Tertúlia: Juan Bufill. Expressió en poesia, fotografia, cinema, vídeo, televisió, assaig, periodisme, exposició i còmic, a càrrec de Juan Bufill, poeta, artista multidisciplinari i crític d'art

Dimarts 19 de juny de 2012, 19.30 h sala Pompeu Fabra

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

 

Cicle organitzat conjuntament amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC

 

Tertúlia: Juan Bufill. Expressió en poesia, fotografia, cinema, vídeo, televisió, assaig, periodisme, exposició i còmic, a càrrec de Juan Bufill, poeta, artista multidisciplinari, crític d’art. 

 

Es projectarà el seu vídeo – Signaturas (síntesis) – (2008)  i fragments seus com a creador i guionista del programa Arsenal (TV3, 1985-1987).

 

 

juan_bufill.jpg

Juan Bufill. Foto: Fum  

 

Juan Bufill va néixer a Barcelona el 19 de desembre de 1955. La seva trajectòria artística i professional s’ha desplegat a moltes disciplines, en una època en què es premia l’especialització. Des de 1975, la seva principal dedicació és la poesia, però també ha desenvolupat una àmplia tasca en la fotografia, el cinema experimental, el vídeo i la televisió, la crítica d’art, de cinema i de música, el periodisme cultural, el còmic i la organització o comissariat d’exposicions.

 

Va ser creador i guionista d’Arsenal, un programa setmanal que va emetre TV3 (Televisió de Catalunya) entre 1985 i 1987, i director d’El viatge de Robert Wyatt (1987) i Buñuel (1989-90). El seu cinema experimental va tenir circulació internacional (Biennal de Sao Paulo el 1981, Centre Georges Pompidou el 1982) i la seva recent Signatures (síntesi), de 2008, s’ha inclòs en l’antologia de cinema experimental espanyol Del éxtasis al arrebato, que presentaran centres com la Tate Modern de Londres i el Reina Sofia de Madrid entre 2009 i 2011.

 

Fins ara ha publicat només una molt petita part de la seva extensa obra poètica. Destaquen “Subespècies humanes” (Península, 1992) i tres llibres de bibliòfil en col · laboració amb Masafumi Yamamoto: “Minerals” (Tabelaria, 1997), “Parts d’un món lleuger / Parts d’un món Lleuger” (Casa Àsia, 2007, que inclou els seus 27 primers poemes en català) i “A través” (2009).

 

Des de 1976 ha publicat crítiques d’art, sobretot a “La Vanguardia” (des de 1993), així com textos sobre altres arts (ocasionalment literatura i còmic) i ha organitzat exposicions, des de “Tintín a Barcelona” (Fundació Joan Miró, 1984) a “Cinemavisió” (Macba, 2006). 

 

 

juan_bufill_toni_rodriguez_yuste3.jpg

Juan Bufill i Toni Rodríguez Yuste

juan_bufill_toni_rodriguez_yuste_eugenia_balcells_11.jpg

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Tertúlia: La dansa, una mesura de les coses, a càrrec de Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí

Dilluns 5 de març a les 19.30 h, a la sala Pompeu Fabra

Inaugurem un nou cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris amb la tertúlia: La dansa, una mesura de les coses, a càrrec de Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí. Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste 

cesc-gelabert.jpg

Cesc Gelabert

Fotògrafia de  Martí Fradera

Cesc Gelabert estudia arquitectura i inicia els estudis de dansa amb Anna Maleras, incorporant-se al seu grup l’any 1969. L’any 1972 realitza la seva primera coreografia, i el 1973 crea el primer solo Acció O, i el 1976 Acció I amb Toni Gelabert. En 1977, amb Espai de dansa presenta Ver-estiu-altumne-ivern-1, al Saló Diana de Barcelona.

Entre 1978-1980, es converteix en integrant actiu de la comunitat dancística de Nova Yorr i presenta peces a La Mama, The Kitcheni altres sales.

En 1980, de tornada a Barcelona, incia la seva col·laboració amb Lydia Azzopardi i, l’any 1985, formen Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa, nom sota el qual estrenen més de trenta produccions.

Durant els seus primers anys, Gelabert Azzopardi centre les seves activitats a La Fàbrica, emblemàtic local d’efervescència dancística de Barcelona.

Després d’anys associats al Teatre Lliure de Barcelona, la companyia passa a ser-ne resident l’any 2003.

Ha col·laborat amb personalitats com Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Laveli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluís Pasqual, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas, Giancarlo del Monaco, entre d’altres.

Ha rebut premis com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya, Medalla de Oro de las Artes Escénicas, Premi Ciutat de Barcelona, Premio Nacional de Danza del Ministeri de Cultura, Premios Max, The Herald 2004 Angel Award,  Premi Butaca i Aisge Actúa, entre d’altres.

esc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc_1.jpg

                                                       Cesc Gelabert

D’una manera bàsica i essencial, la dansa és habitar el cos amb el cor i la ment. Per tant, estem condemnats a dansar tota la vida. És una oportunitat, una possible forma de mesurar les coses, de relacionar-se amb nosaltres i el que ens envolta. De vegades no recordo el color dels ulls dels meus amics, però sempre recordo la seva presència, la seva manera de moure’s.  

Un bon edifici acull el moviment. Una paraula és una coreografia compartida, la presència el resultat de tots els moviments que hem executat. La dansa pot ser un art o una manera de moure’s per la vida.

cesc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc-2.jpg

 

cesc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc_12.jpg

Leopoldo Samsó, Toni Rodríguez Yuste, Núria Rodríguez Yuste, Cesc Gelabert i Josi

Tertúlia: ARCOmadrid_2012, a càrrec de Josep Maria Martí Font, cap de Cultura del diari El País

AQUEST ACTE  ES VA SUSPENDRE PER MOTIUS PERSONALS DEL CONFERENCIANT

Dimecres, 29 de 2012, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia: ARCOmadrid_2012, a càrrec de Josep Maria Martí Font, cap de Cultura del diari El País

 images.jpg

L’edició de la fira internacional d’art contemporani de Madrid, ARCO, té lloc del 15 al 19 de febrer. Un gran aparador del galerisme, un total de 209 galeries de les quals 76 es troben a l’estat espanyol i 133 són estrangeres. Aquesta edició té els Països Baixos com a país convidat, presentant un programa que desplega el seu art més recent.

Sant Lluc és una contradicció, Sant Lluc és viu, a càrrec de Lluís Utrilla Robert, president del Cercle Artístic de Sant Lluc

Dimecres, 9 de novembre de 2011, sala Pompeu Fabra, a les 19.30 h

Tertúlia:  Sant Lluc és una contradicció, Sant Lluc és viu, a càrrec de Lluís Utrilla Robert, president del Cercle Artístic de Sant Lluc

toni_rodriguez_yuste_lluis_utrilla.jpg

Toni Rodríguez Yuste i Lluís Utrilla

cercle_artistic_sant_lluc.jpg

 

El Cercle Artístic de Sant Lluc és una associació artística fundada a Barcelona el 1893 pels germans Joan i Josep Llimona, Antoni Utrillo, alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d’artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages.

El seu primer president va ser Lluís Serrahima , i entre els seus membres podem esmentar entre d’altres: Antoni Gaudí, Ramon Sunyer i Clarà, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep Pijoan i altres artistes.

Sant Lluc no és un museu però les seves parets i els seus fons estan plens d’obres de molts dels més importants artistes catalans.

Sant Lluc no és una escola d’art, els socis dibuixen, pinten, modelen el fang.

Sant Lluc no és una galeria d’art, però la seva sala d’exposicions exposa i mostra elaborades exposicions que Sant Lluc ofereix a la ciutat.

Per això Sant Lluc és viu.

Parlarem de tot  això i també del moment actual del Cercle de Sant Lluc i de les seves iniciatives, com és el Pati Obert. Un espai d’assaig de propostes creatives. Projecte que vol ser un incentivador d’accions públiques de caràcter puntual, amb l’objectiu de donar més oportunitats a joves creadors i cabuda a formes d’intervenció efímera que necessitin d’un espai de formalització, tals com la dansa, el teatre, el dibuix, i qualsevol altre tipus de pràctica artística.

 

toni_rodriguez_yuste_lluis_utrilla_1.jpg

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó – Catalunya mirades creuades. Tertúlia-sopar: Manga, el còmic que ha canviat la manera d'explicar històries, a càrrec de Santi Casas

Dimarts 18 d’octubre de 2011, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra 

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó – Catalunya mirades creuades.

Tertúlia-sopar: Manga, el còmic que ha canviat la manera d’explicar històries, a càrrec de Santi Casas, il·lustrador i coordinador d’IKARI STUDIO i professor de l’Escola JOSO de Còmic de Barcelona.

Aquest cicle ha estat organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC – i l’Ateneu Barcelonès

logo_salo_manga.jpg

L’ATENEU BARCELONÈS I L’ASSOCIACIÓ D’ART, CULTURA I CIÈNCIA -AACC- COL·LABOREN AMB AQUESTA ACTIVITAT I AMB LA CONFERÈNCIA DEL 26 D’OCTUBRE DE 2011 AMB EL XVII SALÓ INTERNACIONAL DEL MANGA –del 29 d’octubre a l’1 de novembre de 2011-

santi-casas.jpg

Santi Casas

Santi Casas està especialitzat en produccions de caràcter juvenil i estètica manga. Dins de la indústria del còmic ha treballat com a dibuixant, colorista i guinista col·laborant amb algunes de les més grans editorials del sector com DC, Marvel, IDW, Planeta… També com a editor i coordinador de projectes. La seva faceta d’il·lustrador l’ha portat també a treballar en el món dels videojocs com dissenyador de personatges i entorns. Una de les obres més conegudes és la col·lecció de llibres “Monster book of Manga” d’Harper Collins amb edicions arreu del món.

El manga és des de fa més de 40 anys el mitjà i tipus de còmic més influent en totes les arts seqüèncials i narratives dels últims temps. És dins del manga on moltes vegades trobem, no solament els personatges, paisatges i aventures que més han captivat les noves generacions de lectors, si no que a més, també, els experiments narratius i visuals més agosarats. El manga per la seva idiosincràcia, el seu format i l’amplitud del seu mercat ha estat un terreny de proves en constant renovació que ha brindat la possibilitat a centenars de creadors de seguir experimentant amb la manera de crear i de llegir històries.

La seva influència ha deixat una empremta inesborrable dins el cinema d’animació, el cinema i els videojocs, on molts consideren que està el futur de les arts narratives i l’entreteniment.

girls_09_nymphet_santi_ikari.jpg

La tertúlia vol posar sobre la taula quins son aquests trets diferencials que han portat el manga a sortir de les seves fronteres i convertir-se en un fenomen global que ha portat centenars de nous lectors al còmic, espectadors als cinemes i aficionats als videojocs i moltes altres formes d’oci que comparteixen el nexe comú en la seva influència del còmic japonès.

santi-casas_1.jpg

 

santi-casas_3.jpg

 Santi Casas, Leopoldo Samsó, Toni Rodríguez Yuste, Jordi Costa, Enrique Ventura, Gemma Creus, Rebecca Lewis i Núria Rodríguez Yuste

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades. Tertúlia-sopar: Disseny japonès a Catalunya, a càrrec d'Hiroshi Tsunoda

Dimarts 21 de juny de 2011

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades.

Tertúlia-sopar: Disseny japonès a Catalunya, a càrrec del dissenyador japonès Hiroshi Tsunoda

Aquesta activitat està organitzada amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC- 

hiroshi_tsunoda.jpg

Hiroshi Tsunoda

Hiroshi Tsunoda -Tòquio, 1974- format als EEUU en la prestigiosa Rhode Island School of Design, és un dels joves dissenyadors emergents amb més talent del panorama internacional.

Els seus dissenys han estat exposats en Designers Block -Londres, 2000- i al Salone Satélite  -Milà-. Des de petit sentia l’atracció per crear amb les seves pròpies mans.  Amb vuit anys li va impactar un documental sobre els dissenys futuristes de Giorgetto Giugiaro per a Maserati que li van servir de precedent personal. La seva fascinació pel cinema i la cultura americana li van portar fins a Chicago, i alhora que aprenia l’anglès va sentir parlar de la Rhode Island on va desenvolupar la seva tècnica i el seu estil.

Actualment té el seu propi estudi de disseny, HTDS a Barcelona, és director creatiu de DesignCode on explora les possibilitats de les figures geomètriques i amb la sensació de les lluminàries de color i el seu caràcter efímer, així com l’experimentació de nous materials plàstics que permeten resoldre dissenys assequibles i sensacionals.

 

flamp_hiroshi_tsunoda.jpg

Obra de Hiroshi Tsunoda

 

hiroshi-tsunoda_toni-rodriguez-yuste.jpg

Núria Rodríguez Yuste, Hiroshi Tsunoda, Raimon Rodríguez Yuste i Toni Rodríguez Yuste

 

hiroshi-tsunoda_toni-rodriguez-yuste_1.jpg

Gemma Creus, Hiroshi Tsunoda i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Tertúlia-sopar: El missatge de Gaudí, a càrrec d'Etsuro Sotoo, escultor

Dilluns 9 de maig de 2011, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. 

Tertúlia-sopar: El missatge de Gaudí, a càrrec d’Etsuro Sotoo, escultor  

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC – amb l’Ateneu Barcelonès

 

etsuro-soto_toni-rodriguez-yuste1.jpg

Toni Rodríguez Yuste  i Etsuro Sotoo

La tertúlia El missatge de Gaudí, tractarà sobre el fet de Gaudí, malgrat que va morir al 1926, va ser el primer qe va entrar al segle XXI i no solament aquest, perquè ens donarem compte que també entrarà en el segle XXII, XXIII i XXIV i molts més, de la mateixa manera que Leonardo Da Vinci solament va ser comprés cinc segles després de la seva mort. Gaudí ens indica el nostre futur i la veritable intel·ligència humana.

El japonès Etsuro Sotoo, és el cap dels escultors que estan treballant al Temple de la Sagrada Família. Ens explicarà perquè Gaudí genera tanta passió al Japó: Al Japó pensem que sense naturalesa desapareixeríem. I això també és el que Gaudí deia, que la naturalesa és el nostre mestre.

etsuro_sotoo_11.jpg

Etsuro Sotoo en un moment de la tertúlia

 

etsuro_sotoo_toni_rodriguez_yuste1.jpg

Raimon Rodríguez Yuste, Núria Rodríguez Yuste, Etsuro Sotoo i Toni Rodríguez Yuste

 

toni_rodriguez_yuste_etsuro_sotoo.jpg

 Toni Rodríguez Yuste i Etsuro Sotoo