Els aforismes de l’artista Miquel Barceló. Diàleg entre el pensament clàssic i la pintura

Dijous 22 de novembre de 2018, a les 19 h. Sala Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

aurea_dicta

Raül Garrigasait, editor i president de La Casa dels Clàssics, Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor, i Montse Frisach, periodista i crítica d’art, dialogaran al voltant de la gran obra Aurea Dicta de l’artista Miquel Barceló.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

000010.JPG

L’artista Miquel Barceló recupera els Aurea Dicta, un dels volums més preuats de la Col·lecció Bernat Metge, i en crea una obra de bibliòfil única: la primera que fa en català i el projecte editorial més ambiciós de la seva carrera. Aurea Dicta és una obra d’art única, on pintura, literatura i edició dialoguen d’igual a igual.

La Col·lecció Bernat Metge va publicar el 1960 per primera vegada els Aurea Dicta, o «Paraules d’or», un recull  de les frases cèlebres llatines predilectes dels intel·lectuals que hi estaven vinculats. Signada amb el pseudònim de Jordi Lombard, aquesta edició és una de les més preuades de la històrica col·lecció i està exhaurida i descatalogada des de fa dècades. La Casa dels Clàssics recupera ara aquest llegat i el posa en mans de Barceló per crear una peça única.

No és un llibre de temporada, tampoc un llibre il·lustrat, sinó construït

miquel_barcelo

M’emociona pensar que algú el pugui descobrir dins de 50, 100 anys, divertir-se en els seus pàgines, tocar-lo, perquè no és un llibre il·lustrat sinó construït.

Dels 2.639 aforismes que conformen el llibre original, Barceló ha escollit 562, amb les frases ja impreses, ha treballat durant quinze mesos en la concepció del volum, directament sobre les pàgines, que inclou més de 120 intervencions pictòriques i algunes accions directes, com perforacions fetes a mà, deixant que que les taques traspassin d’una pàgina a una altra, deixant que passessin coses inesperades.

No hi ha meres reproduccions d’aquarel·les: tot ha ocorregut de veritat

L’edició de l’obra és limitada i numerada, i inclou un total de 1.298 reproduccions signades individualment per l’artista. El volum es presenta en un estoig de fusta d’avet estampada a 5 tintes amb fresat; porta incorporat un faristol metàl·lic abatible. El llibre es mostrarà a l’Ateneu Barcelonès.

L’obra Aurea Dicta de Miquel Barceló és el primer projecte de La Casa dels Clàssics, una nova institució cultural sorgida de la Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals. L’obra de Barceló és a més el primer volum de la col·lecció de Grans Obres d’Artista, el projecte bibliofília amb vocació internacional on es convida a reputats artistes a reinterpretar els clàssics que formen part de Bernat Metge.

Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay

Dijous, 17 de maig de 2018,  a les 19 h, sala Verdaguer

Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades.

Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Aquesta conferència tracta d’una particular iconografia de la dona.

La femme de brasserie, figura emblemàtica de les obres parisenques de la segona meitat del segle XIX

Femme à brasserie

Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste

Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores

Dimarts, 10 d’abril, de 2018, a les 19 h,  sala Verdaguer

Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades

El cicle, dividit en tres conferències, desenvoluparà dos temes en els que es comentarán i visualitzarán les imatges i obres de destacades, però sovint ignorades, dones artistes. Un tercer tema, es basarà en la iconografía d´un tipus de figura femenina molt popular en els ambients bohemis del Paris impresionista.

Totes aquestes imatges és situaràn en un context social que tractarà d´explicar el perqué dels silencis de les creacions d’unes dones que han estat injustament oblidades.

Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores, a càrrec de Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste

Si en els últims temps, s´han recuperat les figures d´excel·lents artistas que fins i tot no apareixien en el prestigiós Diccionari Anglès de l’Art, d´Ian Chilvers, de 1990, algunes, como la ja reconeguda, Artemisia Gentilelschi sí s’ha pogut rescatar de la memòria, pero malhauradament, existeixen d’altres dones molt valuoses artisticament que en aquesta conferència tractarem de recordar i visualitzar.

Susana y los viejos (detalle), Artemisia Gentileschi, 1610

Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste

 

 

El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

dimecres 21 de febrer de 2018, a les 19 h, a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6.  08002 Barcelona

El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

Dos visions del conflicto del retorn de les obres d’art de Sixena amb convidats catalans i aragonesos

 

 


Josep Giralt i Balagaró, director del Museu de Lleida

 

 

 

Carlos Bitrián, arquitecte i president d’Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés (APUDEPA)

 

 


Moderador: Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

 

 

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Visuals

 

 

 

 

El passat 11 de desembre, tècnics del Museu d’Osca, en nom del Govern d’Aragó es van dur 44 peces procedents del Monestir de Sixena que eren al Museu de Lleida. Ha estat fins ara, l’últim episodi d’un litigi que arrenca en els primers mesos de la Guerra Civil quan el Monestir va ser incendiat i poc després, tècnics de la Generalitat de Catalunya van acudir al lloc i es van emportar el que van poder rescatar.

L’escena amb les caixes embalades sortint del museu per a ser carregades en camions sota la protecció de la Guàrdia Civil va produir una gran irritació en bona part de Catalunya i una gran alegria en bona part d’Aragó. Els tribunals havien sentenciat que la venda que les monges de l’Orde de Malta havien fet a la Generalitat el 1995 era nul·la, ja que el Monestir de Santa Maria de Sixena havia estat declarat Monument Nacional en 1923, el que preservava el patrimoni i obligava a comunicar qualsevol transacció, cosa que no es va fer.

El Tresor de Sixena havia començat a escampar molt abans, a mitjans del segle XIX pels efectes de la desamortització. Moltes peces es van vendre i van sortir a diferents museus, com el Prado o a col·leccions particulars. Sobre aquestes peces no hi ha debat, tot i que probablement es podria també plantejar en un altre context. Els béns que van arribar a Catalunya després de l’incendi de 1936 són els que estan en disputa i el lliurament de les 44 peces al desembre passat no tanca el cas, perquè les pintures murals que els germans Gudiol van rescatar de les restes de l’incendi segueixen exposades al MNAC malgrat que els jutges ja han dictaminat sobre la seva propietat. Moure-les, asseguren els tècnics, podria causar un greu deteriorament.

El conflicte ha tingut també una part positiva, ja que ha propiciat que els poders públics es bolquessin, d’una banda al Museu de Lleida, i d’altra en la reconstrucció del monestir de Sixena. Potser sigui aquesta part la que hauria de primar en el futur sobre aquest litigi; centrar-se no tant en la propietat, sinó en la museïtzació, l’exhibició i la valoració del patrimoni.

Per debatre-ho hem d’agrair la presència del director del Museu de Lleida, Josep Giralt; de Carlos Bitrián, representant a l’associació APUDEPA, dedicada a la conservació i promoció del patrimoni aragonès, i a Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. A Carlos caldria agrair-li especialment la seva presència en tant que el Govern aragonès no ha considerat necessari enviar a un expert a aquest debat.

 

Barcelona 1917: Miró, Picasso i Torres-García

Dimarts 31 d’octubre – 19h – Sala Oriol Bohigas

En el marc del Cicle 1917 promogut per l’Ateneu Barcelonès, debatrem el paper de Joan Miró, Pablo Picasso i Joaquim Torres-García en la brillant temporada artística de la Barcelona de 1917, entre avantguardes internacionals i cabdals friccions creatives dins de l’art català.
Amb Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso, Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró, i Michela Rosso, professora d’Història de l’Art (UB).
Presenta Barbara Marchi, ponent adjunta de la Secció

Emmanuel GuiGuigon_fotogon, director del Museu Picasso de Barcelona, és doctor en història de l’art contemporani per la Universitat de la Sorbona i especialista en avantguardes històriques, art europeu de postguerra, surrealisme i art espanyol modern i contemporani. Va ser director de museus de Besançon, conservador en cap i director del Museu d’Art Modern i Contemporani d’Estrasburg i conservador en cap de l’IVAM. Va treballar com a comissari independent col·laborant amb institucions com el Centre Pompidou, el MACBA, la Fundació Miró de Barcelona, la Fundació Thyssen Bornemisza i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia a Madrid. És autor de nombroses publicacions sobre pintura moderna i contemporània i sobre art català Va ser membre de la secció científica a l’École Pratique des Hautes Études Hispaniques Casa de Velázquez a Madrid i docent a la Université de Franche-Comté.

101103_Rosa-Maria-Malet-005Rosa Maria Malet és la directora de la Fundació Joan Miró de Barcelona des de l’any 1980. Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitzada en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona, l’any 1975 s’incorpora a la Fundació Joan Miró com a ajudant de conservació i, entre maig de 1976 i setembre de 1980, exerceix de conservadora i s’encarrega de la catalogació, el registre i l’inventari de les obres donades per Joan Miró per constituir els fons de la institució. Durant la seva gestió, ha projectat la Fundació Joan Miró com a referent internacional en l’obra de l’artista enriquint progressivament la col·lecció original i divulgant els valors de l’artista com ara l’esperit de recerca, innovació, compromís i llibertat a través de projecte com el Premi Joan Miró, les grans exposicions temporals d’art contemporani, el laboratori per a artistes joves de l’Espai 13 i la programació del Departament Educatiu. Va comissariar exposicions cabdals i dur a terme estudis essencials sobre Joan Miró. Actualment, forma part de l’Associació per a la Defensa de l’Obra de Miró, creada el 1985 per protegir, desenvolupar i promoure el coneixement de l’obra del artista, i certifica l’obra gràfica de Joan Miró per decisió de la família.

michelaMichela Rosso és una historiadora de l’art especialitzada en les primeres avantguardes. Es va llicenciar en “Conservazione dei Beni Culturali” per la Universitá degli Studi di Udine (Itàlia) i, becada pel Ministeri d’Educació i Ciència, va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats dins del doctorat en Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, institució on exerceix de professora associada. També imparteix els cursos trimestrals sobre Picasso organitzats pel Museu Picasso de Barcelona en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. Enfoca la seva recerca des d’una perspectiva històric-artística en la qual s’inscriu el seu projecte de tesi, dirigit per la Dra. Lourdes Cirlot i titulat Joaquín Torres-García y el Universalismo Constructivo: el sentido primordial del arte. Sobre aquest artista ha publicat articles i els textos per al catàleg de l’exposició Joaquim Torres-García i Barcelona: 1891-1919 a Palau Antiguitats i presentat comunicacions a congressos nacional i internacionals. Va ser responsable de la coordinació de la secció d’art del Museu Virtual UB, projecte promogut per la Dra. Lourdes Cirlot, Vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni.

Antiquari, historiador, comissari. Una sola professió?

Dimarts 19 de gener a les 19 h. Sala Verdaguer.
Amb Albert Martí Palau, director de Palau Antiguitats.
Presentador: Lluís Utrilla, ponent de la Secció.

Què tenen en comú la tasca de compravenda d’art, l’estudi de les peces i la producció d’una exposició?
Albert Martí Palau ens parla d’una nova figura que fusiona competències professionals del món de l’art i n’aprofita les sinèrgies.

IMG_6921

ALBERT MARTÍ PALAU
Llicenciat en Història de l’Art per la UB el 1992, i amb un postgrau en gravat i llibre antic per la Universitat Pompeu Fabra.
Col·laboro des de l’inici de l’antiquari fundat per la meva mare, Lola Palau, el 1986, sense mai desvincular-m’hi del tot.
En paral.lel començo a treballar amb Olimpiada Cultural el 1991 fent visites comentades a diferents museus de la ciutat. Des del 1993 col·laboracions inventariant fons del Museu d’Arts Gràfiques de Barcelona, situat al Poble Espanyol, i seguidament al Museu d’Arts i Tradicions Populars on queden integrades les col·leccions d’Arts gràfiques.
Publicacions dins la revista del departament d’història de l’art de la UB, la part correrponent a l’estampa popular “Comunicació per la imatge impresa”
dins el volum 13 de l’Ars Cataloniae. Altres col·laboracions més recents amb els catàlegs del Museu Marès, el Cau Ferrat dins el camp de les arts de l’objecte. Dins del camp de l’antiquariat, fires d’Antiquaris a Barcelona, Madrid, Palma i Toulouse. Actualment, seguim fent fira antiquaris a Barcelona i Feriarte a Madrid.
Sense deixar de treballar a l’antiquari, el 2006, Palau Antiguitats inaugura el Gabinet d’Arts Gràfiques, amb una exposició de Fortuny gravats, a partir d’aquest any fins avui ja en portem 18, a raó de dues a l’any, i des del 2012, cada primavera, amb la col·laboració de la galeria JBF, una expo a Paris. El 2014, a mes, participant a la fira del gravat antic del gran palais de París.
El 2014 l’Associació Catalana de Crítics d’Art concedeixen el premi de millor galeria d’art modern i recerca històrica per l’exposició: “Joaquín Torres García. Barcelona 1891-1919”.
A cada exposició s’ha cercat per a la redacció del text del catàleg la persona que s’ha considerat mes idònia. La sorpresa és que sempre hem rebut una resposta afirmativa, començant per rosa Vives amb Fortuny, Francesc Fontbona en varies ocasions, Sílvia Canalda, Cristina Fontcuberta, Bonaventura Bassegoda, …
I la sort de vendre al MNAC, Museo del Prado, Biblioteca Nacional, Biblioteca de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya i museus mes locals pero no menys importants Cerdanyola, Martorell, Figueres, Almacelles, …

Et convidem a visitar La Escocesa, centre de creació

Escala

Després de conèixer el projecte d’aquesta fàbrica de creació a la taula rodona del mes passat Nous espais. Noves creacions us convidem a una visita guiada de la mà del seu equip de gestió. Serà el proper dijous 17 de desembre a les 17.30 h al carrer Pere IV 345, 08020 Barcelona

Si vols venir, envia’ns un correu a artsvisualsateneubcn@gmail.com 

A banda, podrem visitar la mostra col·lectiva anual, que s’inaugurarà a les 19h, amb obres recents realitzades pels artistes residents al centre de producció durant el 2015. Alberto Peral, David Franklin, Diego Mallo, Email Naula, Guillermo Carrión,Hugo Orlandini, Idoia Montón Gorostegui, Juan Francisco Segura, Labuenaylamala, Llapispanc, Luís Guerra, Marco Noris, Michael Holland, Michael Swaney, Mina Hamada, Montse Valls, Ótica, Quique Ortiz, Ricard Casabayó, Rina Ota, Stefanie Herr, Tamara Zaitseva, Tu Pei-Shih, Xavier Vilagut. Exposició coordinada per Quim Packard

 

Informació general sobre La Escocesa

La Escocesa és un centre de producció artística del Poblenou enfocat a les arts visuals contemporànies, principalment a les arts plàstiques (pintura, escultura, serigrafia, graffiti, il·lustració, arquitectures efímeres, instal·lacions artístiques …).

És, a més, una de les Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona, i col·labora activament amb altres espais creatius i / o xarxes de centres de creació del Districte, de la ciutat de Barcelona, de Catalunya i d’alguns països estrangers.

La Escocesa és un espai municipal i servei públic gestionat per l’Associació d’Idees, entitat formada per artistes visuals amb una llarga trajectòria de treball artístic regular en el mateix espai des de 1999, prèviament a la seva consolidació com a Fàbrica de Creació al 2008.

Ofereix espais i serveis per a la creació als membres de la comunitat artística, combinant-se amb prestacions per a la difusió i per al reforç artístic dels artistes residents. En l’actualitat desenvolupa una estratègia internacionalitzadora a més de combinar residències d’artistes més consagrats amb artistes que comencen la seva carrera.

La Escocesa disposa de 21 tallers / estudis en total ubicats en dues plantes. Els tallers de la nau superior es dediquen fonamentalment a la pintura, i els de la nau inferior combinen l’escultura, les instal·lacions artístiques o treballs volumètrics, amb la pintura o la serigrafia.