Imaginar l’invisible. Simbolisme, iconografia bizantina i espiritualitat

20 de febrer a les 19 h, sala Verdaguer

Cicle “Espiritualitat, poesia, ciència i art”

Imaginar l’invisible. Simbolisme, iconografia bizantina i espiritualitat

Chordi Cortés

Chordi Cortés

Chordi Cortés, fundador i president de l’Associació Espanyola de la Icona “Yaroslav”, i fundador i president de l’Acadèmia Internacional d’Iconografia Bizantina i Russa

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

El Salvador En Gloria

Aquesta conferència, il·lustrada amb prop d’un centenar d’imatges, versa sobre la capacitat de l’home bizantí en revelar els valors espirituals, ocults sota les aparences de la matèria i donar fe de l’existència d’un món supra terrestre.

El relat teològic, religiós i artístic que es mostra en una icona és un missatge del diví. L’emissor del missatge és Déu, Déu és Invisible, és llum. Ego sum lux mundi.

Entre els segles VI i VIII es constitueixen les bases de l’estètica bizantina. Que evolucionarà fins al s XII, consolidant el seu llenguatge plàstic.

L’espiritualitat de la ciència: reflexions i poemes

Novetat!

Cicle “Espiritualitat, poesia, ciència i art”

Les relacions entre l’art, la poesia, la ciència i l’espiritualitat, realitats diverses unides per una mateixa experiència sensible. L’objectiu, interrelacionar diferents disciplines per tal d’establir visions integradores del món. Diàleg i reflexió des de la mirada d’artistes, poetes, científics i intel·lectuals.

Dimecres 4 de febrer de 2020, a les 19 h. Sala Oriol d’actes Bohigas 

L’espiritualitat de la ciència: reflexions i poemes

david jou

David Jou

David Jou, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Fundació Joan Maragall.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció.

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) ha estat durant quaranta anys professor de Física de la Matèria Condesada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Té publicada una àmpia obra de recerca especialitzada, d’assaig sobre ciències i humanitats, i de poesia. Entre altres obres ha publicat els assaigs Déu, cosmos, caos (horitzons del diàleg entre ciència i religió), La poesia de l’infinit (ciència i mistica), Introducción al mundo cuánticoCerebro y universo (dos cosmologías), Les escriptures de l’univers (poemes sobre ciència), Poemes sobre ciència i fe, i Cant espiritual.

La ciència obre perspectives conceptuals noves sobre la realitat, i ensenya a observar amb nova llum detalls del món que ens envolta. Aquestes dos aspectes de la ciència poden obrir vies espirituals, entre contemplatives i teològiques. En la presentació, es comentarà i il·lustrarà aquests vessants, a través de poemes comentats sobre física quàntica, cosmologia, biologia molecular, neurociències, i evolució biològica.

Toni Rodríguez Yuste i David Jou

Toni Rodríguez Yuste i David Jou

Nuria Rodríguez Yuste, adjunta a la Secció darts Visuals i David Jou, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Fundació Joan Maragall

 

Allò que Dalí deu a la natura

14 de gener de 2020, a les 19 h a la Sala d’actes Oriol Bohigas

Nou cicle “Artistes catalans universals

Joan Miró

La cultura ha marcat al llarg dels temps la identitat de Catalunya. Som un poble d’artistes: Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Gaudí, Antoni Tàpies… són alguns dels nostres artistes universals.

Analitzarem i difondrem nous aspectes de la vida i obra de les grans figures de l’àmbit artístic català.

Allò que Dalí deu a la natura

Vicent Santamaria de Mingo, escriptor i historiador de l’art.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció.

La imaginació surrealista consisteix molt sovint a distorsionar, manipular, transformar o simplement reproduir imatges ja existents, desplaçant-les del seu context original i ressituant-les en una nova trama de relacions iconogràfiques. Salvador Dalí va excel·lir en aquesta estratagema surrealista, i ho va fer al llarg de tota la seva vida artística.

L’home elàstic

Veurem alguns exemples d’aquesta manera de fer a partir d’una revista en concret que el pintor de Figueres va utilitzar reiteradament com a font de les seves creacions.

La transformació de l’espai artístic: L’impacte a la música, les arts plàstiques i la cultura popular

Dilluns, 9 de desembre 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. Carrer Canuda, 6. Barcelona

Cicle “ La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”

La transformació de l’espai artístic: L’impacte a la música, les arts plàstiques i la cultura popular

Pepe Ribas, Escriptor i fundador de la mítica revista llibertaria i contracultural Ajoblanco i Josep Maria Martí Font, Periodista i escriptor.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Al llarg de la dècada dels setanta es va produir un canvi sistèmic en l’imaginari cultural, seguint, en part els camins que ja apuntaven les moltes “revolucions” de la dècada anterior i obrint nous espais. En aquest sentit, un dels universos més determinants va ser la música; el rock en totes les seves variants, que va passar d’ocupar un espai accessori, a ser un element central que va actuar el principal referent generacional, el comú denominador identificatiu, sobre el qual s’inserien la resta de les experiències, des de les drogues al·lucinògenes (i més tard les opiáceas) fins al sexe, passant per la creació de mites referencials en la figura dels músics de rock.
El món de la música va ser especialment potent a Barcelona, ​​on van sorgir tota mena de tendències, i multitud de grups, cantants i compositors. També va ser a Barcelona on es van editar la major part de les revistes especialitzades en música rock, com Vibracions, Popular1, i fins i tot on va anar a aterrar en la seva última època la veterana Disc Exprés.

La contracultura viscuda

Dimarts 26 de novembre, a les 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas. 

Cicle “La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”

La contracultura viscuda

Nazario Luque, historietista i pintor,  Miguel Gallardo, il·lustrador i dibuixant, i Xavier Mariscal, dibuixant i dissenyador.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo, entre d’altres artistes van ser protagonistes de la contracultura Underground de Barcelona i referents vincultats al món de la creació artística.

Als anys 70, Barcelona va viure una de les etapes més creatives. Una generació rupturista vinguda de tot l’Estat van crear un moviment underground, un espai de llibertat i il·lusió en el qual donaria lloc a una autència revolució en els costums i la cultura.

Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo van ser protagonistes de la contracultura Underground i referents culturals vinculats al món de la creació artística.

Durant els anys setanta la creació alternativa del còmic va sortir de la seva marginalitat, per entrar en un circuit molt més ample que va abastar a tot l’Estat Espanyol gràcies a la sortida de la revista El Víbora.

Miguel Gallardo, Nazario Luque, Toni Rodríguez Yuste i Xavier Mariscal

Mobilització llibertària en els anys 70

Dijous 10 d’octubre de 2019, a les 19 h, a la Sala Verdaguer

Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

Cicle “La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”

Mobilització llibertària en els anys 70

1peperibas (8)

Pepe Ribas

Joan Horrit Viladomat

Toni Puig

Amb Pepe Ribas, escriptor i fundador de la revista Ajoblanco, i Toni Puig, professor branding i màrqueting públic.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció

PORTADA AJOBLANCO

La inquietud social va evolucionar cap a una gran mobilització de base. La joventut va prendre la paraula i de la paraula va passar a l’acció. Una nova generació, empesa per la revolució cultural que va provocar el Nou Imaginari, les cultures rock i beat i les noves lluites d’alliberament en favor del canvi de costums i de polítiques, va crear l’antimilitarisme, la lluita contra la guerra de Vietnam i els moviments anticolonialistes, noves lluites i nous Moviments Socials que també van arribar a Espanya fins i tot abans de la mort de Franco. Va tenir el seu moment àlgid el 1977.

anarquisme

Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

Dimarts, 4 de juny, a les 19 h, sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès

Conferència: Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Barcelona i Madrid han mantingut una llarga pugna per l’hegemonia cultural sense que durant molt temps es decantés de forma clara ni per una ni per l’altra. No obstant això, en els últims anys – en el que va de segle – la capital d’Espanya sembla haver-se escapat, mentre que altres ciutats, que abans ni tan sols comptaven a aquests efectes, s’han apropat a la capital catalana en molts aspectes, especialment en el dels museus i institucions de creació artística, com seria el cas de Màlaga o Bilbao. Com i per què s’ha produït aquest fenomen?

Josep Maria Martí Font i la Toni Rodríguez Yuste

Brossa i l’univers bombolla

Dimarts 21 de maig, de 2019, 19 h Sala Oriol Bohigas

Brossa i l’univers bombolla

Xerrada amb número de bombolles i amb vídeos projectats

 

 Pep Bou, creador, director i actor de teatre
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Pep Bou  va trepitjar els escenaris com a professional als anys setanta formant part de la gran quantitat de mims que caracteritzaven l’època. La seva preparació com arquitecte tècnic i la seva passió per les arts plàstiques i visuals van consolidar una forta sensibilitat cap als espais efímers i la ductilitat de les formes. Fundador de diverses companyies Pa de Ral – 1978- La Viu Viu Teatre – 1981, fins que, el 1982, comença a actuar en solitari amb el teatre, de les bombolles de sabó, amb les els quals aconsegueix configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea, 1990, Ambrossia, espectacle dedicat a  Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta, 2000, Diàfan, 2003, Clar de llunes, 2007, i Rebufaplanetes 2009). A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèl·lules i Plantes (2004) i Bereshit. La història més bella del cosmos (2010), orientats a la divulgació científica, en col·laboració  Jorge Wagensberg . Ha actuat a  teatres i festivals d’arreu del món sorprenent a públics de totes les edats i cultures i rebent nombrosos premis nacionals i internacionals.

La influència de Joan Brossa en l’univers bombolla de Pep Bou

Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.

Joan Brossa


Fem còmic! A Fira Barcelona Montjuïc

Dimarts 2 d’abril de 2019, 19 h  sala Verdaguer

Fem còmic! A Fira Barcelona Montjuïc

Meritxell Puig, directora general de FICOMIC
Toni Guiral, assessor de COMIC BARCELONA

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció

Ana Galvañ, il·lustradora I autora del cartell

La cita més important pels amants del còmic arriba de nou a Barcelona: el 37 COMIC BARCELONA se celebrarà del divendres 5 al diumenge 7 d’abril a Fira Barcelona Montjuïc. Comptarà amb la participació de gairebé 200 expositors entre editors, llibreters, autors, distribuïdors de cinema i empreses de marxandatge, entre d’altres. El programa d’activitats de CÒMIC BARCELONA inclou exposicions, tallers, espai de videojocs, sales de conferències i de projeccions.

Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa” Conferència L’art de la revolució

Divendres 8, de març de 2019, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas

Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”

L’ART DE LA REVOLUCIÓ

 

 

 

 

 

 

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB). Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

La sessió es planteja a partir d’una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l’art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l’interior d’un procés revolucionari l’art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia?; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l’art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot conservar la ira revolucionària en el nostre marc post-històric?

 

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

George Washington creuant el riu Delaware Emanuel Leutze

Martí Peran

Llibertat il·luminant el món. L’estàtua de la llibertat. Va ser un obsequi de França al segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d’amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d’octubre de 1886.

Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste

marti peran - toni rodriguez yuste

Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste