Nou cicle: Les Guerres i el Còmic. Conferència: Dibuixant L’Onze de Setembre de 1714, a càrrec d’Oriol Garcia Quera, autor i il•lustrador d’Història


Nou cinou ciclecle: Les Guerres i el Còmic

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC-

 Dimarts 13, 19.30 h, sala Verdaguer

Conferència: Dibuixant L’Onze de Setembre de 1714, a càrrec d’Oriol Garcia Quera, autor i il·lustrador d’Història

Activitat inclosa en la programació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona

oriol garcia quera

Oriol García Quera

Oriol García Quera especialitzat en dibuixos de temàtica històrica, l’Oriol comença a publicar els seus treballs a la revista Cavall Fort. Els anys noranta dibuixa la col·lecció de còmics històrics Temps d’espases, que consta dels títols L’Exèrcit Errant, Gorja Mortal, L’Amenaça Sarraïna i Revenja.

Convençut de les possibilitats de la narrativa gràfica, realitza l’obra Rocaguinarda, guardonada amb el premi Serra d’Or. Sense renunciar al rigor documental l’any 2002 inicia una nova col·lecció de còmics històrics amb el títol Barcelona 1714. Els següents volums seran Corpus 1640, Guifré 897, Pallars 1487 i Mallorca 1229.

Ha participat en diversos projectes museogràfics com l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya oel Parc Arqueològic de les mines de Gavà.Col·labora en obres d’investigació arqueològica, revistes i enciclopèdies d’història com la revista Sàpiens i, vinculat al món de la docència, és professor de l’escola Joso de Barcelona. En l’actualitat col·labora amb el Consorci d’Educació de Barcelona en diversos propostes educatives.

el_dietari

En el seu darrer llibre Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer s’endinsa en la vida quotidiana dels barcelonins d’inicis del segle XVIII.

Després d’un breu repàs per la història iconogràfica sobre l’Onze de Setembre, l’autor exposarà els motius les circumstàncies que l’han dut a publicar les obres Barcelona 1714 i Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer. Reflexionarà sobre la feina de documentació, el rigor històric, la ficció històrica i d’altres aspectes del procés creatiu.

P1170051

Toni Rodríguez Yuste i Oriol García Quera

oriol_garcia_quera_toni_rodriguez_yuste

Oriol García Quera i Toni Rodríguez Yuste

LOOP Barcelona 2014. Projecció de Lectura Brossa, 2003. Director: Pere Portabella

Del 29 de maig al 7 de juny, de 19 a 21 h, entrada de carruatges

LOOP 2014 – del 29 de maig al 7 de juny de 2014)

Projecció de Lectura Brossa, 2003. Director: Pere Portabella

Activitat inclosa en el Festival Internacional de Videoart de Barcelona

detalle-cartel-lectura-brossa

Projecció del text íntegre de l’obra teatral de Joan Brossa El sol amb cara conjuntament amb la lectura dramatitzada per Lina Lambert (veu) i Eva Maria utilitzant el llenguatge de signes. Es va representar a Barcelona al Convent de Sant Agustí, el 26 de febrer de 2003, en el marc de “Brossa viu”.

LOOP Barcelona és una trobada internacional especialitzada en la imatge en moviment.  Durant deu dies Barcelona es converteix en el centre del videoart internacional, amb un programa que cristal·litza en diversos projectes: un festival de ciutat, una fira professional i un fòrum de debat.

En l’edició 2014, LOOP posarà el focus en les estratègies de difusió i inscripció pública de la imatge en moviment, i en les maneres en els quals afecten la seva recepció, consum i apropiació per part de les audiències.

Cicle: L’espiritual en l’art. Visita comentada a la Fundació Tàpies i a l’exposició: Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos

Dissabte 30 de juny de 2012, a les 10.30 h

Cicle: L’espiritual en l’art

Cicle organitzat conjuntament amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Visita comentada a la Fundació Tàpies i a l’exposició: Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos

Antoni Tàpies – (1923-2012) –  pintor, escultor i teòric de l’art, està considerat un dels millors artistes catalans d’avantguarda del segle XX i un dels principals exponents mundials de l’informalisme. La seva obra té un centre d’estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

Va ser un ciutadà compromès amb la democràcia i el catalanisme. Sensible als esdeveniments polítics i socials del moment, a final dels seixanta i principi dels setanta va intensificar la seva oposició al franquisme.

Tàpies va buscar una nova espiritualitat que va trobar a les filosofies orientals, sobretot al budisme Zen. Moltes de les seves obres, tot i el seu component matèric, s’han d’entendre precisament des d’una perspectiva mística. L’artista cercava que les seves obres tinguessin el poder de transformar l’interior de l’observador. Aquesta recerca espiritual coincidia amb el seu interès per la matèria, que es reflecteix en l’ús de materials aliens a la tradició acadèmica i a l’experimentació amb noves tècniques.

L’exposició Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos

tapies_aacc_ateneu_barcelones_21.jpg

Un recorregut per les obres que se centra en els deu últims anys de treball de l’artista. Es desplega en diversos espais, on els visitants poden passar d’una relació més íntima amb l’obra amb paper, a les confrontacions brutals i monumentals en el cas de l’obra amb fusta.

L’exposició s’articula a partir d’una selecció d’obres que tenen el cos com a objecte central. Caps, peus, torsos tallats, cames i braços escampats, sexes oferts, Tàpies desmembra regularment el cos, el treballa espacialment i elabora una topografia de la cruesa de la condició humana. Unint objecte i subjecte, Antoni Tàpies moltes vegades expressa el desig de marcar visualment l’espectador. La seva obra es caracteritza pel seu component matèric i la recerca espiritual.

tapies_aacc_ateneu_barcelones_1.jpg

tapies_aacc_ateneu_barcelones-1.jpg

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Visita comentada: Construir sobre el construït, que farà personalment l’arquitecte Fermín Vázquez

Dissabte, 11 de febrer de 2012, de 10 a 13 h

Visita comentada exclusiva pels socis de l’Ateneu Barcelonès que farà personalment l’arquitecte Fermín Vázquez

  • Oficines Mestre Nicolau, MN19, Mestre Nicolau, 19
  • Remodelació Josep Tarradellas, 123. Av. Josep Tarradellas, 123

Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

fermin_vazquez_11.jpg

Fermín Vázquez

En un món de recursos limitats, el més sostenible és reutilitzar l’existent. Dos exemples propers de rehabilitació d’edificis amb dues aproximacions completament diferents:

  • Un sobre un edifici obra de Francesc Mitjans. L’objectiu d la intervenció és recuperar l’edifici i mantenir el patrimoni arquitectònic de la ciutat.
  • L’altra, una transformació integral  d’un edifici d’escàs interès i amb greus problemes estructurals, convertint-lo en un petit símbol de contemporaneïtat en un entorn monòton.
oficines-mestre-nicolau.jpg

Oficines Mestre Nicolau, MN19

ofonines-mestre-nicolau_1.jpg

La rehabilitació d’aquest edifici entre mitjaneres, amb greus problemes estructurals permet la seva transformació en un edifici corporatiu. Es va tenir en consideració la necessitat d’aconseguir  el nivell de flexibilitat i de serveis demanats, així com projectar una nova façana que l’identifiqués com a un edifici modern, corporatiu, fent servir el color com a instrument diferenciador.

A la façana, lames de vidre transparent colorejat formant un pla davant del tancament. El conjunt es disposa de forma gradual en quant al color i intensitat. En horitzontal, la gradació dels colors varia de groc a ataronjat, prenent prestats les tonalitats dels tendals dels balcons que l’envolten. En vertical, la densitat de les lamines ve determinat per la radiació solar i la dimensió del carrer, que fan més necessària la protecció a les plantes superiors.

El forjat de la planta baixa es va reconstruir al nivell de la cota de carrer, mentre que el forjat del soterrani es va elevar per obtenir un menor desenvolupament de la rampa de l’aparcament. En interiorisme, el color aplicat a l’exterior s’extrapola a un marcat grafisme que dóna unitat i caràcter a l’edifici.

josep-tarradellas.jpg

josep-tarradellas_1.jpg

Com a criteri general d’actuació s’ha prestés en tot moment recuperar la imatge original de l’edifici mitjançant la utilització de nous materials i sistemes constructius més resistents i que garanteixin una bona conservació de l’edifici en els propers anys.

L’antic edifici Harry Walker es considera un dels millors exemples d’arquitectura barcelonina dels anys 60. Per això, era absolutament prioritari per a la seva conservació una rehabilitació integral de totes les façanes. Així la proposta de rehabilitació es centra en substituir la fusteria metàl•lica existents per una que complís les exigències necessàries de seguretat, aïllament tèrmic, acústic i d’estanquitat, substituir per vidres de seguretat tots els envidraments, substituir totes les peces de pedra de façana per un nou revestiment lleuger a les zones originàriament aplacades amb pissarra, recuperant l’esperit original i solucionant problemes d’estanqueïtat i aïllament, i finalment, eliminar totes les peces sobreposades existents a les façanes.

fermin_vazquez1.jpg

fermin-vazquez_6.jpg

fermin_vazquez_7.jpg

fermin_vazquez_toni_rodriguez_yuste.jpg

fermin_vazquez_8.jpg