Els aforismes de l’artista Miquel Barceló. Diàleg entre el pensament clàssic i la pintura

Dijous 22 de novembre de 2018, a les 19 h. Sala Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

aurea_dicta

Raül Garrigasait, editor i president de La Casa dels Clàssics, Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor, i Montse Frisach, periodista i crítica d’art, dialogaran al voltant de la gran obra Aurea Dicta de l’artista Miquel Barceló.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

000010.JPG

L’artista Miquel Barceló recupera els Aurea Dicta, un dels volums més preuats de la Col·lecció Bernat Metge, i en crea una obra de bibliòfil única: la primera que fa en català i el projecte editorial més ambiciós de la seva carrera. Aurea Dicta és una obra d’art única, on pintura, literatura i edició dialoguen d’igual a igual.

La Col·lecció Bernat Metge va publicar el 1960 per primera vegada els Aurea Dicta, o «Paraules d’or», un recull  de les frases cèlebres llatines predilectes dels intel·lectuals que hi estaven vinculats. Signada amb el pseudònim de Jordi Lombard, aquesta edició és una de les més preuades de la històrica col·lecció i està exhaurida i descatalogada des de fa dècades. La Casa dels Clàssics recupera ara aquest llegat i el posa en mans de Barceló per crear una peça única.

No és un llibre de temporada, tampoc un llibre il·lustrat, sinó construït

miquel_barcelo

M’emociona pensar que algú el pugui descobrir dins de 50, 100 anys, divertir-se en els seus pàgines, tocar-lo, perquè no és un llibre il·lustrat sinó construït.

Dels 2.639 aforismes que conformen el llibre original, Barceló ha escollit 562, amb les frases ja impreses, ha treballat durant quinze mesos en la concepció del volum, directament sobre les pàgines, que inclou més de 120 intervencions pictòriques i algunes accions directes, com perforacions fetes a mà, deixant que que les taques traspassin d’una pàgina a una altra, deixant que passessin coses inesperades.

No hi ha meres reproduccions d’aquarel·les: tot ha ocorregut de veritat

L’edició de l’obra és limitada i numerada, i inclou un total de 1.298 reproduccions signades individualment per l’artista. El volum es presenta en un estoig de fusta d’avet estampada a 5 tintes amb fresat; porta incorporat un faristol metàl·lic abatible. El llibre es mostrarà a l’Ateneu Barcelonès.

L’obra Aurea Dicta de Miquel Barceló és el primer projecte de La Casa dels Clàssics, una nova institució cultural sorgida de la Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals. L’obra de Barceló és a més el primer volum de la col·lecció de Grans Obres d’Artista, el projecte bibliofília amb vocació internacional on es convida a reputats artistes a reinterpretar els clàssics que formen part de Bernat Metge.

La integració de les arts i la necessitat d’una pedagogia desobedient

Dilluns 29 d’0ctubre de 2018, a la sala d’actes Oriol Bohigas

Conferència La integració de les arts i la necessitat d’una pedagogia desobedient, a càrrec de Fernando Hernández Hernández, catedràtic de la Facultat de Belles Arts (UB)

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Fernando Hernández Hernández

Fernando Hernández Hernández és professor de Visualitats Contemporànies, Piscologia de l’Art i Investigació basada en l’Art a la Unitat de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

És coordinador del Programa de Postgrau en Arts i Educació. Co-coordinador del grup de recerca ESBRINA –  Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (2017 SGR 1248)   http://esbrina.eu; i membre de REUNI + D – Xarxa Universitària de Recerca i Innovació Educativa.  Canvi social i desafiaments per a l’educació en l’era digital (EDU2015-68718-REDT) http://reunid.eu.

Des de fa temps acompanya processos de canvi que contribueixen a repensar l’educació a l’Escola.

Reflexiono sobre com les arts poden contribuir a una manera d’aprendre, que com assenyala Dennis Atkison, es vinculi amb la crida a la desobediència davant les formes de pensar i sentir establertes. Perquè només així es doden configurar maneres de pensar, mirar i sentir no colonitzades.

Les arts poden ajudar-nos a qüestionar les identitats, límits i jerarquies, sistemes i codis de representació establerts que operen en el camp de l’educació i la societat i que faciliten, però també controlen i limiten la nostra capacitat d’actuar, sentir i pensar. La proposta és intentar pensar el treball pedagògic més enllà d’un conjunt de facilitacions i restriccions,per estendre les nostres capacitts per concebre la vida en comú.