Poesia com a espectacle, a càrrec de Pep Bou

Dijous 27 de novembre de 2014, a les 19,30 h a la Sala Pompeu Fabra

Nou Cicle: Art, ciència i vida

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC

Tertúlia: Poesia com a espectacle, a càrrec de Pep Bou, mim, creador, director i actor de teatre.

Coordinadora Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

pep-bou-bombollava-1
Pep Bou

Pep Bou, Granollers, 1951, és un actor de teatre, mim i creador. Inicià la seva trajectòria teatral la segona meitat dels anys setanta  i va fundar diverses companyies (Pa de Ral, La Viu Viu Teatre) fins que, el 1982 que comença a actuar en solitari amb el teatre de les bombolles de sabó.

Aquí l’escenari xiscla i s’omple de fruits, renovat per una alenada lírica que els rellotges no encerten a vigilar.

Pep Bou és un mim excel·lent que té els braços prou llargs per a assolir el blau de la llunyania. Ha triomfat amb les bombolles, flors de l’aire, onades impossibles per a l’aigua mateixa. Aquesta poètica de les bombolles de sabó, equivalents a les paraules, és obra del seu enginy. On dimoni podem inscriure aquest espectacle insòlit? No es tracta tant de la màgia operativa com de poetitzar l’efectivitat del joc de les bombolles. L’espai escènic respira i té el nervi de la puresa. L’estrella d’aquest número és un gran peix, fill del vent, que s’escapa de la rutina del teatre. La neu en un finestral no acabaria millor la comèdia. Tanmateix els claus i la dentadura de la prosa no hi tenen res a fer.

Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.  Joan Brossa

pep bou_toni rodriguez yuste
Pep Bou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste