Poesia com a espectacle, a càrrec de Pep Bou

Dijous 27 de novembre de 2014, a les 19,30 h a la Sala Pompeu Fabra

Nou Cicle: Art, ciència i vida

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC

Tertúlia: Poesia com a espectacle, a càrrec de Pep Bou, mim, creador, director i actor de teatre.

Coordinadora Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

pep-bou-bombollava-1
Pep Bou

Pep Bou, Granollers, 1951, és un actor de teatre, mim i creador. Inicià la seva trajectòria teatral la segona meitat dels anys setanta  i va fundar diverses companyies (Pa de Ral, La Viu Viu Teatre) fins que, el 1982 que comença a actuar en solitari amb el teatre de les bombolles de sabó.

Aquí l’escenari xiscla i s’omple de fruits, renovat per una alenada lírica que els rellotges no encerten a vigilar.

Pep Bou és un mim excel·lent que té els braços prou llargs per a assolir el blau de la llunyania. Ha triomfat amb les bombolles, flors de l’aire, onades impossibles per a l’aigua mateixa. Aquesta poètica de les bombolles de sabó, equivalents a les paraules, és obra del seu enginy. On dimoni podem inscriure aquest espectacle insòlit? No es tracta tant de la màgia operativa com de poetitzar l’efectivitat del joc de les bombolles. L’espai escènic respira i té el nervi de la puresa. L’estrella d’aquest número és un gran peix, fill del vent, que s’escapa de la rutina del teatre. La neu en un finestral no acabaria millor la comèdia. Tanmateix els claus i la dentadura de la prosa no hi tenen res a fer.

Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.  Joan Brossa

pep bou_toni rodriguez yuste
Pep Bou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Nou cicle: Art, ciència i vida. Conferència: Intuïció i comprensió en ciència i en art, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic, professor universitari i divulgador científic

nou cicle   

       Art, ciència i vida

 Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC-

Dimecres 12, 19.30 h, sala Verdaguer

  • Conferència: Intuïció i comprensió en ciència i en art, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic, professor universitari i divulgador científic

Barcelona, 16.09.2003 Jorge Wagensberg  © Marcel.lí Sàenz

Jorge Wagensberg

Jorge Wagensberg Lubinski, Barcelona 1948, és físic i professor universitari, expert en  museologia i primer director del CosmoCaixa.

Va estudiar física a la Universitat de Barcelona en la qual es va llicenciar el 1971 i doctorar el 1976. Des de  1981 és professor de Teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Física d’aquesta universitat.]També és membre fundador de l’European Museum Academy i ha publicat diversos llibres de divulgació científica.

A l’abril de 2014 publica un treball a la revista sobre cognició i evolució Biological Theory del Konrad Lorenz Institute d’Àustria, sobre l’essència del mètode científic: “On the Existence and Uniqueness of the Scientific Method” (2014), vol.9 (3), pp 331-346.

Interessat en la divulgació de la ciència ha fundat la col·lecció de llibres “Metatemas”, de l’Editorial Tusquets. L’any 1991 es va fer càrrec, de la direcció del Museu de la Ciència de Barcelona, orientant aquest centre de divulgació científica vers un nou concepte que donaria lloc al CosmoCaixa del qual en fou el seu director fins a l’any 2005.

A l’any 2005 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la concepció del Museu de la Ciència “Cosmocaixa” i el  2007 amb la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. El 2010 va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.

Intuïció i comprensió en ciència i en art

La història del coneixement humà té set grans edats: Utilitat, Estètica, Espiritualitat, Abstracció, Revelació, Ciència i Art.

Aquestes dues últimes formes de coneixement són en realitat molt recents i la seva íntima coexistència és potser l’arrel més profunda de la creativitat humana

KAP_WAGENSBERG_OCT_NOV_2014 023

Jorge Wagensberg i Toni rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

KAP_WAGENSBERG_OCT_NOV_2014 041

Jorge Wagensberg i Toni rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

KAP_WAGENSBERG_OCT_NOV_2014 054

Toni Rodríguez Yuste i Jorge Wagensberg. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Tertúlia: El món del doblatge a l’animació japonesa, a càrrec de Marc Zanni i Joan Sanz

Dijous 30 d’octubre de 2014, a les 19.30 h a la sala Sagarra

Tertúlia: El món del doblatge a l’animació japonesa, a càrrec de Marc Zanni i Joan Sanz

Activitat paral·lela del XX Saló del Manga de Barcelona. L’Ateneu i l’Associació d’Art, Cultura i Ciencia – AACC – col·laboren amb el XX Saló del Manga de Barcelona, amb l’organització d’activitats.

manga

Joan Sanz i Marc Zanni

Els actors de doblatge Marc Zanni i Joan Sanz ens parlaran del fenomen del doblatge anime català. Quines són les seves particularitats,  per què té un reconeixement de cara als aficionats de l’anime que no té el doblatge de ficció? Com ha influenciat en la societat el doblatge anime en català,  sobretot en l’àmbit lingüístic.  

En Marc Zanni i en Joan Sanz fa més de 20 anys que es dediquen al doblatge. Els dos són molt coneguts per a ser els dobladors de Son Goku i Vegeta.  I els dos han realitzat un llibre editat per Norma Editorial anomenat “La sèrie de la teva vida” que parla sobre el doblatge de Bola de Drac.  Joan Sanz ha doblat diferents actors o personatges però sobretot és conegut per la veu d’en Vegeta. Marc Zanni a interpretat a en Son Goku, en Ranma,  en Zoro de One piece, el pare del Sin Chan,  l’Ichigo de Bleach o en Hanamichi de Slam Dunk entre molts altres. També ha dirigit Bola de Drac, Shin Chan, Bleach,  One Piece i altres animes. 

Perspectiva sobre el món del doblatge amb històries plenes d’anècdotes, curiositats del món del doblatge i experiències personals.

P1180278

Joan Sanz, Marc Zanni i Toni rodríguez Yuste

toni rodriguez yuste_joan sanz_ marc zanni

Toni Rodriguez Yuste, Joan Sanz i Marc Zanni. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

Conferència: Top Ten del Manga. De Bola de Drac a One Piece, a càrrec de José Luis Puertas, fundador de l’empresa Yowu Entertainment

El dimecres 22 d’octubre, a les 19.30 h a la sala Verdaguer

Conferència: Top Ten del Manga. De Bola de Drac a One Piece, a càrrec de José Luis Puertas, fundador de l’empresa Yowu Entertainment

L’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – col·laboren amb el XX Saló del Manga de Barcelona, participant amb l’organització d’activitats paral·leles del Saló, amb l’organització de la conferencia Top Ten del Manga. De Bola de Drac a One Piece, i la tertúlia El món del doblatge a l’animació japonesa,  incloses com activitats paral·leles del Saló.

Es tracta de col·laborar en els grans esdeveniments culturals i artístics de la ciutat, es pretén mostrar una visió de la realitat intercultural entre el Japó i Catalunya per promoure el coneixement entre les diferents cultures que tant s’influeixen mútuament en la seva història, la cultura i l’art.

700_x_ok-cartel-29x46-manga2014-sinlogosfutura-02

Manga

José Luis Puerta i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

José Luis Puertas és un dels impulsors més significatius per a la divulgació-distribució del món de l’anime a Espanya. Creador de la marca Jonu Media, sota el seu impuls va arribar sèries mítiques com Monster, Nana, Bleach i pel·licules magistrals com El Viatge de Chihiro. Actualment és col·laborador en FICOMIC, gestionant les activitats del Saló del Manga de Barcelona i el fundador de l’empresa Yowu Entertainment, dedicada a la distribució de manga i anime.

bola de drac

Retrospectiva dels títols més emblemàtics que han generat el gran fenomen del còmic japonès en el nostre país i com han influït en les noves generacions de lectors.

manga

José Luis Puertas i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: La Gran Guerra des de l’Ateneu Barcelonès. Conferència: Dibuixants catalans a la trinxera, a càrrec de Jaume Capdevila, dibuixant especialitzat en premsa

Dilluns 15 de setembre de 2014, a les 19.30 h, sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès

Cicle: La Gran Guerra des de l’Ateneu Barcelonès Conferència: Dibuixants catalans a la trinxera, a càrrec de Jaume Capdevila, dibuixant especialitzat en premsa

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Conferencia organitzada amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciencia – AACC –

kap

Jaume Capdevila – Kap –

Kap és el pseudònim del dibuixant Jaume Capdevila (Berga, 1974). Col·labora des de l’any 1996 al diari La Vanguardia i des de 1997 a Mundo Deportivo. Igualment, publica en d’altres mitjans catalans com el diari Regió 7, la revista El Triangle, la revista IO d’Intermón Oxfam, o la revista Gegants de cultura tradicional i popular. També dibuixa regularment en altres mitjans estrangers, com els magazines europeus Courrier International o Siné Mensuel a França o L’Antitempo a Italia. Ha publicat al diari Le Monde (França), la revista Stern (Alemanya), The Washington Post, Los Angeles Times o World Policy Journal (EEUU) entre d’altres. Tanmateix és l’únic dibuixant de tot l’estat espanyol que apareix en el Daryl Cagle’s Political Cartoonist Index, el principal web d’humor polític internacional.

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha estat guardonat amb el Premi Internacional d’Humor Gat Perich (2009), juntament amb Andreu Buenafuente i ha obtingut diversos premis i reconeixements en certàmens internacionals com el World Press Cartoon (2011), el World Press Freedom Anual International Editorial Cartoon (2010 i 2013) o Liberpress (2013). Ha exposat els seus dibuixos a Barcelona, Madrid, Portugal, França, Itàlia, Holanda, Cuba, Mèxic o Turquia.

Ha publicat deu llibres recopilant els seus dibuixos, el més recent, Som i serem. Postals de la Catalunya Independent (Editorial Efados). Dirigeix la col.lecció Pinzells satírics, que fins ara ha publicat els volums Any d’Estelades (2012) i Any de sobres (2013), llibres en els quals, juntament amb els principals dibuixants de la premsa catalana, retraten l’actualitat de l’any 2012. És president de Dibuixants Sense Fronteres, i membre de l’associació internacional Cartooning for Peace, auspiciada per la ONU, així com de l’Instituto Quevedo del Humor, de la Universidad d’Alcalá de Henares i les associacions 4Gags i Tantatinta que promouen la difusió del dibuix d’humor i la historieta.

Ha col·laborat amb l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, El Museu d’Història de Catalunya, la Fundació Miró, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat d’Alacant, la Universitat de Màlaga, o la Universitat d’Alcalà de Henares, on ha dirigit un Màster d’especialització sobre l’humor.

Com a teòric i divulgador de la premsa satírica, la caricatura i l’humor gràfic, ha estat responsable de diverses exposicions i escriu regularment sobre aquesta temàtica a la revista Sàpiens. Dirigeix el portal web Estudis d’imatgeria satírica i ha publicat una dotzena de llibres sobre la matèria, entre els que destaquen Bagaria, la guerra no fa riure (2007), L’humor gràfic de Tísner (2009), Canya al Borbó! Iconografia de la monarquia espanyola durant el darrer segle (2009), Si los curas y frailes supieran. Antologia de caricatura anticlerical (2011), Cu-cut! (1902-1912) Sàtira política en temps trasbalsats (2012), La Campana de Gràcia (187-1934) La primera publicació catalana de gran abast (2013), TeBeOs. Las revistas infantiles (2014), o L’Esquella de la Torratxa (1979-1939) 60 anys d’història catalana (2014).

AGOSTO_SET_2014 008

Jaume Capdevila, Jordi Artigas i Toni Rodríguez Yuste

Breu resum de la conferència: Dibuixants catalans a la trinxera Durant la primera guerra mundial, malgrat que Espanya va mantenir-se neutral, els artistes de Catalunya van mobilitzar-se principalment a favor de França i els aliats, a causa de l’estreta relació que hi havia hagut entre Barcelona i Paris, i també pel fet que des de Catalunya es van defensar idees com el republicanisme i la llibertat, davant de l’imperialisme alemany. Els artistes van anar a la guerra i a través de la premsa van lliurar-se a ferotges batalles per guanyar-se l’opinió pública.

Yda

Des de publicacions com L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Iberia, o La Publicitat, els caricaturistes van publicar ferotges caricatures contra el Kaiser i els alemanys, utilitzant el poder de la sàtira com a arma esmolada i enfrontant-se també a la censura espanyola, amb casos excepcionals com el de Bagaria que durant la guerra va visitar el jutjat en divuit ocasions per respondre sobre els seus acudits antialemanys.

apa Apa2

Després de la guerra, diversos artistes catalans foren recompensats i reconeguts amb llibres, exposicions i actes d’homenatge a París, com Apa, el principal caricaturista català d’aquell moment, que fou condecorat amb la Legió d’Honor francesa. Els dibuixants catalans, des de la seva trinxera van lliurar també una important batalla en la guerra del 14.

Jaume Capdevila - KAP -, Toni Rodríguez Yuste i Jordi Artigas

 

kap_toni_rodriguez_yuste_ jordi artigas

Jaume Capdevila, Toni Rodríguez Yuste i Jordi Artigas

Mirades, reflexions sobre la vida i obra de l’artista, Josep Maria Subirachs i Sitjar

Dijous, 12 de juny de 2014, 19.30 h, sala Verdaguer

Mirades, reflexions sobre la vida i obra de l’artista, Josep Maria Subirachs i Sitjar. Intervenen: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i exdirector i coordinador de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família, Artur Ramon, galerista d’Artur Ramon Art, i Maria Palau Vives, periodista cultural, especialitzada en art, modera: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès. Amb la presència de Judit Subirachs, filla d’artista

josep maria subirachs

Josep Maria Subirachs Sitjar

L’escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d’art Josep Maria Subirachs, va nèixer a Barcelona, l’11 de març de 1927, va morir a dos quarts de deu de la nit del dilluns 7 d’abril de 2014, als 87 anys a Barcelona, després d’una llarga malaltia neurodegenerativa.

Subirachs destacà especialment en l’escultura, però també en altres tècniques com la pintura, el dibuix, el cartell, el tapís, el gravat, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l’encunyació de medalles. També realitzà nombroses escenografies per muntatges d’obres de teatre i ballet. Va exercir de professor d’art i, escriptor i col·laborador en revistes i diaris, crític d’art i conferenciant en universitats i acadèmies d’arreu del món. En la seva llarga trajectòria passà per diverses fases —nocentisme, expressionissta, abstracte, nova figuració-, períodes gairebé sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses, i les textures rugoses.

En la seva obra, Subirachs sintetitzà el mestratge tècnic i la puresa de materials i textures amb l’afany per comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, a través de la creació d’un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular àmpliament reconegut a tot el món. Per l’escultor barceloní l’art era una forma de reivindicar la vida i la creació enfront de la mort i la destrucció. Afirmà que:

El fet decisiu que ens mostra la raó profunda del perquè existeix l’art és la consciència que els humans tenim de la mort. L’art, pel caràcter intemporal de l’obra i pel seu valor metafísic, és el que veritablement s’oposa a la mort. L’ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es rebel·la i inventa l’art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant.

Subirachs, va realitzar una infinitat d’obres, la majoria monuments públics, però sens dubte la seva obra magna va ser el disseny i l’escultura de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, que va realitzar entre el 1987 i el 2005, una obra molt criticada contra la qual es va organitzar una manifestació el 1990.

Va viure on va treballar, en un modest habitatge ubicat a la Sagrada Família, igual que havia fet l’arquitecte Antoni Gaudí. La ubicació de la seva estada i que no li imposessin un estil determinat van ser les dues condicions que Subirachs va posar per acceptar l’encàrrec, el 1986.

Sagrada_Familia_subirachs

Façana de la Passió, Temple Expiatori de la Sagrada Família

Vint anys després, el 2005, va donar per finalitzada la seva obra per a la Sagrada Família, consistent en més de 100 figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze, i en què es recreen els dos últims dies de Jesús amb un expressionisme figuratiu i dramàtic .

autoretrat subirachs

 

 

 

Autorretrat de Subirachs a la  façana de la Passió de la Sagrada Família

 

Deixeble d’Enric Casanovas, amb qui va treballar només uns mesos perquè va morir en 1948, i ajudant d’Enric Monjo, del qual va aprendre les tècniques, passà d’un inicial noucentisme a un estil un estil expressiu i esquemàtic, d’on derivà cap a l’abstracció.[ Va ser l’escultor més representatiu de l’avantguardisme català de la postguerra, i la seva Evocació marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s’instal·là en una via pública a Catalunya (1958-60).

Posteriorment reintroduí la figuració en la seva obra però amb un tractament anticonvencional, jugant amb la il·lusió de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqüents cites a imatges mitològiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domèstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mèxic, a Seül i a moltes altres ciutats del món. Molt sovint ha concebut revestiments escultòrics aplicats a l’arquitectura.

Subirachs va marcar una fita amb Forma 212 (1957), primera obra abstracta que es va situar en un espai públic de la ciutat de Barcelona i primera d’una llarga llista d’intervencions públiques de Subirachs, com Les Taules de la Llei (1960), realitzada a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (UB) amb Antoni Cumella, Evocació Marinera (1960), al barri de la Barceloneta-i no exempta de polèmica–, Monument a Narcís Monturiol (1963), i  Monument a Ramon Llull (1976) a Montserrat.

forma 212

Subirachs. Forma 212

És especialment rellevant el conjunt de 13 monumentals figures, quatre portes de bronze i diversos elements decoratius realitzat per al santuari de la Mare de Déu del Camí de Lleó, obra que culmina l’etapa expressionista de l’escultor i que es considera una fita en l’escultura espanyola del segle XX.

Amb una beca per ampliar estudis va viatjar a París i posteriorment a Bèlgica, convidat pel pintor Luc Peire, que va descobrir les seves obres al Saló d’Octubre de Barcelona, trobada en què Subirachs va participar de 1949 a 1957.

monument macià

Monument al President Macià

PREMIS I RECONEIXEMENTS

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadèmica Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Corresponding Member de la Hispanic Society of america de Nova York, Officier dans l’Ordre des Arts el des Lettres de França.  Personnalité de l’Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a Paris, a l’any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a l’any 1982, la medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la medalla d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria l’any 2003.

subirachs

Jordi Bonet Armengol, Maria Palau Vives, Toni Rodríguez Yuste, Judit Subirachs i Artur Ramon

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: El sobiranisme català té un projecte culturals? a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dilluns 28 d’abril, de 2014 a les 19.30 h, a la sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Conferència:El sobiranisme català té un projecte culturals?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

marti_font_toni rodriguez yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Josep Maria Marí Font. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

El sobiranisme català té un projecte culturals?

Des de la restauració de la Generalitat, els successius governs convergents van considerar la cultura com un element més, en qualsevol cas de calibre menor, per fabricar identitat. Els consellers de Cultura es limitaven a repartir subvencions sense cap projecte articulat i global. Les grans apostes, com el CCCB o el MACBA eren feliços excepcions que arribaven per vies paral·leles, essencialment a través de l’impuls municipal. El desert s’imposa. Quin projecte té el sobiranisme?

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

 Divendres 28 de febrer de 2014, 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

 

Han passat dos anys i el Govern del PP segueix sense tirar endavant l’anunciada llei del mecenatge. Hisenda no vol deixar de recaptar ni un euro i Montoro s’imposa a Lassalle que segueix sense respirar des que es fes càrrec de Cultura. Els museus espanyols segueixen amb les caixes buides. Qui compra? En aquest context la Fira d’Art Contemporani que organitza Ifema a Madrid hauria d’estar morta, però no és així. Per què?

CABECERA NEWSLETTERS

 Tot sembla indicar que ARCO es manté gràcies al suport institucional. L’edició d’enguany va ser presentada el passat novembre a París per la Comunitat de Madrid que, en el mateix acte va anunciar la seva campanya de promoció turística, despres d’un Annus Horribilis. El leit motiv d’aquesta edició és que ARCO es consolida com la fira de descobriment d’artistes i investigació de la seva obra. De les 217 galeries seleccionades, 60 presentaran un o dos artistes sota la opció Sol / Duo. Finlàndia és el país convidat.

arco_2014

ARCO_2014

Guillermo Mora

Nou cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dijous 23 de juny, de 2014 19.30 h, sala Verdaguer

nou cicle

  Vaivens en la història de l’art

 

Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
marti_font_toni_rodriguez_yuste_ateneu_1

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Josep Maria Martí Font, 1950. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

biennal

Au fond, tout ça c’est li surrealisme”, va dir Georges Pompidou, referint-se als moviments contraculturals i psicodèlics dels seixanta i setanta. La Biennale de Venezia de 2013 ens ho mostra amb precisió. Arrenca amb Jung i davant d’un bust de Breton. Tota una declaració de principis. És objectual, hi ha escasses instal·lacions, i, el més sorprenent, rescata artistes ja morts o si senectut l’obra ha estat a l’anonimat del “amateurisme” o el “naïf” i els principals treballs responen a aquestes premisses abans esmentades, i els converteix en artistes. Com a guinda, encara que fora de programa, hi havia la reconstrucció de la mítica exposició de Harald Szeemann a la Kunsthalle de Berna de 1969: Live in Your Head: When Attitudes Become Form, que italià Germano Celant, amic personal de Szeemann, ha revisitat gairebé de manera literal a la Fondazione Prada, al Palau della Regina, al Gran Canal.

Nou cicle: Benet Rossell, lliurecreador. Tertúlia: Deinde philosophari, a càrrec de Benet Rossell

Dimarts 19 de novembre de 2013,  19.30 h, sala Pompeu Fabra

Tertúlia: Deinde philosophari, a càrrec de Benet Rossell

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts visuals de l’Ateneu Barcelonès

 

Filosofar és una activitat molt propera a la creació, perquè exigeix una aproximació a les coses que deixi de banda qualsevol dogma.

L’artista proposa tres interrogants: Qui té por a l’art? Què és allò que voldríeu saber sobre art i que mai no heu gosat preguntar a un artista? Futur, qui ha dit futur?

Toni Rodríguez Yuste, Benet Rosell i Joan Granados
Toni Rodríguez Yuste, Benet Rosell