De l’humanisme renaixentista a l’humanisme digital: alguns apunts sobre ciència, art i espiritualitat

Cicle “Espiritualitat, poesia, ciència i art”

De l’humanisme renaixentista a l’humanisme digital: alguns apunts sobre ciència, art i espiritualitat

11 de novembre de 2020, a les 18:30 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

A càrrec de David Jou, físic i poeta. President de la Fundació Joan Maragall.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció

David Jou i Toni Rodriguez Yuste
David Jou i Toni Rodríguez Yuste
Fotografia: Núria Rodríguez Yuste

Un dels punts més rellevants de la ciència a finals del Renaixement fou la transició de la cosmologia del model geocèntric al model heliocèntric. En el nostre moment històric, un dels aspectes més destacats de la ciència és la transició d’un paradigma materialista a un paradigma digital, basat en el concepte de la informació.

Mantenir la distància. La cultura que (potser) ve

Dimarts 22 de setembre de 2020 , a les  18:30 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6, Barcelona

Mantenir la distància. La cultura que (potser) ve

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art de la UB, crític i curador d’exposicions

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Visuals

Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste

Es massa aviat per encertar a endevinar com afectarà a la cultura la realitat derivada de la pandèmia. Malgrat això, la situació d’aquests darrers mesos ja ha permès detectar una llarga sèrie d’evidències: el triomf del producte cultural per entretenir el confinament; l’oblit institucional  que ha accentuat la precarietat crònica que afecta als creadors; la necessitat de reformular tots els protocols ordinaris que fins ara havien orientat la gestió cultural; l’acceleració dels formats digitals en l’economia cultural…

Però potser tot aquest soroll només correspon a un context d’emergència en l’interior del qual encara es volen salvar alguns mobles envellits. La pregunta pertinent és una altre: la cultura es conformarà en practicar un biaix de confirmació  -ja ho vèiem i ja ho dèiem – o serà capaç d’orientar-nos en la construcció de nous paradigmes?

Toni Rodríguez Yuste i Martí Peran

Imaginar l’invisible. Simbolisme, iconografia bizantina i espiritualitat

20 de febrer a les 19 h, sala Verdaguer

Cicle “Espiritualitat, poesia, ciència i art”

Imaginar l’invisible. Simbolisme, iconografia bizantina i espiritualitat

Chordi Cortés

Chordi Cortés

Chordi Cortés, fundador i president de l’Associació Espanyola de la Icona “Yaroslav”, i fundador i president de l’Acadèmia Internacional d’Iconografia Bizantina i Russa

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

El Salvador en Glòria

Aquesta conferència, il·lustrada amb prop d’un centenar d’imatges, versa sobre la capacitat de l’home bizantí en revelar els valors espirituals, ocults sota les aparences de la matèria i donar fe de l’existència d’un món supra terrestre.

El relat teològic, religiós i artístic que es mostra en una icona és un missatge del diví. L’emissor del missatge és Déu, Déu és Invisible, és llum. Ego sum lux mundi.

Entre els segles VI i VIII es constitueixen les bases de l’estètica bizantina. Que evolucionarà fins al s XII, consolidant el seu llenguatge plàstic.

Chordi Cortés i Toni rodríguez Yuste ponent de la Secció d’Arts visuals

L’espiritualitat de la ciència: reflexions i poemes

Novetat!

Cicle “Espiritualitat, poesia, ciència i art”

Les relacions entre l’art, la poesia, la ciència i l’espiritualitat, realitats diverses unides per una mateixa experiència sensible. L’objectiu, interrelacionar diferents disciplines per tal d’establir visions integradores del món. Diàleg i reflexió des de la mirada d’artistes, poetes, científics i intel·lectuals.

Dimecres 4 de febrer de 2020, a les 19 h. Sala Oriol d’actes Bohigas 

L’espiritualitat de la ciència: reflexions i poemes

david jou

David Jou

David Jou, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Fundació Joan Maragall.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció.

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) ha estat durant quaranta anys professor de Física de la Matèria Condesada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Té publicada una àmpia obra de recerca especialitzada, d’assaig sobre ciències i humanitats, i de poesia. Entre altres obres ha publicat els assaigs Déu, cosmos, caos (horitzons del diàleg entre ciència i religió), La poesia de l’infinit (ciència i mistica), Introducción al mundo cuánticoCerebro y universo (dos cosmologías), Les escriptures de l’univers (poemes sobre ciència), Poemes sobre ciència i fe, i Cant espiritual.

La ciència obre perspectives conceptuals noves sobre la realitat, i ensenya a observar amb nova llum detalls del món que ens envolta. Aquestes dos aspectes de la ciència poden obrir vies espirituals, entre contemplatives i teològiques. En la presentació, es comentarà i il·lustrarà aquests vessants, a través de poemes comentats sobre física quàntica, cosmologia, biologia molecular, neurociències, i evolució biològica.

Toni Rodríguez Yuste i David Jou

Toni Rodríguez Yuste i David Jou

Nuria Rodríguez Yuste, adjunta a la Secció d’Arts Visuals i David Jou, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Fundació Joan Maragall

 

Allò que Dalí deu a la natura

14 de gener de 2020, a les 19 h a la Sala d’actes Oriol Bohigas

Nou cicle “Artistes catalans universals

Joan Miró

La cultura ha marcat al llarg dels temps la identitat de Catalunya. Som un poble d’artistes: Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Gaudí, Antoni Tàpies… són alguns dels nostres artistes universals.

Analitzarem i difondrem nous aspectes de la vida i obra de les grans figures de l’àmbit artístic català.

Allò que Dalí deu a la natura

Vicent Santamaria de Mingo, escriptor i historiador de l’art.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció.

La imaginació surrealista consisteix molt sovint a distorsionar, manipular, transformar o simplement reproduir imatges ja existents, desplaçant-les del seu context original i ressituant-les en una nova trama de relacions iconogràfiques. Salvador Dalí va excel·lir en aquesta estratagema surrealista, i ho va fer al llarg de tota la seva vida artística.

L’home elàstic

Veurem alguns exemples d’aquesta manera de fer a partir d’una revista en concret que el pintor de Figueres va utilitzar reiteradament com a font de les seves creacions.

La transformació de l’espai artístic: L’impacte a la música, les arts plàstiques i la cultura popular

Dilluns, 9 de desembre 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. Carrer Canuda, 6. Barcelona

Cicle “ La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”

La transformació de l’espai artístic: L’impacte a la música, les arts plàstiques i la cultura popular

Pepe Ribas, Escriptor i fundador de la mítica revista llibertaria i contracultural Ajoblanco i Josep Maria Martí Font, Periodista i escriptor.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

 
Al llarg de la dècada dels setanta es va produir un canvi sistèmic en l’imaginari cultural, seguint, en part els camins que ja apuntaven les moltes “revolucions” de la dècada anterior i obrint nous espais. En aquest sentit, un dels universos més determinants va ser la música; el rock en totes les seves variants, que va passar d’ocupar un espai accessori, a ser un element central que va actuar el principal referent generacional, el comú denominador identificatiu, sobre el qual s’inserien la resta de les experiències, des de les drogues al·lucinògenes (i més tard les opiáceas) fins al sexe, passant per la creació de mites referencials en la figura dels músics de rock.
 
El món de la música va ser especialment potent a Barcelona, ​​on van sorgir tota mena de tendències, i multitud de grups, cantants i compositors. També va ser a Barcelona on es van editar la major part de les revistes especialitzades en música rock, com Vibracions, Popular1, i fins i tot on va anar a aterrar en la seva última època la veterana Disc Exprés.

Mobilització llibertària en els anys 70

Dijous 10 d’octubre de 2019, a les 19 h, a la Sala Verdaguer

Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

Cicle “La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”

Mobilització llibertària en els anys 70

1peperibas (8)

Pepe Ribas

Joan Horrit Viladomat

Toni Puig

Amb Pepe Ribas, escriptor i fundador de la revista Ajoblanco, i Toni Puig, professor branding i màrqueting públic.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció

PORTADA AJOBLANCO

La inquietud social va evolucionar cap a una gran mobilització de base. La joventut va prendre la paraula i de la paraula va passar a l’acció. Una nova generació, empesa per la revolució cultural que va provocar el Nou Imaginari, les cultures rock i beat i les noves lluites d’alliberament en favor del canvi de costums i de polítiques, va crear l’antimilitarisme, la lluita contra la guerra de Vietnam i els moviments anticolonialistes, noves lluites i nous Moviments Socials que també van arribar a Espanya fins i tot abans de la mort de Franco. Va tenir el seu moment àlgid el 1977.

anarquisme

D’El Rrollo enmascarado a El Víbora: l’underground barceloní dels anys setanta

18 setembre de 2019, 19 h Sala Verdaguer

Nou cicle: La contracultura, cultura a la contra o nova cultura? 

Barcelona va ser sacsejada als anys setanta per un nous valors i tendències socials i culturals que trencaven amb les normes establertes. Inicialment marginal, la contracultura es va vehicular especialment a la premsa, la música, el teatre, el cinema, la poesía, amb revistes com Star, Ajoblanco o l’aparició del còmic underground.

Conferència: D’El Rrollo enmasacarado a El Víbora: l’underground barceloní dels anys setanta

A càrrec del crític, editor i guionista de còmic català, Antoni Guiral Conti
Presenta: Toni Rodríguez Yuste

L’any 1973 un grup de joves autors de còmics es van autoeditar a Barcelona el que seria el primer còmic underground espanyol, El Rrollo Enmascarado. Hereus del underground nord-americà, van desenvolupar una nova forma d’entendre els còmics, adreçada als adults, trencadora i renovadora. Desprès de publicar un llarg seguit de publicacions, alguns d’aquests autors van formar la base de la revista que va revolucionar el còmic a casa nostre: El Víbora.

Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

Dimarts, 4 de juny, a les 19 h, sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès

Conferència: Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Barcelona i Madrid han mantingut una llarga pugna per l’hegemonia cultural sense que durant molt temps es decantés de forma clara ni per una ni per l’altra. No obstant això, en els últims anys – en el que va de segle – la capital d’Espanya sembla haver-se escapat, mentre que altres ciutats, que abans ni tan sols comptaven a aquests efectes, s’han apropat a la capital catalana en molts aspectes, especialment en el dels museus i institucions de creació artística, com seria el cas de Màlaga o Bilbao. Com i per què s’ha produït aquest fenomen?

Josep Maria Martí Font i la Toni Rodríguez Yuste

Brossa i l’univers bombolla

Dimarts 21 de maig, de 2019, 19 h Sala Oriol Bohigas

Brossa i l’univers bombolla

Xerrada amb número de bombolles i amb vídeos projectats

 

 Pep Bou, creador, director i actor de teatre
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Pep Bou  va trepitjar els escenaris com a professional als anys setanta formant part de la gran quantitat de mims que caracteritzaven l’època. La seva preparació com arquitecte tècnic i la seva passió per les arts plàstiques i visuals van consolidar una forta sensibilitat cap als espais efímers i la ductilitat de les formes. Fundador de diverses companyies Pa de Ral – 1978- La Viu Viu Teatre – 1981, fins que, el 1982, comença a actuar en solitari amb el teatre, de les bombolles de sabó, amb les els quals aconsegueix configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea, 1990, Ambrossia, espectacle dedicat a  Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta, 2000, Diàfan, 2003, Clar de llunes, 2007, i Rebufaplanetes 2009). A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèl·lules i Plantes (2004) i Bereshit. La història més bella del cosmos (2010), orientats a la divulgació científica, en col·laboració  Jorge Wagensberg . Ha actuat a  teatres i festivals d’arreu del món sorprenent a públics de totes les edats i cultures i rebent nombrosos premis nacionals i internacionals.

La influència de Joan Brossa en l’univers bombolla de Pep Bou

Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.

Joan Brossa