Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

Dimarts, 4 de juny, a les 19 h, sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès

Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Barcelona i Madrid han mantingut una llarga pugna per l’hegemonia cultural sense que durant molt temps es decantés de forma clara ni per una ni per l’altra. No obstant això, en els últims anys – en el que va de segle – la capital d’Espanya sembla haver-se escapat, mentre que altres ciutats, que abans ni tan sols comptaven a aquests efectes, s’han apropat a la capital catalana en molts aspectes, especialment en el dels museus i institucions de creació artística, com seria el cas de Màlaga o Bilbao. Com i per què s’ha produït aquest fenomen?

Brossa i l’univers bombolla

Dimarts 21 de maig, de 2019, 19 h Sala Oriol Bohigas

Brossa i l’univers bombolla

Xerrada amb número de bombolles i amb vídeos projectats

 

 Pep Bou, creador, director i actor de teatre
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Pep Bou  va trepitjar els escenaris com a professional als anys setanta formant part de la gran quantitat de mims que caracteritzaven l’època. La seva preparació com arquitecte tècnic i la seva passió per les arts plàstiques i visuals van consolidar una forta sensibilitat cap als espais efímers i la ductilitat de les formes. Fundador de diverses companyies Pa de Ral – 1978- La Viu Viu Teatre – 1981, fins que, el 1982, comença a actuar en solitari amb el teatre, de les bombolles de sabó, amb les els quals aconsegueix configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea, 1990, Ambrossia, espectacle dedicat a  Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta, 2000, Diàfan, 2003, Clar de llunes, 2007, i Rebufaplanetes 2009). A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèl·lules i Plantes (2004) i Bereshit. La història més bella del cosmos (2010), orientats a la divulgació científica, en col·laboració  Jorge Wagensberg . Ha actuat a  teatres i festivals d’arreu del món sorprenent a públics de totes les edats i cultures i rebent nombrosos premis nacionals i internacionals.

La influència de Joan Brossa en l’univers bombolla de Pep Bou

Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.

Joan Brossa


Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa” Conferència L’art de la revolució

Divendres 8, de març de 2019, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas

Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”

L’ART DE LA REVOLUCIÓ

 

 

 

 

 

 

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB). Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

La sessió es planteja a partir d’una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l’art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l’interior d’un procés revolucionari l’art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia?; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l’art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot conservar la ira revolucionària en el nostre marc post-històric?

 

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

George Washington creuant el riu Delaware Emanuel Leutze

Martí Peran

Llibertat il·luminant el món. L’estàtua de la llibertat. Va ser un obsequi de França al segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d’amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d’octubre de 1886.

Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste

marti peran - toni rodriguez yuste

Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste

Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles

Dijous 14 de febrer de 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès

Conferència:

Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles

A càrrec de Joan J. Guillén,  dibuixant, pintor, escenògraf i professor d’arts escèniques.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

 

Joan J. guillen

Joan J. Guillén

Joan J.  Guillén, va començar amb el teatre d’aficionats. Va començar a donar-se a conèixer l’any 1970 publicant dibuixos en la premsa catalana, mentre iniciava els estudis de direcció teatral i escenografia a l’’Institut del Teatre. Allà, exercí una intensa i productiva carrera professional i alhora, també, es dedicà a la docència, com a professor d’arts escèniques entre 1973 i 2003. En l’exercici de la seva professió ha col·laborat amb diversos grups de teatre, amb la construcció de màscares per a espectacles de carrer, d’entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso el 1981.

2334937c-aeda-4dbd-a337-0d521548d610

Destaca també, especialment, la col·laboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d’escenografies per a espectacles tan diversos com el Llibre de les bèsties de Ramon Llull el 1995  o La Cenerentola, estrenada el 2011 al Canadà i interpretada a la Lyric Opera of Chicago el 2015. Dins de l’escenografia catalana va començar a treballar a partir dels anys seixanta en paral·lel i al costat d’autors coetanis com Fabià Puigserver i Plana (1938), Ramon B. Ivars Amic (1948) i Andreu Rabal Serrat (1943), Josep Messeguer Vendrell (1946), i acabà per convertir-se en un dels escenògrafs més rellevants.

Bou

La conferència tratava del compromís de l’artista contemporani amb la cultura popular i/o tradicional, a través d’un passeig por la pròpia trajectòria de Joan J. Guillén com a escenògraf, figurinista, dibuixant satíric, professor de l’Institut del Teatre, autor de molts muntatges de teatre i òpera, així com a responsable de molts dissenys per als Comediants.

L’art com a joc de sensacions

Divendres 8 de febrer de 2019,  19 h
Sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

Conferència:

L’art com a joc de sensacions

A càrrec de Carles Bayod, doctor en Belles Arts, pintor, pedagog i investigador

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

carles bayod

Carles Bayod

  • Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1986)
  • Professor a Belles Arts i a ensenyament mitjà i especial. (1966 – 1970)
  • Cursos de sensologia i creativitat a universitats espanyoles , franceses i suïsses.
  • Més de seixanta exposicions individuals de pintura per Espanya, Itàlia, Suïssa, França, Bèlgica, Àustria i Holanda.
  • Ha participat amb múltiples exposicions col·lectives i salons d’art nacionals i internacionals.

carles-bayod-serafini.jpg

  • Ha estat repetidament guardonat amb premis com el de La Biennal de Màlaga, el Gran Premi del Saló internacional de Marsella, el Premi Signe a Tarragona, la Medalla d’Or Ciutat de Mollerussa, el Premi de la Fundació Güell a Barcelona, la Biennal de Tarragona…
  • Diferents premis de poesia i narrativa.
  • La seva obra figura, entra d’altres, al Museu MACBA de Barcelona, al Musée des Beaux Arts de Lausanne, al Museu de Belles Arts de Tarragona, al Musée des Beaux Arts de Neuchâtel, al Museo de la Diputación de Málaga, el Museo de la Diputación de Jaén, etc.
  • Pedagog, investigador en el mon de les sensacions i de la creació artística: Per què serveix l’Art en l’evolució humana? On és l’art en una obra? o dit d’una altra forma; que és el que fa que una obra sigui d’Art i una altre no? Son preguntes a las que ha trobat resposta al llarg de la seva investigació..
  • Llibres publicats en paper: El Arte de Sentir, Sensoterapia i ¡Juguemos a Sentir!.

778981199654db95ca1ff739f1357590_M                Portada-Sensoterapia.jpg-pe                1f1668a5-3ff2-491f-9c7b-5c88fec67649

 

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod signant el Llibre d’Honor

El nostre cervell “pensa” i “sent” però, el sentir, sempre ha estat considerat com un subproducte del pensar,.com a quelcom que no sabem massa com tractar.

Habitualment, s’ha considerat que l’altre cara del pensament son, bàsicament, els sentiments, la mística o l’art. Però, tant el pensament com el sentiment, la mística o l’art, generen sensacions que habitualment considerem residuals.

Carles Bayod ve a parlar-nos de “sensacions” i de la importància d’educar-nos a partir de donar la mateixa importància al “pensar” que al “sentir”, tant al mon adult com a l’escola. O sigui, a ensenyar a treballar amb la totalitat del cervell.

Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste

Cada nen és un ésser únic i ha de descobrir, per ell mateix, qui és i ser creatiu per poder triar com vol que sigui la seva vida

Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste

Cal molta creativitat perquè el nen aprengui per ell mateix “qui és” i sigui capaç de descobrir el seu ésser únic per saber caminar per la vida donant respostes en què reconèixer-se

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod

L’art ha de tenir tensions interestètiques

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod

La Sensologia és la ciència de les sensacions no verbalitzables. Com que no és verbalitzable, només pot aplicar-se de forma pràctica, només pot sentir-se i expressar-se. Les sensacions de tot el que vivim, pensem i sentim no poden explicar-se doncs descriuríem la recepta de cuina. Si aprenem a sentir-les, fixar-les i expressar-les, tindrem un suculent menjar. És la descripció de la vivència tipus cervell esquerre i l’expressió de la totalitat de la vivència tipus cervell dret

Una exposició titulada Antoni Tàpies. Biografia política

Dimecres 30 de gener de 2019, 19 h
Sala Oriol Bohigas

Conferència: Una exposició titulada Antoni Tàpies. Biografia política, a càrrec de Carles Guerra, director de a Fundació Antoni Tàpies

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

IMG-20190131-WA0000

Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste

Aquesta conferència s’endinsa en el procès que explica una exposició. L’exposició en qüestió reprén les formes de politizació possibles que la pintura moderna va oferir a un artista com Antoni Tàpies sota el feixisme. La disfuncionalitat de la pintura, i no pas las
solidaritat més òbvia dels cartells que donen suport a tota mena de causes, emergeix com la versió més òptima d’una política de llarga durada.

Mirar Tàpies des del present confronta als espectadors amb una provocativa autonomia de les obres. Els Tàpies del segle XX semblen preparats per rebre el espectadors del futur. Però, quina mena de política representen avui aquelles obres del segle XX?

IMG-20190131-WA0001

Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste

Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Dijous, 13 de desembre de 2018, a les 19 h, sala Verdaguer

Conferència: Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Imatge personal d.g (3).jpg

 

Daniel Gassol, artista

Doctor per la Universitat de Barcelona (2014), indaga sobre els mecanismes que construeixen discursos dominants sobre identitat, treball, classe o consum, que condicionen les relacions socials perpetuant tradicionals formes d’Estat.

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste

La conferència tracta sobre l’estudi Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència que va realitzar-se entre el 2016 i el 2018 en el marc dels estudis de la Virreina Centre de la Imatge, i examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Catalunya en l’era Neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres Cívics com institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i  l’espectacularització cultural.

Foto sobre el tema.jpg

Tenint en compte que aquests equipaments foren creats, entre d’altres objectius, per descongestionar l’administració pública de serveis a la ciutadania i que aquesta trobés espais d’interrelació comunitària, presenciem de quina manera aquestes institucions es metamorfosegen per cobrir altres necessitats socials allunyades de les originàries. Així mateix, l’organització per districtes dels Centres Cívics també condiciona el model d’usuari mitjançant diverses premisses, com la renda per càpita, els negocis de la zona o l’origen del barri, construint classes de cultura ciutadana.

Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste