Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Conferència: Art i malaltia mental: les paradoxes del cervell humà, a càrrec de Jordi Obiols

Dilluns 11 d’abril de 2011, a les 19.30 h a la sala d’actes

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides

Conferència:  Art i malaltia mental: les paradoxes del cervell humà, a càrrec de Jordi Obiols Llandrich, psiquiatra i catedràtic de psicopatologia de la UAB

Presenta: Toni rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Aquest cicle ha estat organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC- amb l’Ateneu Barcelonès

jordi_obiols1.jpg

Jordi Obiols Llandrich

Jordi Obiols i Llandrich és doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona; especialista en psiquiatria i catedràtic de psicopatologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És director de la Unitat de Recerca en psicopatologia i neuropsicologia i responsable de la Comissió de Tercer Cicle en l’esmentada universitat. Combina la docència i la pràctica clínica amb la investigació en psicopatologia, especialment en el camp de les psicosis.

És autor de diversos llibres i de nombrosos articles en revistes científiques nacionals i internacionals. És col·laborador habitual de CosmoCaixa i del programa L’hora del lector de TV3.

jordi_obiols_toni_rodriguez_yuste.jpg

Jordi Obiols Llandrich i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste

L’art i la creativitat són produccions de l’ésser humà del més alt nivell. Generen admiració i ens acosten a la idea de la divinitat. No obstant això, la patologia mental ens ofereix sorprenents i fascinants exemples de les paradoxals relacions entre certes condicions psiquiàtriques i la creativitat artística.

Art, psicopatologia i cervell. Jordi E. Obiols  


La producció pictòrica i plàstica va generar interès per part d’alguns psiquiatres des de la primera meitat del segle XX. Així, per exemple, el psiquiatra alemany Hans Prinzhorn va ser un dels pioners en reunir una impressionant col·lecció d’obres de malalts psiquiàtrics, la majoria amb diagnòstics de malalties psicòtiques. Al nostre país, entre els anys 50 i 70’s del segle passat, van seguir aquest rastre figures com Lafora, Sarró o Obiols-Vié. 

D’altra banda, i des de la visió de l’Art, figures com Dubuffet, Picasso, Miró, entre d’altres, es van interessar per la producció plàstica dels malalts mentals, dels nens petits, dels “no-artistes” en general, corrent que es va conèixer com l’ “Art Brut”. 

La relació entre les capacitats artístiques i la producció artística és complexa i, encara, misteriosa. En certs casos d‘autisme infantil, com el famós cas de Nadia, es pot observar la paradoxal coincidència d’un talent extraordinari pel dibuix al costat d’unes capacitats mentals generals molt deficients. O els casos documentats de pacients que pateixen un tipus de demència, la demència fronto-temporal, que també ajunta la pèrdua de facultats cognitives amb l’aparició o increment de talents artístics plàstics. 

Tradicionalment, en el camp de les psicosis, es tendia a pensar que l’esquizofrènia estava associada al geni creatiu. Avui en dia, i gràcies a treballs de recerca rigorosos, podem quasi bé afirmar que la llarga nòmina de celebritats (poetes, pintors, músics, etc..) que han patit trastorns mentals greus, rebrien ara un diagnòstic de trastorn bipolar (l’antiga psicosi maníaco-depressiva) i no pas el d’esquizofrènia. 

Avui en dia, comencem a entendre la relació del cervell amb certs processos psicològics i emocionals. Així, sabem que les estructures profundes del cervell, conegudes amb el nom de “sistema límbic” tenen una directa relació amb els processos emocionals bàsics, les conductes de reproducció i preservació de l’espècie, i amb la memòria. Certs nuclis d’aquest sistema regulen també emocions i “vivències” relatives a estats místics, de revelació, de sentiment de “veritat” o de “eureka”, o sigui, de descobriment d’alguna veritat.
Tot això ho podem vincular als orígens més primitius de la producció artística, quin origen ha estat relacionat amb les conductes bàsiques de l’espècie: reproducció, territori, mort… 

L’estudi del hemisferis cerebrals i llurs especialitzacions també il·luminen certs aspectes de la producció artística: Així, l’hemisferi esquerra sembla més capacitat per a processos  de tipus discursiu, lògico-deductius, verbals, etc. En canvi, l’hemisferi dret estaria relacionat amb processos holístics, “gestàltics”, apartats dels detalls, i també amb la musicalitat del llenguatge i amb la percepció emocional de la música.

jordi_obiols_toni_rodriguez_yuste_1.jpg

Jordi Obiols Llandrich i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Visita comentada a l’església de Santa Maria del Mar

Dimecres 13 d’abril de 2011, a les 17 h

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides

Visita comentada i exclusiva per als socis de l’Ateneu a l’església de Santa Maria del Mar

Organitza i coordina: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

santa_maria_del_mar-3.jpg

Santa Maria del Mar és probablement l’església gòtica més bella de tota la península Ibèrica i un cas únic en el gòtic europeu.

Per iniciativa del canonge Bernat Llul, es va encarregar a l’arquitecte Berenguer de Montagut la construcció de l’església amb la col·laboració de Ramon Despuig. Construïda entre el 1329 i el 1383, és considerada la única gran església gòtica catalana perfectament acabada.

Santa Maria del Mar és probablement, l’església gòtica més bella de tota la península Ibèrica i un cas únic en el gòtic europeu. Defineix els trets peculiars del gòtic català: torres octogonals, manca d’arcbotants i multiplicació de contraforts.

La seva disposició interior també marca un estil propi amb la planta de saló, tres naus d’alçària semblant i multiplicació de capelles laterals.

bastaixos_ribera.jpg


Els bastaixos de Ribera que van col·laborar en la construcció del temple transportant pedres, estan representants a les fulles de la posta principal.

santa_maria_mar.jpg

Santa Maria del Mar va ser el centre vertebrador del barri de la Ribera de Barcelona

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Conferència: Salvador Dalí i la religió, a càrrec de l’escriptor Lluís Racionero

Dimarts 15, de març de 2011, a les 19.30 h a la sala d’actes

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides

Conferència: Salvador Dalí i la religió, a càrrec de l’escriptor Lluís Racionero

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC– amb l’Ateneu Barcelonès

luis_racionero_toni_rodriguez_yuste_aacc.jpg

Lluís Racionero signant el Llibre d’Honor de l’Ateneu Barcelonès. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Lluís Racionero i Grau, va estudiar enginyeria  i econòmiques a la Universitat de Barcelona i urbanisme  a la Universitat de Berkeley, als Estats Units. Va ser director de la Biblioteca Nacional d’Espanya i del Col·legi d’Espanya a París. Ha col·laborat amb diaris i revistes com El País, La Vanguardia, Ajoblanco, esportius com Mundo Deportivo.

Ha escrit entre d’altres libres: Leonardo da Vinci (1978); Los ángeles cuánticos (1986); Arte y ciencia (1988); Florencia de los Médicis (1990); El genio del lugar (1997); La sonrisa de la Gioconda (2004); Conversaciones con Pla y Dalí (2004); Leonardo Da Vinci: genio del Renacimiento (2006).

luis_racionero_toni_rodriguez_yuste_aacc_3.jpg

Luis Racionero i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

L’escriptor Lluís Racionero ens revelarà aspectes desconeguts del pintor Salvador Dalí i la seva profunda passió per la ciència i per la religió i ens oferirà una nova perspectiva per interpretar alguna de les seves obres mestres del geni del surrealisme.

la_santa_cena_salvador_dali.jpg

La última cena de Salvador Dalí

La passió de Dalí per la ciència evidencia una voluntat de transcendència. El pintor que mai va amagar la seva por per la seva mort volia crear una obra genial que el fes perdurar en el temps. Utilitzava el llenguatge i els conceptes científics per anar més enllà del món tangible per explorar noves dimensions que superessin la realitat quotidiana.

luis_racionero_toni_rodriguez_yuste.jpg

Conferència: Salvador Dalí i la religió, a càrrec de l’escriptor Lluís Racionero. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

luis_racionero_toni_rodriguez_yuste_aacc1.jpg

Luis Racionero i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Tertúlia-sopar: Enginy i espiritualitat a l’obra de l’arquitecte, Antoni Gaudí, a càrrec de Joan Bassegoda i de Jordi Bonet

Dijous 24 de març de 2011, 19.30 h a la sala Pompeu i Fabra

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides

Tertúlia-sopar: Enginy i espiritualitat a l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí, a càrrec Joan Bassegoda, arquitecte i president d’Amics de Gaudí i de Jordi Bonet, arquitecte i director i coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès 

Aquest cicle està organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC- i amb l’Ateneu Barcelonès

Libro: Sagrada Familia de Gaudí, el templo perfecto

Basílica de la Sagrada Família

Joan Bassegoda i Jordi Bonet tenen un nexe en les seves trajectòries professionals, principalment pel que fa a l’estudi de l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.

joan_bassegoda_nonell2.jpg

Joan Bassegoda Nonell. Foto Nuria Rodríguez Yuste

Joan Bassegoda Nonell és Doctor Arquitecte, especialista en restauració de monuments, principalment d’obres de Gaudí -Casa Batlló, Parc Güell, Casa Calvet, Cripta de la Colonia Güell- i també d’obres medievals, com la Catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar, etc. Ha estat catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Director de la Reial Càtedra Gaudí, de la que ara és conservador vitalici. Al front de la Càtedra, Bassegoda s’ha convertit en un dels majors especialistes de l’obra de Gaudí, així com un dels màxims divulgadors, escrivint infinitat de llibres, articles i estudis sobre el genial arquitecte modernista. Ha publicat nombrosos treballs, especialment sobre història de l’arquitectura catalana vuitcentista, entre els que destaca El gran Gaudí (1989), possiblement la monografia més detallada sobre el gran arquitecte  modernista Antoni Gaudí. Entre d’altres obres podem esmentar: La Catedral de Barcelona, Història de la Arquitectura, etc. Va ser anomenat President de l’Associació d’Amics de Gaudí. Numerari de les Reials Acadèmies de Doctors, 1968. Belles Arts de Sant Jordi 1972, de Ciències i Arts 1977. Ha estat President de la reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Medalla d’Or de les Belles Arts 1989. Medalla Pro Ecclesia et Pontifice.

jordi-bonet.jpg

Jordi Bonet i Armengol. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Jordi Bonet Armengol, és Doctor Arquitecte. Des de 1985 és l’Arquitecte Director i Coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família. Ha rebut els premis: Ciutat de Barcelona de restauració d’edificis, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el Domènech i Montaner de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat Director General del Patrimoni Cultural i Artístic de la Generalitat de Catalunya, patró, entre d’altres, de la Fundació Gala-Dalí i de Pau Casals. Secretari General de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme. Vicepresident d’Omnium Cultural, 1986. Ha realitzat una gran quantitat de projectes arquitectònics i urbanístics, com la Caixa Postal, La Cantonada i l’església San Medir de Barcelona, entre d’altres. Actualment és President de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ha publicat llibres com: l’Arquitectura al Servei de la Música, (1986), Temple de la Sagrada Família (1992), i L’últim Gaudí (2000) i ha donat múltiples conferències arreu del món.

colonia_guell.jpg

Interior Cripta de la Colònia Güell

recreacio_sagrada_familia.jpg

Recreació de la Sagrada Família

jordi_bonet_toni_rodriguez_yuste_aacc_3.jpg

Toni Rodríguez Yuste, Jordi Bonet Armengol i Mariona Agustí Badia

jordi_bonet_toni_rodriguez_yuste-aacc1.jpg

Tertúlia-sopar: Enginy i espiritualitat  a l’obra de l’arquitecte, Antoni Gaudí, a càrrec de Joan Bassegoda i Jordi Bonet. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

A la tertúlia Jordi Bonet ens va introduir en el missatge religiós d’Antoni Gaudí, la seva unió amb la ciència, la tecnologia i la fe, després vam continuar xerrant al sopar al restaurant de l’Ateneu

jordi_bonet_toni_rodriguez_yuste_aacc_1.jpg

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Visita comentada a la Basílica de la Sagrada Família

Diumenge 27 de març de 2011, a les 9 h visita guiada a la Sagrada Família -carrer Marina-

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides

Visita comentada a la Basílica de la Sagrada Família

La visita guiada conté explicacions sobre la Façana del Naixement, la nau central, el claustre, el portal del Roser, el Museu amb la maqueta polifunicular de la Colònia Güell i dibuixos d’Antoni Gaudí.

Aquesta activitat ha estat organitzada per amb la ponent de la Secció d’Arts Visuals l’Ateneu Barcelonès Toni Rodríguez Yuste i l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC-

aacc_1.jpg

El 7 de novembre de 2010, el Papa Benet XVI va consagrar la Sagrada Família i es va convertir en Basílica. El Bisbe de Roma va fer honor al Temple d’Antoni Gaudí i va beneir la Sagrada Família de Natzaret pel seu exemple d’amor, treball i servei davant de Déu. I ha dit que “la Sagrada Família és un signe visible del Déu invisible” i que ell, Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres en els quals s’alimentava com a home, com a creient i com arquitecte: el llibre de la naturalesa, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la llitúrgia.

Benet XVI s’ha referit a Antoni Gaudí com arquitecte genial i cristià conseqüent, per mostrar la consonància entre fe i bellesa.

basilica_sagrada_familia.jpg

 Interior de la Basílica de la Sagrada Família

 

 

 

 

 

 

 

 

Antoni Gaudí  va dissenyar les naus de la Sagrada Família com un bosc, en el que la llum entra per dalt.  Jordi Bonet, arquitecte i Director de les obres del Temple de la Sagrada Família

aacc.jpg

 

 

 

sagrada-familia.jpg

 

 

 

 

 

 

Gaudí deia que l’arquitectura ha de ser viva, i la vida es mostra amb el color i el moviment amb l’ajuda de la geometria, ell produeix aquesta nova arquitectura en formes de doble cobertura generades per línies rectes.

Quan li preguntaven a Gaudí que quan s’acabaria el Temple, Gaudí responia: el meu client no té pressa.

aacc_3.jpg

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Visita comentada al Teatre-Museu Dalí de Figueres

Diumenge 27 de febrer 2011

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides

Visita comentada al Teatre-Museu Dalí -plaça Gala Salvador Dalí, 5 Figueres-

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC-

dali-2.jpg

El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, va ser construït sobre les restes de l’antic Teatre de Figueres, i conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística de Salvador Dalí -1904-1989-, des de les seves primeres experiències artístiques i les seves creacions dins el surrealisme, fins a les obres dels últims anys de la seva vida. Algunes de les més destacades que s’hi exposen Leda atómica -1949-, La panera de pa -1945- …

També cal destacar el conjunt d’obres realitzades per l’artista expresament per al Teatre-Museu, com la sala Mae West, la sala Palau del Vent, el Monument a Francesc Pujols i el Cadillac Plujós. El Teatre-Museu Dalí cal veure’l com un tot, com la gran obra de Salvador Dalí, ja que va ser concebut i dissenyat per l’artista per tal d’oferir al visitant una veritable experiència per endinsar-se en el seu món captivador i únic.

museu-dali-3.jpg

Abraham Lincoln

Gala nua mirant el mar que a una distància de vint metres, es converteix en el retrat d’Abraham Lincoln

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Conferència: Salvador Dalí i la passió per la ciència, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic i director científic de la Fundació la Caixa

Dilluns 14 de febrer de 2011 a les 19.30 h sala d’Actes

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC-

Comencem un nou cicle que pretén establir relacions entre l’art, la ciència i la religió. Quina relació hi ha entre aquestes disciplines que semblen tan distants? Es tracta de crear xarxes on les paral·leles s’ajuntin en algun punt.Tractarem doncs, d’analitzar i debatre les vinculacions que hi ha entre art, ciència i religió, amb l’objectiu d’interelacionar les diferents disciplines del coneixement, per tal d’establir visions integradores del món, hi ho farem establint un diàleg i reflexió des de la mirada crítica d’artistes, científics i intel·lectuals, fent un recorregut a través de la vida i obra de l’artista Salvador Dalí i de l’arquitecte Antoni Gaudí.

Durant aquest cicle, es faran taules rodones, conferències, tertúlies i visites comentades, com la visita al Museu Dalí i a la nova Basílica de la Sagrada Família.

Conferència: Salvador Dalí i la passió per la ciència, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic i director científic de la Fundació la Caixa

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’ateneu Barcelonès

Jorge Wagensberg en EL PAÍS

Jorge Wagensberg, és professor de Teoria dels Processos Irreversibles a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Crea i dirigeix la sèrie Metatemas de l’editorial Tusquets, una col·lecció de referència per al pensament científic. De 1991 al 2005 va dirigir el Museu de la Ciència de la Fundació la Caixa, una institució pionera al món entre les de la seva categoria.

Actualment és director de l’Àrea de Medi ambient i Ciència de la Fundació la Caixa. el 2007 rep la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat un centenar de treball de recerca en àmbits tan diversos com la termodinàmica, les matemàtiques, la biofísica, la microbiologia, la paleontologia, l’entomologia, la museologia científica i la filosofia de la ciència.

Entre altres llibres, Jorge Wagensberg ha escrit Nosotros y la ciencia (1980), Ideas sobre la complejidad del mundo (1985), Introducció a la teoria de la probabilitat i la informació (1996), Ideas para la imaginación impura (1998), Si la naturaleza es la respuesta ¿cuál es la pregunta? (2002), La rebelión de las formas (2004), A más cómo, menos por qué (2006), El gozo intelectual (2007),…

salvador_dali.jpg

Salvador Dalí

La conferència tractarà sobre la profunda passió que tenia Salvador Dalí per la ciència. Dalí es mostrava especialment interessat pels progressos vinculats a la fusió nuclear. Va voler unir art i ciència. En la seva obra es reflecteixen els principals avanços científics del segle XX: el psicoanàlisis, la teoria de la relativitat, la fusió de l’àtom, la mecànica quàntica, el descobriment de l’ADN.

La persistencia de la mèmoria, cedit pel MoMA al Museu Dalí

Exemples com: La persistència de la memòria o Los relojes blandos, és la millor representació gràfica de la teoria de la relativitat d’Albert Einstein, o La corona líquida que Dalí dibuixa sobre la seva rúbrica, és idèntica a la fotografia de la caiguda d’una gota de llet, realitzada per l’enginyer elèctric, Harold Edgerton a 1936.

Dalí llegia nombroses revistes científiques i llibres, com La historia del tiempo Stephen Hawking i La teoría de las catástrofes de Rene Thom. Al llarg de la seva vida va perseguir trobades amb científics com: Sigmund Freud, James D. Waltson (codescobridor de l’estructura de l’ADN, Premi Nobel, 1962) Ilya Prigogine (Premi Nobel de Química, 1977) i molts altres…

el-cristo-de-san-juan-de-la-cruz.jpg

El Cristo de San Juan de la Cruz

galatea-de-las-esferas.jpg

Galatea de las esferas

A la dècada de 1940, el pintor passa per una etapa mística i nuclear, caracteritzada per l’aparició de temes religiosos, com La última cena, Cristo de San Juan de la Cruz, Galatea de la esferas… i altres relacionats amb els avanços científics de l’època. Les creacions que realitzarà durant aquest període es veuran influenciades per la bomba atòmica i els seus efectes.

Al 1950, Dalí escriu articles com la revista Vogue i Herals American.A l’Ateneu Barcelonès va pronunciar la conferència Por qué fuí sacrílego, por qué soy místico.

aacc_salvador_dali.jpg

Salvador Dalí i la passió per la ciència, a càrrec de Jorge Wagensberg. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

aacc_jorge_wagensberg_toni_rodriguez.jpg

Jorge Wagensberg i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

aacc_jorge_wagensberg_11.jpg

Núria Rodríguez Yuste, Jorge Wagensberg, Toni Rodríguez Yuste, José Alberto Roig i Raimon Rodríguez Yuste