Cicle: Icones de la fotografia catalana. Exposició: Agustí Centelles, una crònica fotogràfica. Anys 30.

Dimecres 21 de novembre de 2012 

Visita comentada a Can Framis. Fundació Vila Casas

Cicle: Icones de la fotografia catalana.

Exposició: Agustí Centelles, una crònica fotogràfica. Anys 30.

 

Agustí Centelles. Fotògraf

Agustí Centelles i Ossó (El Grau – València, 1909 – Barcelona, 1985) de naixement valencià és considerava un  fotògraf català. Pioner del fotoperiodisme modern a Europa; les seves imatges són de les més representatives i famoses de la Guerra Civil, tant de la rereguarda a Barcelona, els Bombardejos de Lleida, el front d’Aragó o l’estada als camps de refugiats republicans a França.

Exposició: Agustí Centelles, una crònica fotogràfica. Anys 30.

Del 26 de setembre de 2012 al 10 de febrer de 2013, Museu de Can Framis

L’any 2010, la Fundació Vila Casas adquireix un conjunt rellevant d’obres del fotògraf Agustí Centelles que formaven part del llegat que l’autor cedí en vida als seus fills.

 

Agustí Centelles
Museu de can Framis

Un total de 110 fotografies Vintage que recullen escenes de la Guerra Civil Espanyola, tiratges originals de la dècada dels setanta, integren la present exposició. Poc abans de la caiguda de Barcelona, l’any 1939, Centelles s’exilià a França on enregistraria el drama dels presoners del camp on va ser empresonat. Més tard, perseguit per la Gestapo es veu obligat a sortir del país deixant, a mans d’uns camperols, una maleta amb 4.000 negatius que no recuperaria fins arribada la democràcia, moment en el qual s’iniciaria el seu merescut reconeixement.

 

Nou cicle: Icones de la fotografia catalana. Visita comentada a la Fundació Foto Colectania. Exposició: Barcelona 1957. Leopoldo Pomés

Dimarts  13 de novembre de 2012 .

Visita comentada a la Fundació Foto Colectania

Exposició: Barcelona 1957. Leopoldo Pomés

Icones de la fotografia catalana

El cicle Icones de la fotografia catalana tractarà sobre la fotografia com a testimoni gràfic de la nostra història a travès de les obres dels grans mestres del nostre país.

Aquest cicle inclou entre d’altres activitats: Conferència del fotògraf Oriol Maspons; Tertúlia de la fotògrafa, Pilar Aymerich; Visites comentades a exposicions dels fotògrafs catalans: Leopoldo Pomés i Agustí Centelles… 

 

Leopold Pomés

Leopold Pomés i Campello, és un fotògraf i publicista català.

Va néixer el 1931 a Barcelona. De formació autodidacta, ben aviat es va interessar per la fotografia. El 1955 va fer la seva primera exposició fotogràfica a Barcelona.

Ha estat guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1998 i amb la Creu de Sant Jordi el 1999, tots dos guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

El 1961 va fundar amb Karin Leiz Studio Pomés, amb el qual es va donar a conéixer com a fotògraf de publicitat. Va dirigir l’agència de publicitat Tiempo. És conegut mundialment per la creació de la bombolla Freixenet. És director publicitari de la marca del Grup Freixenet i director dels nombrosos espots publicitaris que n’han fet. També ha desenvolupat espots per altres marques. Ha aconseguit primers premis en publicitat a la Biennal de Venècia i al Festival de Canes.

Al costat de Víctor Sagi va dirigir l’espectacle d’obertura de la Copa del Món de Futbol 1982 a Barcelona. Va ser triat per crear la campanya d’imatge de la candidatura de Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics 1992. L’any 2003 va fer una exposició al Palau Robert de Barcelona.

Exposició: Barcelona 1957. Leopoldo Pomés

 

La Fundació Foto Colectania presenta l’exposició “Barcelona 1957. Leopoldo Pomés “, una mostra que recupera el projecte fotogràfic sobre la ciutat comtal que l’editor Carlos Barral va encarregar a un jove Pomés el 1957 però que, malgrat la seva qualitat i intensitat, no ha sortit a la llum fins ara. Lluny de retratar una ciutat d’aparador, Pomés va plantejar un recorregut per la veritable essència de la Barcelona de finals dels cinquanta oferint la seva mirada sobre l’urbs en la seva totalitat.

D’aquesta manera, el Raval o l’Eixample no van escapar del seu objectiu com tampoc ho van fer la vida a barriades com la Barceloneta, Verdum o Els Encants, situades en aquell temps en els límits de la ciutat. Del 19 de setembre al 26 de gener de 2013 es podran veure les 80 fotografies que componien el projecte, bona part d’elles còpies d’època, en una exposició comissariada per Pepe Font de Mora, director de Foto Colectania, que a més quedarà recollida en un fotollibre co-editat per Foto Colectania i La Fàbrica, que inclou textos de Juan Manuel Bonet, Leopoldo Pomés i Eduardo Mendoza.

 

 

 

Cicle: L’espiritual en l’art. Visita comentada a la Fundació Tàpies i a l’exposició: Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos

Dissabte 30 de juny de 2012, a les 10.30 h

Cicle:L’espiritual en l’art

Cicle organitzat conjuntament amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Visita comentada a la Fundació Tàpies i a l’exposició: Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos

Antoni Tàpies – (1923-2012) –  pintor, escultor i teòric de l’art, està considerat un dels millors artistes catalans d’avantguarda del segle XX i un dels principals exponents mundials de l’informalisme. La seva obra té un centre d’estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

Va ser un ciutadà compromès amb la democràcia i el catalanisme. Sensible als esdeveniments polítics i socials del moment, a final dels seixanta i principi dels setanta va intensificar la seva oposició al franquisme.

Tàpies va buscar una nova espiritualitat que va trobar a les filosofies orientals, sobretot al budisme Zen. Moltes de les seves obres, tot i el seu component matèric, s’han d’entendre precisament des d’una perspectiva mística. L’artista cercava que les seves obres tinguessin el poder de transformar l’interior de l’observador. Aquesta recerca espiritual coincidia amb el seu interès per la matèria, que es reflecteix en l’ús de materials aliens a la tradició acadèmica i a l’experimentació amb noves tècniques.

L’exposició Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos

tapies_aacc_ateneu_barcelones_21.jpg


Un recorregut per les obres que se centra en els deu últims anys de treball de l’artista. Es desplega en diversos espais, on els visitants poden passar d’una relació més íntima amb l’obra amb paper, a les confrontacions brutals i monumentals en el cas de l’obra amb fusta.

L’exposició s’articula a partir d’una selecció d’obres que tenen el cos com a objecte central. Caps, peus, torsos tallats, cames i braços escampats, sexes oferts, Tàpies desmembra regularment el cos, el treballa espacialment i elabora una topografia de la cruesa de la condició humana. Unint objecte i subjecte, Antoni Tàpies moltes vegades expressa el desig de marcar visualment l’espectador. La seva obra es caracteritza pel seu component matèric i la recerca espiritual.

 

tapies_aacc_ateneu_barcelones_1.jpg

 

tapies_aacc_ateneu_barcelones-1.jpg

 


Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Visita comentada a l'exposició: Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat

Dijous 24 de maig de 2012, a les 17 h al Palau Robert, a les 17 h passeig de Gràcia, 107 Barcelona

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris.

Visita comentada a l’exposició: Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – i l’Ateneu Barcelonès

ferran-adria-el-bulli-exhibition-barcelona-portada.jpg

El Palau Robert descobreix l’univers creatiu de Ferran Adrià

L’exposició Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat descobreix l’univers creatiu, el talent i tota la capacitat d’innovar que Ferran Adrià, el cuiner més influent de finals del segle XX i principis del XXI, ha aplicat en la gastronomia. La mostra, produïda per la Generalitat, es pot visitar del 2 de febrer de 2012 al 3 de febrer de 2013, a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona.

Ferran Adrià ha esdevingut, amb el pas dels anys, una icona de la gastronomia mundial. La tasca feta des d’el Bulli, considerat el millor restaurant del món durant cinc anys consecutius, ha merescut el reconeixement mundial i ha marcat el camí de la cuina del futur. Els noms de Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià i de tot l’equip creatiu d’el Bulli s’associen amb valors com ara la reflexió, el talent, la innovació, el lideratge, el treball en equip, l’obra ben feta, la internacionalització i la solidaritat. Una feina que va més enllà de l’àmbit estrictament gastronòmic i n’abasta altres com l’art i la tecnologia.

La mostra arriba després que el Bulli tanqués les portes al juliol per reinventar-se en el Bulli foundation, centre d’experimentació i d’innovació gastronòmica que difondrà les seves creacions per Internet a partir del 2014.

L’exposició la produeix la Generalitat, amb el patrocini d’Estrella Damm, la Caixa i Telefònica,  i amb  la col·laboració de Casa Tarradellas. El Palau Robert, amb aquesta fórmula, suma esforços entre els sectors públics i privats per tirar endavant projectes expositius ambiciosos com aquest,  de gran ressò internacional.

el_bulli_2.JPG

Ponts entre la cuina i altres àmbits

Ferran Adrià i el seu equip han establert un diàleg viu amb altres disciplines. Aquesta voluntat creativa i innovadora ha fet que impartís cursos a Harvard i que hagi rebut distincions acadèmiques com el doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona (2007), la d’Aberdeen (2008) o la Politècnica de València (2010). La seva passió per la creativitat el va dur a tenir un feed-back molt especial amb el pintor britànic Richard Hamilton, pioner de l’art pop i el client més antic d’el Bulli, i a ser el 2007 el convidat en la Mostra d’Art Contemporani Documenta 12, a Kassel, que li va atorgar la categoria de creador. També cal destacar la seva aportació a la creació de la Fundació Alícia per fomentar el diàleg entre educació i salut, el fet que centres importants d’estudis empresarials com ara ESADE, Harvard o Berkeley actuïn com a veritables observatoris de la cuina i de Ferran Adrià i el Bulli, o que el músic Bruno Mantovani dediqués una composició per a orquestra a la seva cuina.

expo_el_bulli.jpg

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Visita comentada a FoodCultura i trobada amb l'artista i fundador del centre, Antoni Miralda

Dimecres 11 d’abril de 2012, a les 18 h – ronda Sant Antoni, 41 – reserva de places a l’Administració de l’Ateneu Barcelonès –

Cicle: converses amb artistes interdisciplinaris. Visita comentada a FoodCultura i trobada amb l’artista i fundador del centre, Antoni Miralda.

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

 

antoni_miralda_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc.jpg

 

Antoni Miralda i Toni Rodríguez Yuste

Antoni Miralda, és un artista reconegut internacionalment. Ha realitzat exposicions entre d’altres centres, a l’Institut d’Art Contemporani de Londres, la Documenta 6 de Kassel, el Museu de Barri de Nova York, la Fundació Joan Miró de Barcelona, la Biennal de Venècia de 1990 (Pavelló Espanyol), el Centre George Pompidou, la Fundació la Caixa de Barcelona, l’IVAM de València i el Miami Art Museum (MAM).

La majoria de les seves obres han estat accions, recreacions d’ambients o performances, on la participació i complicitat de l’espectador té un paper predominant. La seva creació es desenvolupa a partir un diàleg inter relacional i inter social, que bàsicament és un intercanvi cultural, obert a tot tipus de col·laboració.

Projecta els seus treballs al voltant de la recerca, el coneixement i difusió de la identitat i el sentiment col·lectiu, aspectes que per a ell sobreviuen en tradicions i receptes culinàries de la cultura i la saviesa popular i que es manifesten universalment a través de la festa, la celebració i la representació de rituals i cerimònies. De vegades estableix una dicotomia entre el que és divertit i la crítica social, el que és tradicional i el que és modern, entre la festa i el drama, entre la pau i la guerra, utilitzant la ironia i la reducció a l’absurd com ingredients principals.

Antoni Miralda, és un artista interessat per la cultura del menjar. Busca preservar l’important bagatge cultural de la saviesa culinària i la memòria col·lectiva de diferents ciutats. Adverteix que les antigues tradicionals culturals -les receptes, els refranys, els ingredients…,- estan desapareixent en el món modern de la cultura internacional, del menjar ràpid, de les comunicacions electròniques… Busca en cada ciutat que visita connectar amb el context local explorant la infinita riquesa gastro-cultural de cada lloc a través de la cultura popular i de la memòria col·lectiva.

El seu projecte FoodCulturaMuseum, parla sobre la relacions entre el menjar, cultura, energia i poder. És una trobada entre les diferents cultures a través del que mengen la seva gent. La relació entre les ciutats i la mobilitat de les persones són els ingredients més actius d’una combinació verdaderament innovadora, representant la dimensió més dinàmica del intercanvi lingüístic i cultural.

antoni_miralda_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc-1.jpg

Reuneix una enorme quantitat de peces relacionades amb el menjar, incloent la transformació del menjar en objectes embassats i la consideració de la relació de la cultura del menjar amb la fam, amb la falta d’aliments i la desnutrició. Proposa un paradigma cultural que ens porta a una comprensió alternativa de la globalització, un punt de trobada que metafòricament congrega a la gent en torn a la taula.

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Visita comentada: Construir sobre el construït, que farà personalment l'arquitecte Fermín Vázquez

Dissabte, 11 de febrer de 2012, de 10 a 13 h

Visita comentada exclusiva pels socis de l’Ateneu Barcelonès que farà personalment l’arquitecte Fermín Vázquez

fermin_vazquez_11.jpg

Fermín Vázquez

 

  • Oficines Mestre Nicolau, MN19, Mestre Nicolau, 19
  • Remodelació Josep Tarradellas, 123. Av. Josep Tarradellas, 123

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

En un món de recursos limitats, el més sostenible és reutilitzar l’existent. Dos exemples propers de rehabilitació d’edificis amb dues aproximacions completament diferents:

  • Un sobre un edifici obra de Francesc Mitjans. L’objectiu d la intervenció és recuperar l’edifici i mantenir el patrimoni arquitectònic de la ciutat.
  • L’altra, una transformació integral  d’un edifici d’escàs interès i amb greus problemes estructurals, convertint-lo en un petit símbol de contemporaneïtat en un entorn monòton.

oficines-mestre-nicolau.jpg

Oficines Mestre Nicolau, MN19

b729.jpg

ofonines-mestre-nicolau_1.jpg

La rehabilitació d’aquest edifici entre mitjaneres, amb greus problemes estructurals permet la seva transformació en un edifici corporatiu. Es va tenir en consideració la necessitat d’aconseguir  el nivell de flexibilitat i de serveis demanats, així com projectar una nova façana que l’identifiqués com a un edifici modern, corporatiu, fent servir el color com a instrument diferenciador.

A la façana, lames de vidre transparent colorejat formant un pla davant del tancament. El conjunt es disposa de forma gradual en quant al color i intensitat. En horitzontal, la gradació dels colors varia de groc a ataronjat, prenent prestats les tonalitats dels tendals dels balcons que l’envolten. En vertical, la densitat de les lamines ve determinat per la radiació solar i la dimensió del carrer, que fan més necessària la protecció a les plantes superiors.

El forjat de la planta baixa es va reconstruir al nivell de la cota de carrer, mentre que el forjat del soterrani es va elevar per obtenir un menor desenvolupament de la rampa de l’aparcament. En interiorisme, el color aplicat a l’exterior s’extrapola a un marcat grafisme que dóna unitat i caràcter a l’edifici.

josep-tarradellas.jpg

Remodelació Josep Tarradellas, 123

b7291.jpg

josep-tarradellas_1.jpg

Com a criteri general d’actuació s’ha prestés en tot moment recuperar la imatge original de l’edifici mitjançant la utilització de nous materials i sistemes constructius més resistents i que garanteixin una bona conservació de l’edifici en els propers anys.

L’antic edifici Harry Walker es considera un dels millors exemples d’arquitectura barcelonina dels anys 60. Per això, era absolutament prioritari per a la seva conservació una rehabilitació integral de totes les façanes. Així la proposta de rehabilitació es centra en substituir la fusteria metàl•lica existents per una que complís les exigències necessàries de seguretat, aïllament tèrmic, acústic i d’estanquitat, substituir per vidres de seguretat tots els envidraments, substituir totes les peces de pedra de façana per un nou revestiment lleuger a les zones originàriament aplacades amb pissarra, recuperant l’esperit original i solucionant problemes d’estanqueïtat i aïllament, i finalment, eliminar totes les peces sobreposades existents a les façanes.

fermin_vazquez1.jpg

fermin-vazquez_6.jpg

fermin_vazquez_7.jpg

fermin_vazquez_toni_rodriguez_yuste.jpg

fermin_vazquez_8.jpg