Sant Lluc és una contradicció, Sant Lluc és viu, a càrrec de Lluís Utrilla Robert, president del Cercle Artístic de Sant Lluc

Dimecres, 9 de novembre de 2011, sala Pompeu Fabra, a les 19.30 h

Tertúlia:  Sant Lluc és una contradicció, Sant Lluc és viu, a càrrec de Lluís Utrilla Robert, president del Cercle Artístic de Sant Lluc

toni_rodriguez_yuste_lluis_utrilla.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Lluís Utrilla

cercle_artistic_sant_lluc.jpg

 

El Cercle Artístic de Sant Lluc és una associació artística fundada a Barcelona el 1893 pels germans Joan i Josep Llimona, Antoni Utrillo, alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d’artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages.

El seu primer president va ser Lluís Serrahima , i entre els seus membres podem esmentar entre d’altres: Antoni Gaudí, Ramon Sunyer i Clarà, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep Pijoan i altres artistes.

Sant Lluc no és un museu però les seves parets i els seus fons estan plens d’obres de molts dels més importants artistes catalans.

Sant Lluc no és una escola d’art, els socis dibuixen, pinten, modelen el fang.

Sant Lluc no és una galeria d’art, però la seva sala d’exposicions exposa i mostra elaborades exposicions que Sant Lluc ofereix a la ciutat.

Per això Sant Lluc és viu.

Parlarem de tot  això i també del moment actual del Cercle de Sant Lluc i de les seves iniciatives, com és el Pati Obert. Un espai d’assaig de propostes creatives. Projecte que vol ser un incentivador d’accions públiques de caràcter puntual, amb l’objectiu de donar més oportunitats a joves creadors i cabuda a formes d’intervenció efímera que necessitin d’un espai de formalització, tals com la dansa, el teatre, el dibuix, i qualsevol altre tipus de pràctica artística.

 

toni_rodriguez_yuste_lluis_utrilla_1.jpg

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó – Catalunya mirades creuades. Tertúlia-sopar: Manga, el còmic que ha canviat la manera d'explicar històries, a càrrec de Santi Casas

Dimarts 18 d’octubre de 2011, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra 

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó – Catalunya mirades creuades.

Tertúlia-sopar: Manga, el còmic que ha canviat la manera d’explicar històries, a càrrec de Santi Casas, il·lustrador i coordinador d’IKARI STUDIO i professor de l’Escola JOSO de Còmic de Barcelona.

Aquest cicle ha estat organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC – i l’Ateneu Barcelonès

logo_salo_manga.jpg

L’ATENEU BARCELONÈS I L’ASSOCIACIÓ D’ART, CULTURA I CIÈNCIA -AACC- COL·LABOREN AMB AQUESTA ACTIVITAT I AMB LA CONFERÈNCIA DEL 26 D’OCTUBRE DE 2011 AMB EL XVII SALÓ INTERNACIONAL DEL MANGA –del 29 d’octubre a l’1 de novembre de 2011-

santi-casas.jpg

Santi Casas

Santi Casas està especialitzat en produccions de caràcter juvenil i estètica manga. Dins de la indústria del còmic ha treballat com a dibuixant, colorista i guinista col·laborant amb algunes de les més grans editorials del sector com DC, Marvel, IDW, Planeta… També com a editor i coordinador de projectes. La seva faceta d’il·lustrador l’ha portat també a treballar en el món dels videojocs com dissenyador de personatges i entorns. Una de les obres més conegudes és la col·lecció de llibres “Monster book of Manga” d’Harper Collins amb edicions arreu del món.

El manga és des de fa més de 40 anys el mitjà i tipus de còmic més influent en totes les arts seqüèncials i narratives dels últims temps. És dins del manga on moltes vegades trobem, no solament els personatges, paisatges i aventures que més han captivat les noves generacions de lectors, si no que a més, també, els experiments narratius i visuals més agosarats. El manga per la seva idiosincràcia, el seu format i l’amplitud del seu mercat ha estat un terreny de proves en constant renovació que ha brindat la possibilitat a centenars de creadors de seguir experimentant amb la manera de crear i de llegir històries.

La seva influència ha deixat una empremta inesborrable dins el cinema d’animació, el cinema i els videojocs, on molts consideren que està el futur de les arts narratives i l’entreteniment.

girls_09_nymphet_santi_ikari.jpg

La tertúlia vol posar sobre la taula quins son aquests trets diferencials que han portat el manga a sortir de les seves fronteres i convertir-se en un fenomen global que ha portat centenars de nous lectors al còmic, espectadors als cinemes i aficionats als videojocs i moltes altres formes d’oci que comparteixen el nexe comú en la seva influència del còmic japonès.

santi-casas_1.jpg

 

santi-casas_3.jpg

 Santi Casas, Leopoldo Samsó, Toni Rodríguez Yuste, Jordi Costa, Enrique Ventura, Gemma Creus, Rebecca Lewis i Núria Rodríguez Yuste

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades. Tertúlia-sopar: Disseny japonès a Catalunya, a càrrec d'Hiroshi Tsunoda

Dimarts 21 de juny de 2011

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades.

Tertúlia-sopar: Disseny japonès a Catalunya, a càrrec del dissenyador japonès Hiroshi Tsunoda

Aquesta activitat està organitzada amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC- 

hiroshi_tsunoda.jpg

Hiroshi Tsunoda

Hiroshi Tsunoda -Tòquio, 1974- format als EEUU en la prestigiosa Rhode Island School of Design, és un dels joves dissenyadors emergents amb més talent del panorama internacional.

Els seus dissenys han estat exposats en Designers Block -Londres, 2000- i al Salone Satélite  -Milà-. Des de petit sentia l’atracció per crear amb les seves pròpies mans.  Amb vuit anys li va impactar un documental sobre els dissenys futuristes de Giorgetto Giugiaro per a Maserati que li van servir de precedent personal. La seva fascinació pel cinema i la cultura americana li van portar fins a Chicago, i alhora que aprenia l’anglès va sentir parlar de la Rhode Island on va desenvolupar la seva tècnica i el seu estil.

Actualment té el seu propi estudi de disseny, HTDS a Barcelona, és director creatiu de DesignCode on explora les possibilitats de les figures geomètriques i amb la sensació de les lluminàries de color i el seu caràcter efímer, així com l’experimentació de nous materials plàstics que permeten resoldre dissenys assequibles i sensacionals.

 

flamp_hiroshi_tsunoda.jpg

Obra de Hiroshi Tsunoda

 

hiroshi-tsunoda_toni-rodriguez-yuste.jpg

Núria Rodríguez Yuste, Hiroshi Tsunoda, Raimon Rodríguez Yuste i Toni Rodríguez Yuste

 

hiroshi-tsunoda_toni-rodriguez-yuste_1.jpg

Gemma Creus, Hiroshi Tsunoda i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Tertúlia-sopar: El missatge de Gaudí, a càrrec d'Etsuro Sotoo, escultor

Dilluns 9 de maig de 2011, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. 

Tertúlia-sopar: El missatge de Gaudí, a càrrec d’Etsuro Sotoo, escultor  

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC – amb l’Ateneu Barcelonès

 

etsuro-soto_toni-rodriguez-yuste1.jpg

Toni Rodríguez Yuste  i Etsuro Sotoo

La tertúlia El missatge de Gaudí, tractarà sobre el fet de Gaudí, malgrat que va morir al 1926, va ser el primer qe va entrar al segle XXI i no solament aquest, perquè ens donarem compte que també entrarà en el segle XXII, XXIII i XXIV i molts més, de la mateixa manera que Leonardo Da Vinci solament va ser comprés cinc segles després de la seva mort. Gaudí ens indica el nostre futur i la veritable intel·ligència humana.

El japonès Etsuro Sotoo, és el cap dels escultors que estan treballant al Temple de la Sagrada Família. Ens explicarà perquè Gaudí genera tanta passió al Japó: Al Japó pensem que sense naturalesa desapareixeríem. I això també és el que Gaudí deia, que la naturalesa és el nostre mestre.

etsuro_sotoo_11.jpg

Etsuro Sotoo en un moment de la tertúlia

 

etsuro_sotoo_toni_rodriguez_yuste1.jpg

Raimon Rodríguez Yuste, Núria Rodríguez Yuste, Etsuro Sotoo i Toni Rodríguez Yuste

 

toni_rodriguez_yuste_etsuro_sotoo.jpg

 Toni Rodríguez Yuste i Etsuro Sotoo

 

 

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Tertúlia-sopar: Enginy i espiritualitat a l'obra de l'arquitecte, Antoni Gaudí, a càrrec de Joan Bassegoda i de Jordi Bonet

Dijous 24 de març de 2011, 19.30 h a la sala Pompeu i Fabra

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Tertúlia-sopar: Enginy i espiritualitat  a l’obra del arquitecte, Antoni Gaudí, a càrrec Joan Bassegoda, arquitecte i president d’Amics de Gaudí i de Jordi Bonet, arquitecte i director i coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família

Aquest cicle està organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC- i amb l’Ateneu Barcelonès

sagrada-familia1.jpg

La Basílica de la Sagrada Família

Joan Bassegoda i Jordi Bonet tenen un nexe en les seves trajectòries professionals, principalment pel que fa a l’estudi de l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.

joan_bassegoda_nonell2.jpg

Joan Bassegoda Nonell

Joan Bassegoda Nonell és Doctor Arquitecte, especialista en restauració de monuments, principalment d’obres de Gaudí -Casa Batlló, Parc Güell, Casa Calvet, Cripta de la Colonia Güell- i també d’obres medievals, com la Catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar, etc. Ha estat catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Director de la Reial Càtedra Gaudí, de la que ara és conservador vitalici. Al front de la Càtedra, Bassegoda s’ha convertit en un dels majors especialistes de l’obra de Gaudí, així com un dels màxims divulgadors, escrivint infinitat de llibres, articles i estudis sobre el genial arquitecte modernista. Ha publicat nombrosos treballs, especialment sobre història de l’arquitectura catalana vuitcentista, entre els que destaca El gran Gaudí (1989), possiblement la monografia més detallada sobre el gran arquitecte  modernista Antoni Gaudí. Entre d’altres obres podem esmentar: La Catedral de Barcelona, Història de la Arquitectura, etc. Va ser anomenat President de l’Associació d’Amics de Gaudí. Numerari de les Reials Acadèmies de Doctors, 1968. Belles Arts de Sant Jordi 1972, de Ciències i Arts 1977. Ha estat President de la reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Medalla d’Or de les Belles Arts 1989. Medalla Pro Ecclesia et Pontifice.

jordi-bonet.jpg

Jordi Bonet i Armengol

Jordi Bonet Armengol, és Doctor Arquitecte. Des de 1985 és l’Arquitecte Director i Coordinador de les obres del Temple de la Sagrada Família. Ha rebut els premis: Ciutat de Barcelona de restauració d’edificis, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el Domènech i Montaner de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat Director General del Patrimoni Cultural i Artístic de la Generalitat de Catalunya, patró, entre d’altres, de la Fundació Gala-Dalí i de Pau Casals. Secretari General de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme. Vicepresident d’Omnium Cultural, 1986. Ha realitzat una gran quantitat de projectes arquitectònics i urbanístics, com la Caixa Postal, La Cantonada i l’església San Medir de Barcelona, entre d’altres. Actualment és President de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ha publicat llibres com: l’Arquitectura al Servei de la Música, (1986), Temple de la Sagrada Família (1992), i L’últim Gaudí (2000) i ha donat múltiples conferències arreu del món.

colonia_guell.jpg

Interior Cripta de la Colònia Güell

recreacio_sagrada_familia.jpg

Recreació de la Sagrada Família

jordi_bonet_toni_rodriguez_yuste_aacc_3.jpg

Toni Rodríguez Yuste, Jordi Bonet Armengol i Mariona Agustí Badia

jordi_bonet_toni_rodriguez_yuste-aacc1.jpg

A la tertúlia Jordi Bonet ens va introduir en el missatge religiós d’Antoni Gaudí, la seva unió amb la ciència, la tecnologia i la fe, després vam continuar xerrant al sopar al restaurant de l’Ateneu

jordi_bonet_toni_rodriguez_yuste_aacc_1.jpg

Tertúlia-sopar: ARCOMadrid 2011, 30 anys de trajectòria, a càrrec de Roberta Bosco, periodista

Dijous 24 de febrer de 2011, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia-sopar: ARCOMadrid 2011, 30 anys de trajectòria, a càrrec de Roberta Bosco, periodista

 roberta_bosco_toni_rodriguez_yuste2.jpg

Roberta Bosco i Toni Rodríguez Yuste

Roberta Bosco, és periodista especialitzada en art contemporani i cultura digital. Escriu en el diari El País, i s’encarrega dels temes d’art per a CiberP@is, el suplement dedicat a les noves tecnologies.És corresponsal de la revista italiana Il Giornale dell’Arte i col·labora regularment en diferents medis de l’editorial italiana, Rizzoli Publishing. Ha escrit assajos per a nombrosos catàlegs d’art contemporani i llibres de new media art. Ha estat jurat del Premi Arco/Beep 2010, que es va lliurar durant l’útlima edició de la Feria Internacional de Arte Contemporáneo ARCOMadrid.

arcomadrid.jpg

ArcoMadrid 2011 celebra la seva trentena edició. Compta amb un nou director, Carlos Urroz i una nova disposició que dividirà l’exposició en dos pavellons diferents, però aquestes no seran les úniques novetats. La reducció de nombre d’expositors, la creació de la secció Solo Project -espai exclusiu per a galeries i artistes llatinoamericans- i una zona destinada a l’obra de creadors plàstics europeus, seran altres de les sorpreses d’ARCOMadrid 2011.

El programa expositiu ha estat complimentat per les activitats del 30 Aniversari dARCOMadrid, així com per un complert programa de debats i taules rodones.

antonio_lopez.jpg

Madrid desde Torres Blancas. Antonio López

juan_genoves1.jpg

Juan Genovés

roberta_bosco_toni_rodriguez_yuste_1.jpg

Tertúlia-sopar. Cicle: Còmic, cultura i contracultura. L'art de volar, a càrrec de Joaquim Aubert Puigarnau "KIM"

Dijous 20 de gener de 2011, 19.30 h,  sala Pompeu Fabra

images.jpg

Kim

Joaquim Aubert Puigarnau, més conegut amb el pseudònim de Kim és un dibuixant de còmic. Format en Belles Arts i interessat en la pintura, aviat va trobar-se fent còmics i il·lustracions a publicacions de l’underground barceloní. Les primeres vinyetes les va publicar a la revista musical Vibraciones. El 1977 va començar a dibuixar a la revista satírica El Jueves, i li encarregaren un personatge que ningú volia dibuixar “un facha”, així va fer la primera pàgina de Martínez el Facha, que s’ha convertit en l’únic personatge que ha aparegut de manera ininterrompuda a les pàgines d’aquesta revista des del primer número fins avui.

Les historietes de Martínez el Facha, s’han recopilat en més d’una vintena d’àlbums. Kim ha col·laborat també a revistes com Por favor, Mata Ratos, Rambla, El Víbora, y Makoki  

El 1995, fou guardonat amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, i el 2007 amb el Premi Internacional d’Humor Gat Perich.

La tertúlia tractarà sobre la novel·la gràfica El arte de volar il·lustrada pel  Kim i amb guió d’Antonio Altarriba, la qual ha guanyat recentment el Premi Nacional del Còmic, concedit pel Ministeri de Cultura.

El arte de volar, ja va obtenir el Premi Nacional de Còmic de la Generalitat de Catalunya 2010 i el del Saló del Còmic de Barcelona i el Premi Cálamo Extraordinario 2009.

el-arte-de-volar-1.jpg

El arte de volar, és una història que explica la vida del pare d’Altarriba i que va recorrent les penúries de l’Espanya del segle XX, en especial de la Guerra Civil i la vida a l’exili. Destaca la duresa de l’història de l’obra, una història molt potent a la qual ha dedicat quatre anys de feina i que reflecteix els nostres records. Per Altarriba és una reivindicació de la vida del seu pare i la de molts altres que amb les seves batalles i derrotes van formant part d’una generació oblidada de perdedors, el patrimoni ideològic de la qual, les idees anarquistes va ser molt importants com a motor de reivindicació social durant la guerra. Altarriba recalca la importància del Premio Nacional per al còmic -un gènere necessitat de reconeixement, promoció i visibilitat perquè obre l’obra a un públic més general, el de la cultura.

toni_rodriguez_yuste_kim.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Kim

tertulia_el_arte_de_volar_kim.jpg

el_arte_de_volar_kim.jpg

kim_pepe_farruco.jpg

Kim i Pepe Farruco

tertulia_sopar_ateneu_barcelones_kim.jpg

Sopar al restaurant de l’Ateneu

Cicle: L'art a l'edat del silici. Tertúlia-sopar: Aplicacions robòtiques en el món de l'art, a càrrec de Ricardo Iglesias García

Dijous 22 de novembre de 2010, a les 19.30 h, sala Pompeu Fabra

Tertúlia-sopar: Aplicacions robòtiques en el món de l’art, a càrrec de Ricardo Iglesias García, artista digital 

ricardo-iglesias.jpg

Ricardo Iglesias

Ricardo Iglesias és llicenciat per la Facultat de Filosofia i Lletres de Madrid, ha continuat els seus estudis dins del món de la creació amb mitjans digitals. Actualment imparteix classe sobre interfaces i sistemes interactius a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on realitza el seu doctorat.

Ha participat en nombroses mostres d’art nacionals i internacionals entre d’altres: Sónar (Barcelona, 2010); Les Recontres Internacionales  Theatre Paris/Villette (Paris, 2008); Banquetes, Nodos y Redes al Centro El Águila (Madrid, 2008; Sintopias de la relaión entre arte, ciencia y tecnologia. Palabras corrientes, a l’Institut Cervante (Nova York, 2008 – Pequín, 2007).

Ha exposat a la Sala Metronóm, a la Fundación Rafael Tous (Barcelona, 2005), Galeria Metropolitana (Barcelona, 2005) MediaLab Madrid. Centro Cultural Conde Duque (Madrid 2003),…

Actualment quan es parla de robòtica trobem vàries línies de desenvolupament: la robòtica industrial, la robòtica d’investigació i/o militar, la robòtica social i assistencial i, per últim, la robòtica artística, interessada principalment en la integració entre aspectes culturals i desenvolupaments tecnològics.

El desig de l’ésser humà per generar éssers artificials que s’assemblin en el seu comportament i funcions a sí mateix o a altres animals, no és nou ni exclusiu del nostre segle.

sonar01.jpg

Robòtic Art

p1090892.jpg

Ricardo Iglesias

p1090908.jpg

p1090918.jpg

Cicle: L'art a l'edat del silici. Tertúlia sopar: Tot el que sempre va voler saber sobre l'art contemporani, però no va gosar mai preguntar-ho

El dimecres 22 de setembre de 2010,  iniciarem un nou cicle: L’ART A L’EDAT DEL SILICI

La revolució digital afecta cada aspecte de les nostres vides i l’art no es manté aliè a aquesta renovació. En aquest cicle s’analitzaran i es debatran els nous llenguatges de l’art contemporani i s’identificaran les noves tendències, pel que fa a la creació, però també a la producció, la col·lecció, la conservació i el mercat de les obres d’art. L’objectiu és apropar el públic a les expressions de la creativitat contemporània i proporcionar-li les eines pràctiques i conceptuals perquè pugui comprendre-les i gaudir-ne en tots els seus aspectes.

Comença aquest cicle amb la tertúlia  sopar: Tot el que sempre va voler saber sobre l’art contemporani, però no va gosar mai a preguntar-ho, a càrrec de Roberta Bosco, el dimecres 22 de setembre de 2010, a la sala Pompeu Fabra, a les 19.30 h

roberta-bosco-01.JPG

Roberta Bosco. ©Ambar Amill

Roberta Bosco és periodista especialitzada en art contemporani i en cultura digital. Col·laboradora d’El País, s’encarrega de temes d’art per a CiberP@is, el suplement dedicat a les noves tecnologies des de 1998. Ha escrit assajos per a nombrosos catàlegs d’art contemporani i llibres de new media art.

Multi, inter i transdisciplinar, híbrid, mestís, digital, multimèdia, virtual i performàtic… l’art contemporani s’enriqueix cada dia amb nous qualificatius que reflecteixen les inquietuds dels artistes. Quins han estat els canvis més importants? Com afecten el públic? Quines són les principals tendències i els seus protagonistes? Una tertúlia per aclarir dubtes, respondre preguntes i oferir claus de lectura i instruments d’interpretació de la nova realitat artística contemporània.

p1090146.jpg

Roberta Bosco i Toni Rodríguez Yuste

p1090152.jpg

p1090165.jpg

Joan Masarnau, Núria Rodríguez Yuste, Rebecca Lewis, Toni Rodríguez Yuste i Roberta Bosco

Cicle: L'arquitectura contemporània i els nous símbols de la ciutat. Tertúlia-sopar: Arquitectura miraculosa, a càrrec de Llàtzer Moix

Divendres 18, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia sopar: ARQUITECTURA MIRACULOSA,  a càrrec de Llàtzer Moix, redactor en cap adjunt al director, columnista i crític d’arquitectura de La Vanguardia

llatzer_moix1.jpg 

Llàtzer Moix 

Llàtzer Moix, és periodista i escriptor. Ha estat durant 20 anys cap de cultura a La Vanguardia. Autor de Marisca, La ciudad de los arquitectos, Wilt soy yo, Mundo Mendoza, Análisis de los cambios urbanísticos de la ciudad tras los JJ. OO. de 1992 i Arquitectura milagrosa, entre d’altres llibres publicat.

CONTINGUTS DE LA TERTÚLIA

Després de l’exitosa apertura del Guggenheim de Bilbao, que va reflotar una ciutat en crisi, moltes ciutats espanyoles han cregut que n’hi havia prou amb contractar un arquitecte estrella i encarregar-li una obra llampant, per posar-se al mapa, atreure turistes i guanyar molts diners. No era tan fàcil. Molts dels projectes han donat resultats força discutibles. Revisem-los.

arquitectura_milagrosa.jpg

llatzer-moix-i-toni-rodriguez-yuste.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Llàtzer Moix

llatzer-moix.jpg

llatzer-moix-toni-rodriguez-yuste-ateneu-barcelona.jpg

Rebecca Lewis, Neus Trías de la Hoz, Marta Moix, Toni Rodríguez Yuste, Llàtzer Moix, Núria Rodríguez Yuste i Gema Creus