Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa” Conferència L’art de la revolució

Divendres 8, de març de 2019, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas

Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”

L’ART DE LA REVOLUCIÓ

 

 

 

 

 

 

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB). Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

La sessió es planteja a partir d’una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l’art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l’interior d’un procés revolucionari l’art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia?; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l’art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot conservar la ira revolucionària en el nostre marc post-històric?

 

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

George Washington creuant el riu Delaware Emanuel Leutze

Martí Peran

Llibertat il·luminant el món. L’estàtua de la llibertat. Va ser un obsequi de França al segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d’amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d’octubre de 1886.

Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste

marti peran - toni rodriguez yuste

Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste

Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles

Dijous 14 de febrer de 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès

Conferència:

Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles

A càrrec de Joan J. Guillén,  dibuixant, pintor, escenògraf i professor d’arts escèniques.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

 

Joan J. guillen

Joan J. Guillén

Joan J.  Guillén, va començar amb el teatre d’aficionats. Va començar a donar-se a conèixer l’any 1970 publicant dibuixos en la premsa catalana, mentre iniciava els estudis de direcció teatral i escenografia a l’’Institut del Teatre. Allà, exercí una intensa i productiva carrera professional i alhora, també, es dedicà a la docència, com a professor d’arts escèniques entre 1973 i 2003. En l’exercici de la seva professió ha col·laborat amb diversos grups de teatre, amb la construcció de màscares per a espectacles de carrer, d’entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso el 1981.

2334937c-aeda-4dbd-a337-0d521548d610

Destaca també, especialment, la col·laboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d’escenografies per a espectacles tan diversos com el Llibre de les bèsties de Ramon Llull el 1995  o La Cenerentola, estrenada el 2011 al Canadà i interpretada a la Lyric Opera of Chicago el 2015. Dins de l’escenografia catalana va començar a treballar a partir dels anys seixanta en paral·lel i al costat d’autors coetanis com Fabià Puigserver i Plana (1938), Ramon B. Ivars Amic (1948) i Andreu Rabal Serrat (1943), Josep Messeguer Vendrell (1946), i acabà per convertir-se en un dels escenògrafs més rellevants.

Bou

La conferència tratava del compromís de l’artista contemporani amb la cultura popular i/o tradicional, a través d’un passeig por la pròpia trajectòria de Joan J. Guillén com a escenògraf, figurinista, dibuixant satíric, professor de l’Institut del Teatre, autor de molts muntatges de teatre i òpera, així com a responsable de molts dissenys per als Comediants.

L’art com a joc de sensacions

Divendres 8 de febrer de 2019,  19 h
Sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

Conferència:

L’art com a joc de sensacions

A càrrec de Carles Bayod, doctor en Belles Arts, pintor, pedagog i investigador

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

carles bayod

Carles Bayod

  • Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1986)
  • Professor a Belles Arts i a ensenyament mitjà i especial. (1966 – 1970)
  • Cursos de sensologia i creativitat a universitats espanyoles , franceses i suïsses.
  • Més de seixanta exposicions individuals de pintura per Espanya, Itàlia, Suïssa, França, Bèlgica, Àustria i Holanda.
  • Ha participat amb múltiples exposicions col·lectives i salons d’art nacionals i internacionals.

carles-bayod-serafini.jpg

  • Ha estat repetidament guardonat amb premis com el de La Biennal de Màlaga, el Gran Premi del Saló internacional de Marsella, el Premi Signe a Tarragona, la Medalla d’Or Ciutat de Mollerussa, el Premi de la Fundació Güell a Barcelona, la Biennal de Tarragona…
  • Diferents premis de poesia i narrativa.
  • La seva obra figura, entra d’altres, al Museu MACBA de Barcelona, al Musée des Beaux Arts de Lausanne, al Museu de Belles Arts de Tarragona, al Musée des Beaux Arts de Neuchâtel, al Museo de la Diputación de Málaga, el Museo de la Diputación de Jaén, etc.
  • Pedagog, investigador en el mon de les sensacions i de la creació artística: Per què serveix l’Art en l’evolució humana? On és l’art en una obra? o dit d’una altra forma; que és el que fa que una obra sigui d’Art i una altre no? Son preguntes a las que ha trobat resposta al llarg de la seva investigació..
  • Llibres publicats en paper: El Arte de Sentir, Sensoterapia i ¡Juguemos a Sentir!.

778981199654db95ca1ff739f1357590_M                Portada-Sensoterapia.jpg-pe                1f1668a5-3ff2-491f-9c7b-5c88fec67649

 

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod signant el Llibre d’Honor

El nostre cervell “pensa” i “sent” però, el sentir, sempre ha estat considerat com un subproducte del pensar,.com a quelcom que no sabem massa com tractar.

Habitualment, s’ha considerat que l’altre cara del pensament son, bàsicament, els sentiments, la mística o l’art. Però, tant el pensament com el sentiment, la mística o l’art, generen sensacions que habitualment considerem residuals.

Carles Bayod ve a parlar-nos de “sensacions” i de la importància d’educar-nos a partir de donar la mateixa importància al “pensar” que al “sentir”, tant al mon adult com a l’escola. O sigui, a ensenyar a treballar amb la totalitat del cervell.

Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste

Cada nen és un ésser únic i ha de descobrir, per ell mateix, qui és i ser creatiu per poder triar com vol que sigui la seva vida

Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste

Cal molta creativitat perquè el nen aprengui per ell mateix “qui és” i sigui capaç de descobrir el seu ésser únic per saber caminar per la vida donant respostes en què reconèixer-se

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod

L’art ha de tenir tensions interestètiques

Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod

La Sensologia és la ciència de les sensacions no verbalitzables. Com que no és verbalitzable, només pot aplicar-se de forma pràctica, només pot sentir-se i expressar-se. Les sensacions de tot el que vivim, pensem i sentim no poden explicar-se doncs descriuríem la recepta de cuina. Si aprenem a sentir-les, fixar-les i expressar-les, tindrem un suculent menjar. És la descripció de la vivència tipus cervell esquerre i l’expressió de la totalitat de la vivència tipus cervell dret

Els aforismes de l’artista Miquel Barceló. Diàleg entre el pensament clàssic i la pintura

Dijous 22 de novembre de 2018, a les 19 h. Sala Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

aurea_dicta

Raül Garrigasait, editor i president de La Casa dels Clàssics, Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor, i Montse Frisach, periodista i crítica d’art, dialogaran al voltant de la gran obra Aurea Dicta de l’artista Miquel Barceló.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Montse Frisach, Jose Maria Martí Font, Raül Garragasait i Toni Rodríguez Yuste, signant el llibre d’Honor de l’Ateneu

Núria Rodríguez Yuste, Montse Frisach, Josep Marial Martí Font, Myriam Saoteras i Raül Garrigasait

000010.JPG

L’artista Miquel Barceló recupera els Aurea Dicta, un dels volums més preuats de la Col·lecció Bernat Metge, i en crea una obra de bibliòfil única: la primera que fa en català i el projecte editorial més ambiciós de la seva carrera. Aurea Dicta és una obra d’art única, on pintura, literatura i edició dialoguen d’igual a igual.

La Col·lecció Bernat Metge va publicar el 1960 per primera vegada els Aurea Dicta, o «Paraules d’or», un recull  de les frases cèlebres llatines predilectes dels intel·lectuals que hi estaven vinculats. Signada amb el pseudònim de Jordi Lombard, aquesta edició és una de les més preuades de la històrica col·lecció i està exhaurida i descatalogada des de fa dècades. La Casa dels Clàssics recupera ara aquest llegat i el posa en mans de Barceló per crear una peça única.

No és un llibre de temporada, tampoc un llibre il·lustrat, sinó construït

miquel_barcelo

M’emociona pensar que algú el pugui descobrir dins de 50, 100 anys, divertir-se en els seus pàgines, tocar-lo, perquè no és un llibre il·lustrat sinó construït.

Dels 2.639 aforismes que conformen el llibre original, Barceló ha escollit 562, amb les frases ja impreses, ha treballat durant quinze mesos en la concepció del volum, directament sobre les pàgines, que inclou més de 120 intervencions pictòriques i algunes accions directes, com perforacions fetes a mà, deixant que que les taques traspassin d’una pàgina a una altra, deixant que passessin coses inesperades.

No hi ha meres reproduccions d’aquarel·les: tot ha ocorregut de veritat

L’edició de l’obra és limitada i numerada, i inclou un total de 1.298 reproduccions signades individualment per l’artista. El volum es presenta en un estoig de fusta d’avet estampada a 5 tintes amb fresat; porta incorporat un faristol metàl·lic abatible. El llibre es mostrarà a l’Ateneu Barcelonès.

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font, Toni Rodríguez Yuste i Montse Frisach

L’obra Aurea Dicta de Miquel Barceló és el primer projecte de La Casa dels Clàssics, una nova institució cultural sorgida de la Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals. L’obra de Barceló és a més el primer volum de la col·lecció de Grans Obres d’Artista, el projecte bibliofília amb vocació internacional on es convida a reputats artistes a reinterpretar els clàssics que formen part de Bernat Metge.

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach

Raül Garrigasait, Josep Miquel Martí Font, Montse Frisach i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay

Dijous, 17 de maig de 2018,  a les 19 h, sala Verdaguer

Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades.

Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Aquesta conferència tracta d’una particular iconografia de la dona.

La femme de brasserie, figura emblemàtica de les obres parisenques de la segona meitat del segle XIX

Femme à brasserie

Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste

Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores

Dimarts, 10 d’abril, de 2018, a les 19 h,  sala Verdaguer

Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades

El cicle, dividit en tres conferències, desenvoluparà dos temes en els que es comentarán i visualitzarán les imatges i obres de destacades, però sovint ignorades, dones artistes. Un tercer tema, es basarà en la iconografía d´un tipus de figura femenina molt popular en els ambients bohemis del Paris impresionista.

Totes aquestes imatges és situaràn en un context social que tractarà d´explicar el perqué dels silencis de les creacions d’unes dones que han estat injustament oblidades.

Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores, a càrrec de Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste

Si en els últims temps, s´han recuperat les figures d´excel·lents artistas que fins i tot no apareixien en el prestigiós Diccionari Anglès de l’Art, d´Ian Chilvers, de 1990, algunes, como la ja reconeguda, Artemisia Gentilelschi sí s’ha pogut rescatar de la memòria, pero malhauradament, existeixen d’altres dones molt valuoses artisticament que en aquesta conferència tractarem de recordar i visualitzar.

Susana y los viejos (detalle), Artemisia Gentileschi, 1610

Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste

 

 

El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

dimecres 21 de febrer de 2018, a les 19 h, a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6.  08002 Barcelona

El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

Dos visions del conflicto del retorn de les obres d’art de Sixena amb convidats catalans i aragonesos

 

 


Josep Giralt i Balagaró, director del Museu de Lleida

 

 

 

Carlos Bitrián, arquitecte i president d’Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés (APUDEPA)

 

 


Moderador: Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

 

 

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Visuals

 

 

 

 

El passat 11 de desembre, tècnics del Museu d’Osca, en nom del Govern d’Aragó es van dur 44 peces procedents del Monestir de Sixena que eren al Museu de Lleida. Ha estat fins ara, l’últim episodi d’un litigi que arrenca en els primers mesos de la Guerra Civil quan el Monestir va ser incendiat i poc després, tècnics de la Generalitat de Catalunya van acudir al lloc i es van emportar el que van poder rescatar.

L’escena amb les caixes embalades sortint del museu per a ser carregades en camions sota la protecció de la Guàrdia Civil va produir una gran irritació en bona part de Catalunya i una gran alegria en bona part d’Aragó. Els tribunals havien sentenciat que la venda que les monges de l’Orde de Malta havien fet a la Generalitat el 1995 era nul·la, ja que el Monestir de Santa Maria de Sixena havia estat declarat Monument Nacional en 1923, el que preservava el patrimoni i obligava a comunicar qualsevol transacció, cosa que no es va fer.

El Tresor de Sixena havia començat a escampar molt abans, a mitjans del segle XIX pels efectes de la desamortització. Moltes peces es van vendre i van sortir a diferents museus, com el Prado o a col·leccions particulars. Sobre aquestes peces no hi ha debat, tot i que probablement es podria també plantejar en un altre context. Els béns que van arribar a Catalunya després de l’incendi de 1936 són els que estan en disputa i el lliurament de les 44 peces al desembre passat no tanca el cas, perquè les pintures murals que els germans Gudiol van rescatar de les restes de l’incendi segueixen exposades al MNAC malgrat que els jutges ja han dictaminat sobre la seva propietat. Moure-les, asseguren els tècnics, podria causar un greu deteriorament.

El conflicte ha tingut també una part positiva, ja que ha propiciat que els poders públics es bolquessin, d’una banda al Museu de Lleida, i d’altra en la reconstrucció del monestir de Sixena. Potser sigui aquesta part la que hauria de primar en el futur sobre aquest litigi; centrar-se no tant en la propietat, sinó en la museïtzació, l’exhibició i la valoració del patrimoni.

Per debatre-ho hem d’agrair la presència del director del Museu de Lleida, Josep Giralt; de Carlos Bitrián, representant a l’associació APUDEPA, dedicada a la conservació i promoció del patrimoni aragonès, i a Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. A Carlos caldria agrair-li especialment la seva presència en tant que el Govern aragonès no ha considerat necessari enviar a un expert a aquest debat.