Nou cicle: Art, ciència i vida. Conferència: Intuïció i comprensió en ciència i en art, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic, professor universitari i divulgador científic

nou cicle   

       Art, ciència i vida

 Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC-

 

Dimecres 12, 19.30 h, sala Verdaguer

  • Conferència: Intuïció i comprensió en ciència i en art, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic, professor universitari i divulgador científic

 

Barcelona, 16.09.2003 Jorge Wagensberg  © Marcel.lí Sàenz

Jorge Wagensberg

 

Jorge Wagensberg Lubinski, Barcelona 1948, és físic i professor universitari, expert en  museologia i primer director del CosmoCaixa.

Va estudiar física a la Universistat de Barcelona en la qual es va llicenciar el 1971 i doctorar el 1976. Des de  1981 és professor de Teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Física d’aquesta universitat.]També és membre fundador de l’European Museum Academy i ha publicat diversos llibres de divulgació científica.

A l’abril de 2014 publica un treball a la revista sobre cognició i evolució Biological Theory del Konrad Lorenz Institute d’Àustria, sobre l’essència del mètode científic: “On the Existence and Uniqueness of the Scientific Method” (2014), vol.9 (3), pp 331-346.

Interessat en la divulgació de la ciència ha fundat la col·lecció de llibres “Metatemas”, de l’Editorial Tusquets. L’any 1991 es va fer càrrec, de la direcció del Museu de la Ciència de Barcelona, orientant aquest centre de divulgació científica vers un nou concepte que donaria lloc al CosmoCaixa del qual en fou el seu director fins a l’any 2005.

A l’any 2005 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la concepció del Museu de la Ciència “Cosmocaixa” i el  2007 amb la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. El 2010 va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.

Intuïció i comprensió en ciència i en art

La història del coneixement humà té set grans edats: Utilitat, Estètica, Espiritualitat, Abstracció, Revelació, Ciència i Art.

 Aquestes dues últimes formes de coneixement són en realitat molt recents i la seva íntima coexistència és potser l’arrel més profunda de la creativitat humana

KAP_WAGENSBERG_OCT_NOV_2014 023

Jorge Wagensberg i Toni rodríguez Yuste

KAP_WAGENSBERG_OCT_NOV_2014 041

KAP_WAGENSBERG_OCT_NOV_2014 054

Toni Rodríguez Yuste i Jorge Wagensberg

 

 

Conferència: Top Ten del Manga. De Bola de Drac a One Piece, a càrrec de José Luis Puertas, fundador de l’empresa Yowu Entertainment

L’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – col·laboren amb el XX Saló del Manga de Barcelona, participant amb l’organització d’activitats paral·leles del Saló, amb l’organització de la conferencia Top Ten del Manga. De Bola de Drac a One Piece, i la tertúlia El món del doblatge a l’animació japonesa,  incloses com activitats paral·leles del Saló.

Es tracta de col·laborar en els grans esdeveniments culturals i artístics de la ciutat, es pretén mostrar una visió de la realitat intercultural entre el Japó i Catalunya per promoure el coneixement entre les diferents cultures que tant s’influeixen mútuament en la seva història, la cultura i l’art.

700_x_ok-cartel-29x46-manga2014-sinlogosfutura-02

El dimecres 22 d’octubre, a les 19.30 h a la sala Verdaguer

Conferencia: Top Ten del Manga. De Bola de Drac a One Piece, a càrrec de José Luis Puertas, fundador de l’empresa Yowu Entertainment

 

Manga

José Luis Puerta i Toni Rodríguez Yuste

 

José Luis Puertas és un dels impulsors més significatius per a la divulgació-distribució del món de l’anime a Espanya. Creador de la marca Jonu Media, sota el seu impuls va arribar sèries mítiques com Monster, Nana, Bleach i pel·licules magistrals com El Viatge de Chihiro. Actualment és col·laborador en FICOMIC, gestionant les activitats del Saló del Manga de Barcelona i el fundador de l’empresa Yowu Entertainment, dedicada a la distribució de manga i anime.

bola de drac

 

Retrospectiva dels títols més emblemàtics que han generat el gran fenomen del còmic japonès en el nostre país i com han influït en les noves generacions de lectors.

 

manga

José Luis Puertas i Toni Rodríguez Yuste

 

 

Nou cicle: Les Guerres i el Còmic. Conferència: Dibuixant L’Onze de Setembre de 1714, a càrrec d’Oriol Garcia Quera, autor i il•lustrador d’Història


Nou cinou ciclecle: Les Guerres i el Còmic

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC-

 

Dimarts 13, 19.30 h, sala Verdaguer

Conferència:Dibuixant L’Onze de Setembre de 1714, a càrrec d’Oriol Garcia Quera, autor i il·lustrador d’Història

 Activitat inclosa en la programació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona

oriol garcia quera

Oriol García Quera

 

Oriol Garcia i Quera

Especialitzat en dibuixos de temàtica històrica, l’Oriol comença a publicar els seus treballs a la revista Cavall Fort. Els anys noranta dibuixa la col·lecció de còmics històrics Temps d’espases, que consta dels títols L’Exèrcit Errant, Gorja Mortal, L’Amenaça Sarraïna i Revenja.

Convençut de les possibilitats de la narrativa gràfica, realitza l’obra Rocaguinarda, guardonada amb el premi Serra d’Or. Sense renunciar al rigor documental l’any 2002 inicia una nova col·lecció de còmics històrics amb el títol Barcelona 1714. Els següents volums seran Corpus 1640, Guifré 897, Pallars 1487 i Mallorca 1229.

Ha participat en diversos projectes museogràfics com l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya oel Parc Arqueològic de les mines de Gavà.Col·labora en obres d’investigació arqueològica, revistes i enciclopèdies d’història com la revista Sàpiens i, vinculat al món de la docència, és professor de l’escola Joso de Barcelona. En l’actualitat col·labora amb el Consorci d’Educació de Barcelona en diversos propostes educatives.

el_dietari

En el seu darrer llibre Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer s’endinsa en la vida quotidiana dels barcelonins d’inicis del segle XVIII.

Després d’un breu repàs per la història iconogràfica sobre l’Onze de Setembre, l’autor exposarà els motius les circumstàncies que l’han dut a publicar les obres Barcelona 1714 i Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer. Reflexionarà sobre la feina de documentació, el rigor històric, la ficció històrica i d’altres aspectes del procés creatiu.

P1170051

Toni Rodríguez Yuste i Oriol García Quera

 

 

oriol_garcia_quera_toni_rodriguez_yuste

Oriol García Quera i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: Alguna cosa nova després del surrealisme?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dilluns 14 d’abril de 2014, a les 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art.

Conferència: Alguna cosa nova després del surrealisme?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

 

marti_font_toni rodriguez yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

 

El surrealisme, el moviment d’avantguarda més important del període d’entreguerres, viu un nou auge durant la dècada dels cinquanta amb l’aparició de moviments artístics com el de l’art conceptual. En realitat, però, mai no va desaparèixer. Què són sinó la contracultura i la psicodèlia? Ara, més que mai, en el remolí de la crisi, el surrealisme està present i obre portes a la cruïlla d’un futur opac

 

rene-magritte

Rene Magritte

 

marti_font_toni rodriguez yuste_1

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

 

 

marti_font

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

 Divendres 28,  19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

  • Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques
Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

 

Han passat dos anys i el Govern del PP segueix sense tirar endavant l’anunciada llei del
mecenatge. Hisenda no vol deixar de recaptar ni un euro i Montoro s’imposa a
Lassalle que segueix sense respirar des que es fes càrrec de Cultura. Els
museus espanyols segueixen amb les caixes buides. Qui compra? En aquest context
la Fira d’Art Contemporani que organitza Ifema a Madrid hauria d’estar
morta, però no és així. Per què?

CABECERA NEWSLETTERS

 

Tot sembla indicar que ARCO es manté gràcies al suport institucional. L’edició d’enguany va ser presentada el passat novembre a París per la Comunitat de Madrid que, en el mateix acte va anunciar la seva campanya de promoció turística, despres d’un Annus Horribilis. El leit motiv d’aquesta edició és que ARCO es consolida com la fira de descobriment d’artistes i investigació de la seva obra. De les 217 galeries seleccionades, 60 presentaran un o dos artistes sota la opció Sol / Duo. Finlàndia és el país convidat.

arco_2014

ARCO_2014

Guillermo Mora

Nou cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dijous 23, 19.30 h, sala Verdaguer

nou cicle

  Vaivens en la història de l’art

Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

marti_font_toni_rodriguez_yuste_ateneu_1

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

Josep Maria Martí Font, 1950. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

biennal

Au fond, tout ça c’est li surrealisme”, va dir Georges Pompidou, referint-se als moviments contraculturals i psicodèlics dels seixanta i setanta. La Biennale de Venezia de 2013 ens ho mostra amb precisió. Arrenca amb Jung i davant d’un bust de Breton. Tota una declaració de principis. És objectual, hi ha escasses instal·lacions, i, el més sorprenent, rescata artistes ja morts o si senectut l’obra ha estat a l’anonimat del “amateurisme” o el “naïf” i els principals treballs responen a aquestes premisses abans esmentades, i els converteix en artistes. Com a guinda, encara que fora de programa, hi havia la reconstrucció de la mítica exposició de Harald Szeemann a la Kunsthalle de Berna de 1969: Live in Your Head: When Attitudes Become Form, que italià Germano Celant, amic personal de Szeemann, ha revisitatgairebé de manera literal a la Fondazione Prada, al Palau della Regina, al Gran Canal.

Nou cicle: Benet Rossell, lliurecreador. Tertúlia: Deinde philosophari, a càrrec de Benet Rossell

Dimarts 19,  19.30 h, sala Pompeu Fabra

Tertúlia: Deinde philosophari, a càrrec de Benet Rossell

benet-rossell

Filosofar és una activitat molt propera a la creació, perquè exigeix una aproximació a les coses que deixi de banda qualsevol dogma.

L’artista proposa tres interrogants: Qui té por a l’art? Què és allò que voldríeu saber sobre art i que mai no heu gosat preguntar a un artista? Futur, qui ha dit futur?