo Paredes

Miguel Ángel Gallardo Paredes, que signa simplement com Miguel Gallardo, és un destacat historietista espanyol (Lleida, 1955), creador, entre molts personatges, de Makoki emblemàtic durant els anys vuitanta. La major part dels seus treballs pertanyen al còmic underground. Tanmateix, en la dècada dels noranta i ja en el nou segle, es va decantar pel gènere biogràfic: Un llarg silenci i la guardonada Maria i jo.Premi Nacional del Còmic de Catalunya 2008, amb dues nominacions: a millor obra i al millor guió en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2008

maria-i-yo.jpg

L’estrena al juliol de 2010 del llargmetratge documental Maria i jo, dirigit per Félix Fernández de Castro, responsable també del guió a partir de la història original plasmada en paper, així com la posterior passi per festivals cinematogràfics per cada racó de la geografia espanyola, ha tornat al còmic una renovada actualitat mediàtica. Un aspecte molt important conegut per mestres, professionals i pares de l’aprenentatge de nens amb autisme és la utilització d’imatges clares i sintètiques que transmetin idees o situacions. En aquest llibre, Miguel Gallardo, acostumat a comunicar-se visualment amb la seva filla Maria, vol transmetre als seus lectors com si nosaltres fóssim ella i a través dels seus dibuixos entenguem el seu missatge simple i breu d’una manera inequívoca. Aquest llibre desborda imatges que transmeten sensacions i emocions de Maria, del seu pare i del seu entorn. Miguel, que des de fa anys sap que a Maria els seus fantàstics dibuixos la fan feliç, la tranquil·litzen i l’ajuden a comprendre aquest a món, vol utilitzar-los també amb nosaltres perquè puguem compartir les emocions de Maria cap a ell i els seus éssers estimats. El lector es veu submergit en les emocions d’un viatge de vacances de Maria i el seu pare. Un viatge que recrea situacions familiars i quotidianes que per a ells, com per cent de famílies que tenen un nen amb autisme, resulta una aventura esquitxada de dificultats generades per la falta d’adaptació del nostre entorn social o per la limitada comprensió d’algunes persones que Maria troba en el seu viatge. – De l’Epíleg d’Amaia Hervas, psiquiatre infantil i juvenil Maria i jo és una obra important, tant pel tema que tracta, com per la mirada delicada, sensible i divertida, amb la qual Miguel Gallardo ens mostra la seva feliç relació amb la seva filla Maria. Un llibre revelador, sens dubte catàrtic, que suposa un pas endavant en la dilatada trajectòria professional del creador català.

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

Tertúlia: Juan Bufill. Expressió en poesia, fotografia, cinema, vídeo, televisió, assaig, periodisme, exposició i còmic, a càrrec de Juan Bufill, poeta, artista multidisciplinari i crític d’art

Dimarts 19 de juny de 2012, 19.30 h sala Pompeu Fabra

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

Cicle organitzat conjuntament amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC

Tertúlia: Juan Bufill. Expressió en poesia, fotografia, cinema, vídeo, televisió, assaig, periodisme, exposició i còmic, a càrrec de Juan Bufill, poeta, artista multidisciplinari, crític d’art
Modera: Toni rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts visuals de l’Ateneu Barcelonès 
Es projectarà el seu vídeo – Signaturas (síntesis) – (2008)  i fragments seus com a creador i guionista del programa Arsenal (TV3, 1985-1987).
juan_bufill.jpg

Juan Bufill. Foto: Fum  

Juan Bufill va néixer a Barcelona el 19 de desembre de 1955. La seva trajectòria artística i professional s’ha desplegat a moltes disciplines, en una època en què es premia l’especialització. Des de 1975, la seva principal dedicació és la poesia, però també ha desenvolupat una àmplia tasca en la fotografia, el cinema experimental, el vídeo i la televisió, la crítica d’art, de cinema i de música, el periodisme cultural, el còmic i la organització o comissariat d’exposicions.

Va ser creador i guionista d’Arsenal, un programa setmanal que va emetre TV3 (Televisió de Catalunya) entre 1985 i 1987, i director d’El viatge de Robert Wyatt (1987) i Buñuel (1989-90). El seu cinema experimental va tenir circulació internacional (Biennal de Sao Paulo el 1981, Centre Georges Pompidou el 1982) i la seva recent Signatures (síntesi), de 2008, s’ha inclòs en l’antologia de cinema experimental espanyol Del éxtasis al arrebato, que presentaran centres com la Tate Modern de Londres i el Reina Sofia de Madrid entre 2009 i 2011.

Fins ara ha publicat només una molt petita part de la seva extensa obra poètica. Destaquen “Subespècies humanes” (Península, 1992) i tres llibres de bibliòfil en col · laboració amb Masafumi Yamamoto: “Minerals” (Tabelaria, 1997), “Parts d’un món lleuger / Parts d’un món Lleuger” (Casa Àsia, 2007, que inclou els seus 27 primers poemes en català) i “A través” (2009).

Des de 1976 ha publicat crítiques d’art, sobretot a “La Vanguardia” (des de 1993), així com textos sobre altres arts (ocasionalment literatura i còmic) i ha organitzat exposicions, des de “Tintín a Barcelona” (Fundació Joan Miró, 1984) a “Cinemavisió” (Macba, 2006). 

juan_bufill_toni_rodriguez_yuste3.jpg

Juan Bufill i Toni Rodríguez Yuste

juan_bufill_toni_rodriguez_yuste_eugenia_balcells_11.jpg

Juan Bufill, Toni Rodríguez Yuste, Rebeca Lewis, Gemma Creus…

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Visita comentada a l’exposició: Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat

Dijous 24 de maig de 2012, a les 17 h al Palau Robert, a les 17 h passeig de Gràcia, 107 Barcelona

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris.

Visita comentada a l’exposició: Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – i l’Ateneu Barcelonès

ferran-adria-el-bulli-exhibition-barcelona-portada.jpg

El Palau Robert descobreix l’univers creatiu de Ferran Adrià

L’exposició Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat descobreix l’univers creatiu, el talent i tota la capacitat d’innovar que Ferran Adrià, el cuiner més influent de finals del segle XX i principis del XXI, ha aplicat en la gastronomia. La mostra, produïda per la Generalitat, es pot visitar del 2 de febrer de 2012 al 3 de febrer de 2013, a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona.

Ferran Adrià ha esdevingut, amb el pas dels anys, una icona de la gastronomia mundial. La tasca feta des d’el Bulli, considerat el millor restaurant del món durant cinc anys consecutius, ha merescut el reconeixement mundial i ha marcat el camí de la cuina del futur. Els noms de Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià i de tot l’equip creatiu d’el Bulli s’associen amb valors com ara la reflexió, el talent, la innovació, el lideratge, el treball en equip, l’obra ben feta, la internacionalització i la solidaritat. Una feina que va més enllà de l’àmbit estrictament gastronòmic i n’abasta altres com l’art i la tecnologia.

La mostra arriba després que el Bulli tanqués les portes al juliol per reinventar-se en el Bulli foundation, centre d’experimentació i d’innovació gastronòmica que difondrà les seves creacions per Internet a partir del 2014.

L’exposició la produeix la Generalitat, amb el patrocini d’Estrella Damm, la Caixa i Telefònica,  i amb  la col·laboració de Casa Tarradellas. El Palau Robert, amb aquesta fórmula, suma esforços entre els sectors públics i privats per tirar endavant projectes expositius ambiciosos com aquest,  de gran ressò internacional.

el_bulli_2.JPG

Ponts entre la cuina i altres àmbits

Ferran Adrià i el seu equip han establert un diàleg viu amb altres disciplines. Aquesta voluntat creativa i innovadora ha fet que impartís cursos a Harvard i que hagi rebut distincions acadèmiques com el doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona (2007), la d’Aberdeen (2008) o la Politècnica de València (2010). La seva passió per la creativitat el va dur a tenir un feed-back molt especial amb el pintor britànic Richard Hamilton, pioner de l’art pop i el client més antic d’el Bulli, i a ser el 2007 el convidat en la Mostra d’Art Contemporani Documenta 12, a Kassel, que li va atorgar la categoria de creador. També cal destacar la seva aportació a la creació de la Fundació Alícia per fomentar el diàleg entre educació i salut, el fet que centres importants d’estudis empresarials com ara ESADE, Harvard o Berkeley actuïn com a veritables observatoris de la cuina i de Ferran Adrià i el Bulli, o que el músic Bruno Mantovani dediqués una composició per a orquestra a la seva cuina.

expo_el_bulli.jpg

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Tertúlia: La dansa, una mesura de les coses, a càrrec de Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí

Dilluns 5 de març de 2012,  a les 19.30 h, a la sala Pompeu Fabra

Inaugurem un nou cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris amb la tertúlia: La dansa, una mesura de les coses, a càrrec de Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí.

Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste 

cesc-gelabert.jpg

Cesc Gelabert. Fotògrafia de  Martí Fradera

Cesc Gelabert estudia arquitectura i inicia els estudis de dansa amb Anna Maleras, incorporant-se al seu grup l’any 1969. L’any 1972 realitza la seva primera coreografia, i el 1973 crea el primer solo Acció O, i el 1976 Acció I amb Toni Gelabert. En 1977, amb Espai de dansa presenta Ver-estiu-altumne-ivern-1, al Saló Diana de Barcelona.

Entre 1978-1980, es converteix en integrant actiu de la comunitat dancística de Nova Yorr i presenta peces a La Mama, The Kitcheni altres sales.

En 1980, de tornada a Barcelona, incia la seva col·laboració amb Lydia Azzopardi i, l’any 1985, formen Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa, nom sota el qual estrenen més de trenta produccions.

Durant els seus primers anys, Gelabert Azzopardi centre les seves activitats a La Fàbrica, emblemàtic local d’efervescència dancística de Barcelona.

Després d’anys associats al Teatre Lliure de Barcelona, la companyia passa a ser-ne resident l’any 2003.

Ha col·laborat amb personalitats com Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Laveli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluís Pasqual, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas, Giancarlo del Monaco, entre d’altres.

Ha rebut premis com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya, Medalla de Oro de las Artes Escénicas, Premi Ciutat de Barcelona, Premio Nacional de Danza del Ministeri de Cultura, Premios Max, The Herald 2004 Angel Award,  Premi Butaca i Aisge Actúa, entre d’altres.

esc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc_1.jpg

Cesc Gelabert

D’una manera bàsica i essencial, la dansa és habitar el cos amb el cor i la ment. Per tant, estem condemnats a dansar tota la vida. És una oportunitat, una possible forma de mesurar les coses, de relacionar-se amb nosaltres i el que ens envolta. De vegades no recordo el color dels ulls dels meus amics, però sempre recordo la seva presència, la seva manera de moure’s.  

Un bon edifici acull el moviment. Una paraula és una coreografia compartida, la presència el resultat de tots els moviments que hem executat. La dansa pot ser un art o una manera de moure’s per la vida.

cesc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc-2.jpg

cesc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc_12.jpg

Leopoldo Samsó, Toni Rodríguez Yuste, Núria Rodríguez Yuste, Cesc Gelabert i Josi