Reunió de la Secció d’Arts Visuals

Dijous 17 de setembre, 19 h, aula 503

Estimats socis de la secció d’Arts Visuals de l’A.B., amigues i amics, us convoco a aquesta reunió de la secció per diverses raons i agrairé la vostra assistència.
Fa quasi nou mesos que vaig emprendre aquesta nova aventura, juntament a un grup de socis i sòcies. Ho hem fet poc a poc, procurant encertar en les convocatòries i les persones invitades, en les temàtiques plantejades. Estem satisfets del poder de convocatòria i de l’assistència a les conferències, debats i presentacions. També ens ha permès conèixer “la maquinaria interna” de les programacions, la serietat en les estructures de programació i a la vegada el suport de l’administració i la Junta Directiva. Forma part d’aquest coneixement la participació en la Comissió de Cultura on, amb la resta de ponents de l’Ateneu, podem opinar i ajudar en el conjunt de les extenses programació que es porten a terme cada mes.

En segon lloc voldríem explicar el que farem fins al 31 de desembre de 2015 i, el que és mes important, obrir un debat i sobretot escoltar nous suggeriments i propostes sobre la programació de l’any 2016. Ens agradaria poder explicar algunes de les propostes que hem elaborat, no tant sols d’activitats, sinó de la manera de fer-ho i la projecció exterior i la col·laboració amb altres institucions.

Per acabar i, no menys important,  els propis estatuts de l’Ateneu ens senyala la convocatòria o reunió dels socis de la secció almenys dos cops a l’any.

Lluís Utrilla Robert, Barbara Marchi, Ponència d’Arts Visuals; Núria Benaiges, Mai Felip, Jordi Canelles, socis i col·laboradors de la Ponència d’Arts Visuals

 

Estem a la vostra disposició al correu artsvisualsateneubcn@gmail.com

Nou cicle: Benet Rossell, lliurecreador. Tertúlia: Deinde philosophari, a càrrec de Benet Rossell

Dimarts 19,  19.30 h, sala Pompeu Fabra

Tertúlia: Deinde philosophari, a càrrec de Benet Rossell

benet-rossell

Filosofar és una activitat molt propera a la creació, perquè exigeix una aproximació a les coses que deixi de banda qualsevol dogma.

L’artista proposa tres interrogants: Qui té por a l’art? Què és allò que voldríeu saber sobre art i que mai no heu gosat preguntar a un artista? Futur, qui ha dit futur?

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: el cinema. Tertúlia-sopar: El cinema dins del panorama de la cultura digital, a càrrec de Román Gubern

Dijous 23, 19.30 h, sala Pompeu Fabra

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: el cinema. 

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència –AACC – i el Saló Internacional del Còmic

 

Tertúlia-sopar: El cinema dins del panorama de la cultura digital, a càrrec de Román Gubern, catedràtic emèrit del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB

 

 

 

El Cinema com a ingredient de la iconosfera contemporània dominada per la tecnologia digital i les noves formes de hibridiació estètica vinculades a la postmodernitat.

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: el còmic.Tertúlia: Còmics de pel·lícula, a càrrec de Carles Santamaria, director del Saló Interncaional del Comìc i Àngel Sala, director de Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: el Còmic.

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – i el Saló Internacional del Còmic

Dilluns 29 d’abril de 2013, a les 19.30 h, sala Pompeu Fabra

Tertúlia-sopar: Còmics de pel·lícula, a càrrec de Carles Santamaria, director del Saló Internacional del Còmic, i Àngel Sala, director de Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic. Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste

 

Còmic i cinema van néixer a les acaballes del segle XIX com a dues formes de narrativa seqüencial de la cultura popular. Les influències han estat recíproques i ara al nou mil·lenni el cinema i el còmic mantenen la més intensa i productiva relació de la seva historia, on any rere
any es succeeixen les adaptacions cinematogràfiques de còmic de superherois, novel·les gràfiques i clàssics de la historieta de diferents països

 

Carles Santamaria, Àngel Sala i Toni Rodríguez Yuste

Carles Santamaria i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi. Tertúlia: La cultura com a negoci, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dimecres 6 de març, 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi. Tertúlia: La cultura com a negoci, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

 

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC  –

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

 

 

La crisi ha posat en manifest els greus defectes d’un model basat en la subvenció. Les subvencions són, per regla general, per finançar la producció, però no la difusió, l’explotació i la comercialització dels productes que es generen. Les retallades pressupostàries, d’altra banda, estan provocant un gran empobriment de l’oferta cultural, un greu error en una ciutat cada vegada més dependent de la indústria turística.

 

 

Josep Maria Martí Font, Toni Rodríguez Yuste, Núria Rodríguez Yuste i Josep Maria Aznar

Cicle: Tertúlia-sopar: La indústria cultural i els mitjans de comunicació: una relació cada vegada més incestuosa, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor.

Dimarts 26, de febrer, 19.30 h, sala Sagarra
Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – amb la col.laboració de l’Ateneu BarcelonèsLa cultura i les arts en el pou de la crisi

 

Tertúlia-sopar: La indústria cultural i els mitjans de comunicació: una relació cada vegada més incestuosa, a càrrec de Josep Maria Martí Font,  periodista i escriptor.

 

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

 

La crisi de la premsa escrita està generant una relació de major dependència dels mitjans respecte als grans productors de continguts, nou eufemisme per designar tot el que és creativitat.

 

Josep Maria Marí Font. 1950

Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

 

Cicle: Icones de la fotografia catalana. Tertúlia: Imatges de la transició, a càrrec de Pilar Aymerich

Dimecres 28 de novembre de 2012, sala Sagarra a les 19.30 h

Cicle: Icones de la fotografia catalana

Tertúlia: Imatges de la transició, a càrrec de Pilar Aymerich

 

Pilar Aymerich

 

  • Pilar Aymerich. Estudia direcció teatral a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. Fa estudis i pràctiques fotogràfiques als Estudis Raphael (França). 
  • A partir de 1965 exerceix com a fotògrafa a Londres (Gran Bretanya).  L’any 1968 s’estableix a Barcelona com a fotògrafa professional i publica habitualment a les revistes Serra D’Or, Destino, Triunfo, La Calle, diari El País, Fotogramas, Qué Leer, Jano y Humanidades, etc.  Realitza fotografies per a cartell i cobertes de discos; s’especialitza en retrat, reportatge social i teatre.
  • L’any 1974 comença a col.laborar en els mitjans audiovisuals.  Per a Televisió Espanyola realitza treballs per als programes Personatges, amb Montserrat Roig; Crear i Viure  – programa cultural d’art- ; La Lluna, amb Júlia Otero, etc.
  • Fa classes de fotografia a l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona i seminaris a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.
  • És membre del Consell Directiu de l’UPIFC, Unió de Professionals de la Imatge i Fotografia de Catalunya. Forma part de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya en els períodes 1997/2001/2005.
  • Obté el premi de l’Institut dels Drets Humans: Menció Especial Mitjans de Comunicació del XVI, Premi Solidaritat 2002 per la seva destacada actuació en defensa dels drets fonamentals. És guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2005
  • Ha publicat més de 20 llibres, com els dedicats a Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Frederica Monseny o Mercè Rodoreda, i ha realitzat més de 60 exposicions, com Cementiris d’Ultramar (2005),  Resistents, la cultura com a defensa (2008). Ha exercit de curadora per a diverses exposicions com La nova cançó, la veu d’un poble (2010).

Imatges de la transició

A través de la meva experiència professional i de la meva trajectòria com a fotoperiodiste dins dels mitjans de comunicació de Catalunya analitzarem la fotografia de reportatge a l´època de la transició, sense oblidar el retrat i la fotografia teatral que conformen la fotografia cultural, molt important en un moment en que la cultura era menyspreada per el poder polític.

 

fotografia documental de la manifestació dels obrers de la construcció al 1976 baixant per el carrer Ferran.
Autora: Pilar Aymerich

 

 

 

Tertúlia: Juan Bufill. Expressió en poesia, fotografia, cinema, vídeo, televisió, assaig, periodisme, exposició i còmic, a càrrec de Juan Bufill, poeta, artista multidisciplinari i crític d'art

Dimarts 19 de juny de 2012, 19.30 h sala Pompeu Fabra

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

 

Cicle organitzat conjuntament amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC

 

Tertúlia: Juan Bufill. Expressió en poesia, fotografia, cinema, vídeo, televisió, assaig, periodisme, exposició i còmic, a càrrec de Juan Bufill, poeta, artista multidisciplinari, crític d’art. 

 

Es projectarà el seu vídeo – Signaturas (síntesis) – (2008)  i fragments seus com a creador i guionista del programa Arsenal (TV3, 1985-1987).

 

 

juan_bufill.jpg

Juan Bufill. Foto: Fum  

 

Juan Bufill va néixer a Barcelona el 19 de desembre de 1955. La seva trajectòria artística i professional s’ha desplegat a moltes disciplines, en una època en què es premia l’especialització. Des de 1975, la seva principal dedicació és la poesia, però també ha desenvolupat una àmplia tasca en la fotografia, el cinema experimental, el vídeo i la televisió, la crítica d’art, de cinema i de música, el periodisme cultural, el còmic i la organització o comissariat d’exposicions.

 

Va ser creador i guionista d’Arsenal, un programa setmanal que va emetre TV3 (Televisió de Catalunya) entre 1985 i 1987, i director d’El viatge de Robert Wyatt (1987) i Buñuel (1989-90). El seu cinema experimental va tenir circulació internacional (Biennal de Sao Paulo el 1981, Centre Georges Pompidou el 1982) i la seva recent Signatures (síntesi), de 2008, s’ha inclòs en l’antologia de cinema experimental espanyol Del éxtasis al arrebato, que presentaran centres com la Tate Modern de Londres i el Reina Sofia de Madrid entre 2009 i 2011.

 

Fins ara ha publicat només una molt petita part de la seva extensa obra poètica. Destaquen “Subespècies humanes” (Península, 1992) i tres llibres de bibliòfil en col · laboració amb Masafumi Yamamoto: “Minerals” (Tabelaria, 1997), “Parts d’un món lleuger / Parts d’un món Lleuger” (Casa Àsia, 2007, que inclou els seus 27 primers poemes en català) i “A través” (2009).

 

Des de 1976 ha publicat crítiques d’art, sobretot a “La Vanguardia” (des de 1993), així com textos sobre altres arts (ocasionalment literatura i còmic) i ha organitzat exposicions, des de “Tintín a Barcelona” (Fundació Joan Miró, 1984) a “Cinemavisió” (Macba, 2006). 

 

 

juan_bufill_toni_rodriguez_yuste3.jpg

Juan Bufill i Toni Rodríguez Yuste

juan_bufill_toni_rodriguez_yuste_eugenia_balcells_11.jpg

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Tertúlia: La dansa, una mesura de les coses, a càrrec de Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí

Dilluns 5 de març a les 19.30 h, a la sala Pompeu Fabra

Inaugurem un nou cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris amb la tertúlia: La dansa, una mesura de les coses, a càrrec de Cesc Gelabert, coreògraf i ballarí. Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste 

cesc-gelabert.jpg

Cesc Gelabert

Fotògrafia de  Martí Fradera

Cesc Gelabert estudia arquitectura i inicia els estudis de dansa amb Anna Maleras, incorporant-se al seu grup l’any 1969. L’any 1972 realitza la seva primera coreografia, i el 1973 crea el primer solo Acció O, i el 1976 Acció I amb Toni Gelabert. En 1977, amb Espai de dansa presenta Ver-estiu-altumne-ivern-1, al Saló Diana de Barcelona.

Entre 1978-1980, es converteix en integrant actiu de la comunitat dancística de Nova Yorr i presenta peces a La Mama, The Kitcheni altres sales.

En 1980, de tornada a Barcelona, incia la seva col·laboració amb Lydia Azzopardi i, l’any 1985, formen Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa, nom sota el qual estrenen més de trenta produccions.

Durant els seus primers anys, Gelabert Azzopardi centre les seves activitats a La Fàbrica, emblemàtic local d’efervescència dancística de Barcelona.

Després d’anys associats al Teatre Lliure de Barcelona, la companyia passa a ser-ne resident l’any 2003.

Ha col·laborat amb personalitats com Fabià Puigserver, Núria Espert, Jorge Laveli, Montserrat Caballé, Milva, Gerardo Vera, Pilar Miró, Lluís Pasqual, Emilio Sagi, Carles Santos, Frederic Amat, Mario Gas, Giancarlo del Monaco, entre d’altres.

Ha rebut premis com el Premi Nacional de Dansa de Catalunya, Medalla de Oro de las Artes Escénicas, Premi Ciutat de Barcelona, Premio Nacional de Danza del Ministeri de Cultura, Premios Max, The Herald 2004 Angel Award,  Premi Butaca i Aisge Actúa, entre d’altres.

esc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc_1.jpg

                                                       Cesc Gelabert

D’una manera bàsica i essencial, la dansa és habitar el cos amb el cor i la ment. Per tant, estem condemnats a dansar tota la vida. És una oportunitat, una possible forma de mesurar les coses, de relacionar-se amb nosaltres i el que ens envolta. De vegades no recordo el color dels ulls dels meus amics, però sempre recordo la seva presència, la seva manera de moure’s.  

Un bon edifici acull el moviment. Una paraula és una coreografia compartida, la presència el resultat de tots els moviments que hem executat. La dansa pot ser un art o una manera de moure’s per la vida.

cesc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc-2.jpg

 

cesc_gelabert_toni_rodriguez_yuste_ateneu_barcelones_aacc_12.jpg

Leopoldo Samsó, Toni Rodríguez Yuste, Núria Rodríguez Yuste, Cesc Gelabert i Josi

Tertúlia: ARCOmadrid_2012, a càrrec de Josep Maria Martí Font, cap de Cultura del diari El País

AQUEST ACTE  ES VA SUSPENDRE PER MOTIUS PERSONALS DEL CONFERENCIANT

Dimecres, 29 de 2012, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia: ARCOmadrid_2012, a càrrec de Josep Maria Martí Font, cap de Cultura del diari El País

 images.jpg

L’edició de la fira internacional d’art contemporani de Madrid, ARCO, té lloc del 15 al 19 de febrer. Un gran aparador del galerisme, un total de 209 galeries de les quals 76 es troben a l’estat espanyol i 133 són estrangeres. Aquesta edició té els Països Baixos com a país convidat, presentant un programa que desplega el seu art més recent.