Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Tertúlia-sopar: Enginy i espiritualitat a l'obra de l'arquitecte, Antoni Gaudí, a càrrec de Joan Bassegoda i de Jordi Bonet

Dijous 24 de març de 2011, 19.30 h a la sala Pompeu i Fabra

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Tertúlia-sopar: Enginy i espiritualitat  a l’obra del arquitecte, Antoni Gaudí, a càrrec Joan Bassegoda, arquitecte i president d’Amics de Gaudí i de Jordi Bonet, arquitecte i director i coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família

Aquest cicle està organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC- i amb l’Ateneu Barcelonès

sagrada-familia1.jpg

La Basílica de la Sagrada Família

Joan Bassegoda i Jordi Bonet tenen un nexe en les seves trajectòries professionals, principalment pel que fa a l’estudi de l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.

joan_bassegoda_nonell2.jpg

Joan Bassegoda Nonell

Joan Bassegoda Nonell és Doctor Arquitecte, especialista en restauració de monuments, principalment d’obres de Gaudí -Casa Batlló, Parc Güell, Casa Calvet, Cripta de la Colonia Güell- i també d’obres medievals, com la Catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar, etc. Ha estat catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Director de la Reial Càtedra Gaudí, de la que ara és conservador vitalici. Al front de la Càtedra, Bassegoda s’ha convertit en un dels majors especialistes de l’obra de Gaudí, així com un dels màxims divulgadors, escrivint infinitat de llibres, articles i estudis sobre el genial arquitecte modernista. Ha publicat nombrosos treballs, especialment sobre història de l’arquitectura catalana vuitcentista, entre els que destaca El gran Gaudí (1989), possiblement la monografia més detallada sobre el gran arquitecte  modernista Antoni Gaudí. Entre d’altres obres podem esmentar: La Catedral de Barcelona, Història de la Arquitectura, etc. Va ser anomenat President de l’Associació d’Amics de Gaudí. Numerari de les Reials Acadèmies de Doctors, 1968. Belles Arts de Sant Jordi 1972, de Ciències i Arts 1977. Ha estat President de la reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Medalla d’Or de les Belles Arts 1989. Medalla Pro Ecclesia et Pontifice.

jordi-bonet.jpg

Jordi Bonet i Armengol

Jordi Bonet Armengol, és Doctor Arquitecte. Des de 1985 és l’Arquitecte Director i Coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família. Ha rebut els premis: Ciutat de Barcelona de restauració d’edificis, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el Domènech i Montaner de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat Director General del Patrimoni Cultural i Artístic de la Generalitat de Catalunya, patró, entre d’altres, de la Fundació Gala-Dalí i de Pau Casals. Secretari General de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme. Vicepresident d’Omnium Cultural, 1986. Ha realitzat una gran quantitat de projectes arquitectònics i urbanístics, com la Caixa Postal, La Cantonada i l’església San Medir de Barcelona, entre d’altres. Actualment és President de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ha publicat llibres com: l’Arquitectura al Servei de la Música, (1986), Temple de la Sagrada Família (1992), i L’últim Gaudí (2000) i ha donat múltiples conferències arreu del món.

colonia_guell.jpg

Interior Cripta de la Colònia Güell

recreacio_sagrada_familia.jpg

Recreació de la Sagrada Família

jordi_bonet_toni_rodriguez_yuste_aacc_3.jpg

Toni Rodríguez Yuste, Jordi Bonet Armengol i Mariona Agustí Badia

jordi_bonet_toni_rodriguez_yuste-aacc1.jpg

A la tertúlia Jordi Bonet ens va introduir en el missatge religiós d’Antoni Gaudí, la seva unió amb la ciència, la tecnologia i la fe, després vam continuar xerrant al sopar al restaurant de l’Ateneu

jordi_bonet_toni_rodriguez_yuste_aacc_1.jpg

Tertúlia-sopar: ARCOMadrid 2011, 30 anys de trajectòria, a càrrec de Roberta Bosco, periodista

Dijous 24 de febrer de 2011, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia-sopar: ARCOMadrid 2011, 30 anys de trajectòria, a càrrec de Roberta Bosco, periodista

 roberta_bosco_toni_rodriguez_yuste2.jpg

Roberta Bosco i Toni Rodríguez Yuste

Roberta Bosco, és periodista especialitzada en art contemporani i cultura digital. Escriu en el diari El País, i s’encarrega dels temes d’art per a CiberP@is, el suplement dedicat a les noves tecnologies.És corresponsal de la revista italiana Il Giornale dell’Arte i col·labora regularment en diferents medis de l’editorial italiana, Rizzoli Publishing. Ha escrit assajos per a nombrosos catàlegs d’art contemporani i llibres de new media art. Ha estat jurat del Premi Arco/Beep 2010, que es va lliurar durant l’útlima edició de la Feria Internacional de Arte Contemporáneo ARCOMadrid.

arcomadrid.jpg

ArcoMadrid 2011 celebra la seva trentena edició. Compta amb un nou director, Carlos Urroz i una nova disposició que dividirà l’exposició en dos pavellons diferents, però aquestes no seran les úniques novetats. La reducció de nombre d’expositors, la creació de la secció Solo Project -espai exclusiu per a galeries i artistes llatinoamericans- i una zona destinada a l’obra de creadors plàstics europeus, seran altres de les sorpreses d’ARCOMadrid 2011.

El programa expositiu ha estat complimentat per les activitats del 30 Aniversari dARCOMadrid, així com per un complert programa de debats i taules rodones.

antonio_lopez.jpg

Madrid desde Torres Blancas. Antonio López

juan_genoves1.jpg

Juan Genovés

roberta_bosco_toni_rodriguez_yuste_1.jpg

Tertúlia-sopar. Cicle: Còmic, cultura i contracultura. L'art de volar, a càrrec de Joaquim Aubert Puigarnau "KIM"

Dijous 20 de gener de 2011, 19.30 h,  sala Pompeu Fabra

images.jpg

Kim

Joaquim Aubert Puigarnau, més conegut amb el pseudònim de Kim és un dibuixant de còmic. Format en Belles Arts i interessat en la pintura, aviat va trobar-se fent còmics i il·lustracions a publicacions de l’underground barceloní. Les primeres vinyetes les va publicar a la revista musical Vibraciones. El 1977 va començar a dibuixar a la revista satírica El Jueves, i li encarregaren un personatge que ningú volia dibuixar “un facha”, així va fer la primera pàgina de Martínez el Facha, que s’ha convertit en l’únic personatge que ha aparegut de manera ininterrompuda a les pàgines d’aquesta revista des del primer número fins avui.

Les historietes de Martínez el Facha, s’han recopilat en més d’una vintena d’àlbums. Kim ha col·laborat també a revistes com Por favor, Mata Ratos, Rambla, El Víbora, y Makoki  

El 1995, fou guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, i el 2007 amb el Premi Internacional d’Humor Gat Perich.

La tertúlia tractarà sobre la novel·la gràfica El arte de volar il·lustrada pel  Kim i amb guió d’Antonio Altarriba, la qual ha guanyat recentment el Premi Nacional del Còmic, concedit pel Ministeri de Cultura.

El arte de volar, ja va obtenir el Premi Nacional de Còmic de la Generalitat de Catalunya 2010 i el del Saló del Còmic de Barcelona i el Premi Cálamo Extraordinario 2009.

el-arte-de-volar-1.jpg

El arte de volar, és una història que explica la vida del pare d’Altarriba i que va recorrent les penúries de l’Espanya del segle XX, en especial de la Guerra Civil i la vida a l’exili. Destaca la duresa de l’història de l’obra, una història molt potent a la qual ha dedicat quatre anys de feina i que reflecteix els nostres records. Per Altarriba és una reivindicació de la vida del seu pare i la de molts altres que amb les seves batalles i derrotes van formant part d’una generació oblidada de perdedors, el patrimoni ideològic de la qual, les idees anarquistes va ser molt importants com a motor de reivindicació social durant la guerra. Altarriba recalca la importància del Premio Nacional per al còmic -un gènere necessitat de reconeixement, promoció i visibilitat perquè obre l’obra a un públic més general, el de la cultura.

toni_rodriguez_yuste_kim.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Kim

tertulia_el_arte_de_volar_kim.jpg

el_arte_de_volar_kim.jpg

kim_pepe_farruco.jpg

Kim i Pepe Farruco

tertulia_sopar_ateneu_barcelones_kim.jpg

Sopar al restaurant de l’Ateneu

Cicle: L'art a l'edat del silici. Tertúlia-sopar: Aplicacions robòtiques en el món de l'art, a càrrec de Ricardo Iglesias García

Dijous 22 de novembre de 2010, a les 19.30 h, sala Pompeu Fabra

Tertúlia-sopar: Aplicacions robòtiques en el món de l’art, a càrrec de Ricardo Iglesias García, artista digital 

ricardo-iglesias.jpg

Ricardo Iglesias

Ricardo Iglesias és llicenciat per la Facultat de Filosofia i Lletres de Madrid, ha continuat els seus estudis dins del món de la creació amb mitjans digitals. Actualment imparteix classe sobre interfaces i sistemes interactius a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on realitza el seu doctorat.

Ha participat en nombroses mostres d’art nacionals i internacionals entre d’altres: Sónar (Barcelona, 2010); Les Recontres Internacionales  Theatre Paris/Villette (Paris, 2008); Banquetes, Nodos y Redes al Centro El Águila (Madrid, 2008; Sintopias de la relaión entre arte, ciencia y tecnologia. Palabras corrientes, a l’Institut Cervante (Nova York, 2008 – Pequín, 2007).

Ha exposat a la Sala Metronóm, a la Fundación Rafael Tous (Barcelona, 2005), Galeria Metropolitana (Barcelona, 2005) MediaLab Madrid. Centro Cultural Conde Duque (Madrid 2003),…

Actualment quan es parla de robòtica trobem vàries línies de desenvolupament: la robòtica industrial, la robòtica d’investigació i/o militar, la robòtica social i assistencial i, per últim, la robòtica artística, interessada principalment en la integració entre aspectes culturals i desenvolupaments tecnològics.

El desig de l’ésser humà per generar éssers artificials que s’assemblin en el seu comportament i funcions a sí mateix o a altres animals, no és nou ni exclusiu del nostre segle.

sonar01.jpg

Robòtic Art

p1090892.jpg

Ricardo Iglesias

p1090908.jpg

p1090918.jpg

Cicle: L'art a l'edat del silici. Tertúlia sopar: Tot el que sempre va voler saber sobre l'art contemporani, però no va gosar mai preguntar-ho

El dimecres 22 de setembre de 2010,  iniciarem un nou cicle: L’ART A L’EDAT DEL SILICI

La revolució digital afecta cada aspecte de les nostres vides i l’art no es manté aliè a aquesta renovació. En aquest cicle s’analitzaran i es debatran els nous llenguatges de l’art contemporani i s’identificaran les noves tendències, pel que fa a la creació, però també a la producció, la col·lecció, la conservació i el mercat de les obres d’art. L’objectiu és apropar el públic a les expressions de la creativitat contemporània i proporcionar-li les eines pràctiques i conceptuals perquè pugui comprendre-les i gaudir-ne en tots els seus aspectes.

Comença aquest cicle amb la tertúlia  sopar: Tot el que sempre va voler saber sobre l’art contemporani, però no va gosar mai a preguntar-ho, a càrrec de Roberta Bosco, el dimecres 22 de setembre de 2010, a la sala Pompeu Fabra, a les 19.30 h

roberta-bosco-01.JPG

Roberta Bosco. ©Ambar Amill

Roberta Bosco és periodista especialitzada en art contemporani i en cultura digital. Col·laboradora d’El País, s’encarrega de temes d’art per a CiberP@is, el suplement dedicat a les noves tecnologies des de 1998. Ha escrit assajos per a nombrosos catàlegs d’art contemporani i llibres de new media art.

Multi, inter i transdisciplinar, híbrid, mestís, digital, multimèdia, virtual i performàtic… l’art contemporani s’enriqueix cada dia amb nous qualificatius que reflecteixen les inquietuds dels artistes. Quins han estat els canvis més importants? Com afecten el públic? Quines són les principals tendències i els seus protagonistes? Una tertúlia per aclarir dubtes, respondre preguntes i oferir claus de lectura i instruments d’interpretació de la nova realitat artística contemporània.

p1090146.jpg

Roberta Bosco i Toni Rodríguez Yuste

p1090152.jpg

p1090165.jpg

Joan Masarnau, Núria Rodríguez Yuste, Rebecca Lewis, Toni Rodríguez Yuste i Roberta Bosco

Cicle: L'arquitectura contemporània i els nous símbols de la ciutat. Tertúlia-sopar: Arquitectura miraculosa, a càrrec de Llàtzer Moix

Divendres 18, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia sopar: ARQUITECTURA MIRACULOSA,  a càrrec de Llàtzer Moix, redactor en cap adjunt al director, columnista i crític d’arquitectura de La Vanguardia

llatzer_moix1.jpg 

Llàtzer Moix 

Llàtzer Moix, és periodista i escriptor. Ha estat durant 20 anys cap de cultura a La Vanguardia. Autor de Marisca, La ciudad de los arquitectos, Wilt soy yo, Mundo Mendoza, Análisis de los cambios urbanísticos de la ciudad tras los JJ. OO. de 1992 i Arquitectura milagrosa, entre d’altres llibres publicat.

CONTINGUTS DE LA TERTÚLIA

Després de l’exitosa apertura del Guggenheim de Bilbao, que va reflotar una ciutat en crisi, moltes ciutats espanyoles han cregut que n’hi havia prou amb contractar un arquitecte estrella i encarregar-li una obra llampant, per posar-se al mapa, atreure turistes i guanyar molts diners. No era tan fàcil. Molts dels projectes han donat resultats força discutibles. Revisem-los.

arquitectura_milagrosa.jpg

llatzer-moix-i-toni-rodriguez-yuste.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Llàtzer Moix

llatzer-moix.jpg

llatzer-moix-toni-rodriguez-yuste-ateneu-barcelona.jpg

Rebecca Lewis, Neus Trías de la Hoz, Marta Moix, Toni Rodríguez Yuste, Llàtzer Moix, Núria Rodríguez Yuste i Gema Creus

Cicle: L'arquitectura contemporània i els nous símbols de la ciutat.Tertúlia-sopar: Arquitectura. Objecte social. Obra recent de l'estudi b720 Arquitectos, a càrrec de Fermín Vázquez

Dimarts 18 de maig de 2010, a les 19.30 h, sala Pompeu Fabra

fermin_vazquez_b720.jpg

Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa

Madrid, 1961. Arquitecto.  ETSAM, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid.

Fermín Vázquez va fundar l’estudi b720 Arquitectos el 1997, del que és soci-director general des de llavors.  Ha realitzat projectes a les principals ciutats espanyoles, tant en l’àmbit de l’arquitectura com en l’àmbit d’urbanisme. Compagina habitualment la pràctica professional amb la docència. Anys enrere, va exercir com a professor de projectes a l’Escola Técnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i a l’École d’Architecture et de Paysage de Bordeus. En l’actualitat, imparteix classes a la Universitat Europea de Madrid. A més, realitza conferències i tallers a institucions i universitats d’arreu del món, a la vegada col·labora de forma puntual amb publicacions especialitzades. 

b720 Arquitectos té més de 50 professionals entre les seus de Barcelona i Madrid. Cal destacar, entre els projectes finalitzats recentment, l’aeroport de Lleida-Alguaire, la Ciutat de la Justícia de Barcelona i de L’Hospitalet, les Torres Fira del nou recinte firal de Barcelona, la recuperació de la plaça del Torico a Terol, l’Hotel i Centre de Convencions La Mola a Terrassa, l’edifici de la Copa Amèrica 2007 a València i la seu corporativa d’Indra a Barcelona. Entre els projectes en curs, es troben el nou Mercat dels Encants de Barcelona, la construcció del Gran Casino de la Costa Brava a Lloret de Mar, un conjunt de vivendes de protecció oficial a Mieres (Astúries), l’Hospital Ernest Lluch (Vallès Oriental), una escola-institut pública a Puigcerdà (Girona), la transformació del front portuari de Porto Alegre (Brasil), el World Trade Center d’Igualada, una torre d’oficines a Sevilla i dos torres d’usos mixtos a Galícia. 

las_torres_fira.jpg

Las Torres Fira

Durant els primers anys d’existència de b720, Fermín Vázquez va col·laborar amb col·legues de gran prestigi internacional en obres realitzades a Espanya. Es tractava de projectes que es van dur a terme sempre com a socis, involucrats a mitges, i des del principi, en cadascun d’ells. Hi destaquen projectes amb David Chipperfield -Ciutat de la Justícia de Barcelona i L’Hospitalet o l’Edifici Copa Amèrica 2007 a València-, amb Toyo Ito -Torres Fira del nou recinte firal de Barcelona- o els realitzats en companyia de Jean Nouvel -Torre Agbar de Barcelona, ampliació del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía a Madrid i el Parc del Poblenou de Barcelona-.

torre_agbar_nouvel_vazquez.jpg

Torre Agbar

Al llarg de la seva trajectòria professional, Fermín Vázquez i l’obra b720 han rebut nombrosos premis. El 2009, el projecte de la recuperació del Torico a Terol va guanyar l’International Award Architecture in Stone, mentre que La Mola Hotel and Conference Centre va ser distingit amb el premi Obra Sant Josep. El 2007, l’Edifici Veles e Vents de la Copa Amèrica va rebre l’European Riba Award. Els projectes Indra (2007), Veles e Vents i plaça Torico (2008) van resultat finalistes dels Premis FAD. El 2004, el projecte del passeig del Óvalo (Terol) va guanyar el premi Ciudades Patrimonio de la Humanidad, atorgat pel Ministeri de Cultura, i el Premio Europeo del Espacio Público Urbano.