Cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: El sobiranisme català té un projecte culturals? a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dilluns 28 d’abril, de 2014 a les 19.30 h, a la sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Conferència:El sobiranisme català té un projecte culturals?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

marti_font_toni rodriguez yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Josep Maria Marí Font. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

El sobiranisme català té un projecte culturals?

Des de la restauració de la Generalitat, els successius governs convergents van considerar la cultura com un element més, en qualsevol cas de calibre menor, per fabricar identitat. Els consellers de Cultura es limitaven a repartir subvencions sense cap projecte articulat i global. Les grans apostes, com el CCCB o el MACBA eren feliços excepcions que arribaven per vies paral·leles, essencialment a través de l’impuls municipal. El desert s’imposa. Quin projecte té el sobiranisme?

ACTE ELECTORAL DE LA CANDIDATURA DE JORDI CASASSAS

Avui divendres 21 de març, a les 19.30 h a la sala Segarra de l’Ateneu

Últim acte de campanya abans de les eleccions a la Junta directiva de l’Ateneu Barcelonès de la candidatura de Jordi Casassas

candidatura_casassas

Els candidats de la candidatura de Jordi Casassas, parlarem aquesta tarda de les propostes, de la visió personal per formar part un nou projecte que ens il·lusiona: El teu ateneu

TONI RODRÍGUEZ YUSTE CANDIDATA A VOCAL:  EXPOSICIONS

Toni Rodríguez Yuste

Toni Rodríguez Yuste

Em presento a la candidatura de Jordi Cassasas perquè és una candidatura oberta, plural i participativa i perquè ha estat elaborada amb aportacions dels socis i de les sòcies de l’Ateneu. És un programa que connecta amb la realitat actual i això resulta apassionant  en aquests moments de canvis i incerteses.

Perquè sempre he estat vinculada al món de les arts i de la cultura, com a Ponent de la Secció d’Arts Plàstiques, des de l’any 2003, per a la qual he treballat amb dedicació i entusiasme i també ho he fet des d’altres àmbits artístics i culturals.

Em presento perquè sóc una apassionada de l’art i estimo el que faig a l’Ateneu. Continuaré la feina feta, ara en el marc d’un nou projecte, procurant proposar nous reptes, com obrir una sala d’Exposicions, per altra banda seguiré creient que s’ha de seguir d’ incorporant  l’oci a la cultura, creant espais d’interrelació de diàleg i de debat en un ambient informal.

Confio en el vostre suport a la candidatura de la qual formo part

Acte de presentació de la candidatura Idees, País, Món: el teu Ateneu

El passat dijous 13 de març vam presentar la candidatura: Idees, País, Món: el teu Ateneu

Més de 200 sòcies i socis s’apleguen entorn de la candidatura El Teu Ateneu

Amb la música de fons de Bill Evans, a qui alguns anomenen el poeta del jazz, la Sala Oriol Bohigas es va anar omplint de gom a gom per acompanyar ahir al vespre la presentació de la candidatura Idees, País, Món: el teu Ateneu, que encapçala el nostre candidat a president, Jordi Casassas. Ha estat, amb escreix, l’acte més multitudinari dels celebrats fins ara en aquesta campanya electoral.

Foto-dia-13-4

Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Molts socis i amics, i també una representació àmplia de figures de la societat civil catalana, com l’actriu Carme Sansa, els exconsellers Joaquim Ferrer i Joan Guitart, historiadors com Agustí Colominas i periodistes i líders d’opinió com Francesc-Marc Àlvaro. Aquestes eleccions interessen, i molt. La presencia, la veu i el bon fer de l’actor Jaume Comas va conduir l’acte, recordant-nos el vincle entre l’Ateneu i el món de la cultura. Comas va definir la casa com a cenacle de la paraula i alhora, amb ironia, de cleda d’eclèctics i magatzem de dispersió, oferint l’Ateneu com a model pels reptes d’avui.

hernan_casanova

Hernán Casanova. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Com a símbol del que pretén la candidatura, de cohesió del conjunt social i pont entre vells i nous socis, van ser protagonistes el veterà Manuel Cardeña, soci des del 1953, i el jove Hernán Casanova, qui va parlar de la necessitat que l’Ateneu fos fidel a la seva història i impulsor de la lluita pels drets nacionals.

debat_eleccions

Jaume Comas

Es van llegir missatges d’adhesió del doctor Norbert Bilbeny i de l’advocada Gemma Calvet i tot seguit es va donar la paraula a diversos membres de la nostra candidatura. Ja al final de l’acte ens va arribar el suport de l’escriptora Rosa Regàs, i un altre de molt especial: Muriel Casals, sòcia i presidenta d’Òmnium Cultural, ens va fer arribar un missatge de suport on hi deia: “El meu compromís amb vosaltres és públic i notori, i em fa feliç”.

El filòsof Gonçal Mayos va parlar en nom dels candidats a vocal i va dir que serien, en el sentit etimològic del terme, vocals i veus dels socis.

Jordi Coca

Jordi Coca. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

L’escriptor Jordi Coca va recordar que va entrar a la docta casa el 1965, quan no podia ni pagar la quota… Ara, troba una casa endreçada però amb molts reptes pendents: quin contingut donar al hall de l’entrada, la relació amb les associacions d’escriptors, amb el teixit associatiu, etc.  En aquest moment, a més, en un moment crucial pel país, l’Ateneu hi ha de ser i no s’entén com la junta s’ha negat a penjar la senyera a la façana.

Francesc Morata

Francesc Morata. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

El candidat a vicepresident econòmic Francesc Morata va oferir dades de la situació econòmica i va subratllar que, si se’ns fa confiança, farem tots els esforços perquè la crisi no afecti el conjunt social i els treballadors i les activitats de la casa. La gestió, afirma, es durà amb la màxima transparència.

patricia_gabancho

Patricia Gabancho. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Patrícia Gabancho, candidata a vicepresidenta primera, exposa els grans debats que l’Ateneu ha d’encarar, especialment en l’actual context de construcció nacional: el debat sobre la cultura, que ha de servir per fer de l’entitat una plataforma per als joves creadors; el debat sobre el país, i el debat sobre el món, que implica el model de relació de les persones amb el planeta i l’entorn natural.

Jordi Casassas va exposar amb brillantor l’esperit i les idees que animen la candidatura que lidera. Va referir-se als models de gestió que funcionen, que no són ja els de dalt a baix sinó els qui aposten per la participació. Els països avençats són aquells que tenen una societat civil sòlida, potent, i que això ha de generar-se també a l’Ateneu. Les tertúlies i les seccions han de ser potenciades, i una mesura que prendrem serà la revitalització de la Comissió de Cultura, formada pels responsables de les seccions elegits pels socis.

Casassas va parlar dels valors de l’Ateneu, com el respecte mutu, que requereix igualtat en el tracte, sense la privatització de l’espai públic i sense voluntat de perpetuar-se en els càrrecs, conduint els procesos electorals de manera cordial, amb un comitè electoral al qual siguin integrats representants de totes les candidatures que es presentin, i sense abusar dels reglaments. Va esmentar que crearem la figura de Defensor del Soci i que  tindrem molt en compte les propostes que sorgeixin de la base de la casa, esmentant el grup Fènix.

El candidat a president va defensar la necessitat que l’Ateneu perdi la por a pronunciar-se sobre aspectes crucials de la vida ciutadana, però sense confondre’s mai amb postulats de partit. Va referir-se a l’enclavament de l’entitat en el cor de Ciutat Vella, zona on es viuen problemes socials aguts, que no han de ser desconeguts per l’Ateneu.

Va posar l’accent en la tradició catalanista de la casa, recordant el famós discurs d’Àngel Guimerà en defensa de la llengua catalana. D’això ja fa molt de temps, però el lligam entre l’Ateneu i el país és un repte sempre present. Aquí es va contribuir a forjar el catalanisme polític i la modernització del país, i ara l’Ateneu hi ha de tornar a ser. L’Ateneu s’ha d’adherir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Com també al moviment Som Escola. I per això, com símbol de compromís, penjarem la senyera a l’edifici.

Finalment, Jordi Casassas va afirmar que el país ens està donant una lliçó. Un cicle està acabant. Va fer referència a l’exemple de les traineres basques, en què tots remen mirant enrera, cap a la història, però per avençar cap al futur.

Molta participació

La part més important de l’acte la va protagonitzar el públic, amb nombroses intervencions. Sergi Jover, membre de la Junta sortint, va expressar el seu suport a El teu Ateneu i va reblar el clau en el fet que per tres vegades, l’actual directiva de la casa s’ha negat a fer onejar la senyera, i que la decisió d’adherir-se al Pacte Nacional no s’ha pogut materialitzar perquè no es troba a les actes… També va recordar que una persona de la llista adversària va definir la senyera com a “banderola”.

La sòcia Empar López desitja molta sort a la candidatura pel bé de l’Ateneu.

Una sòcia exposa la necessitat de resoldre problemes concrets més enllà dels grans discursos, i pregunta pels horaris de la biblioteca.  El candidat Xavier Muñoz li respon que aquests temes de la vida quotidiana de la casa són molt importants, i que ell mateix va impulsar una carta a la junta per mantenir els actuals horaris, que es volien retallar.

Enric Crusat va reclamar que s’aclareixi la relació amb el restaurant, amb l’Escola d’Escriptura, amb els treballadors i amb les altres entitats que conviuen a la casa. Jordi Casassas va respondre que molts d’aquests temes seran tractats en un acte posterior, i que en alguns casos no disposem de tota la informació, ja que no som encara a la junta.

Un soci afirma que aquest és l’acte electoral més important dels que ha viscut en aquesta casa, i demana a la candidatura que sigui molt vigilant en el procés i especialment en el vot per correu. Xavier Muñoz li respon exposant les anomalies hagudes entorn el comitè electoral, format per membres de la junta alineats públicament amb l’altra candidatura.

bernat castany

Bernat Castany. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Jordi Arraut es queixa de la poca participació dels socis en la vida de la casa, posant l’exemple de la poca assistència a les assemblees generals. Bernat Castany li contesta incidint en el paper de les penyes de socis i les seccions com a vehicle de participació en la vida de l’entitat, i que aquesta candidatura impulsarà.

Mercè Sans es mostra abrumada pel que s’ha explicat del comitè electoral.  Un altre soci també expressa la seva preocupació pel tema del vot per correu i el risc de confiscació de la democràcia, demanant que en aquest aspecte fem de corcó.

Una sòcia reclama un gran esforç perquè l’Ateneu contribueixi a una democràcia d’alta qualitat que ajudi a dibuixar un nou país.

Finalment, va fer la cloenda de l’acte en Jordi Casassas, agraint a tothom la seva assistència i fent una crida al vot a la candidatura.

A l’acabar, es respirava un clima de cordialitat, escalf i una agradable sensació de canvi.

EL PAÍS ENS ESTÀ DONANT UNA LLIÇÓ. UN CICLE ESTÀ ACABANT

ELECCIONS A LA JUNTA DIRECTIVA ATENEU BARCELONÈS. CANDIDATURA JORDI CASASSAS. EL TEU ATENEU

El dijous 13 de març, a les 19 h tindrà lloc, a la sala Bohigas de l’Ateneu, l’acte de presentació de la candidatura d’en Jordi Casassas.

Estàs convidat, vine i digues la teva!

programa2

programa

EL TEU ATENEU

el_teu_ateneu

UNA CANDIDATURA OBERTA, AL SERVEI DE TOTHOM, PLURAL, PARTICIPATIVA I TRANSPARENT

SÓC LA CANDIDATA A VOCAL

M’adreço a vosaltres per presentar-vos la candidatura de Jordi Cassasas, – el teu ateneu-  a les eleccions a la Junta Directiva Ateneu Barcelonès, el dilluns 24 de març de 2014.

Em presento a la candidatura de Jordi CasaSsas – com a vocal – perquè és una candidatura oberta, plural,  participativa i perquè ha estat elaborada amb aportacions dels socis i de les sòcies de l’Ateneu.

Toni Rodríguez Yuste

Toni Rodríguez Yuste

Perquè sempre he estat vinculada al món de les arts i de la cultura, com a Ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès, des de l’any 2003 fins l’actualitat i des de altres àmbits artístics i culturals:

  • Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, especialitat: Pintura
  • Tècnica superior d’Arts Plàstiques i Disseny: Pintura Mural, per l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona
  • Ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès, des de l’any 2003 fins l’actualitat
  • Gestora cultural
  • Artista multidisciplinària. Premi de Pintura de la Sala Parés
  • Professora de Pintura
  • Fundadora de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –
  • Tècnica de la Direcció Tècnica de Protocol de l’Ajuntament de Barcelona

Perquè he demostrat la meva desinteresada dedicació i perquè estimo el que faig i sobretot em presento en aquests moment apasionats de canvis i d’incerteses.

Perquè amb la vostra confiança i amb la vostra participació hem assolit els objectius fixats de la Secció des del 2003

US AGRAEIXO PER ENDAVANT LA VOSTRA PARTICIPACIÓ A LES ELECCIONS

CONFIO EN EL VOSTRE SUPORT A LA CANDIDATURA EL TEU ATENEU!

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

 Divendres 28 de febrer de 2014, 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

 

Han passat dos anys i el Govern del PP segueix sense tirar endavant l’anunciada llei del mecenatge. Hisenda no vol deixar de recaptar ni un euro i Montoro s’imposa a Lassalle que segueix sense respirar des que es fes càrrec de Cultura. Els museus espanyols segueixen amb les caixes buides. Qui compra? En aquest context la Fira d’Art Contemporani que organitza Ifema a Madrid hauria d’estar morta, però no és així. Per què?

CABECERA NEWSLETTERS

 Tot sembla indicar que ARCO es manté gràcies al suport institucional. L’edició d’enguany va ser presentada el passat novembre a París per la Comunitat de Madrid que, en el mateix acte va anunciar la seva campanya de promoció turística, despres d’un Annus Horribilis. El leit motiv d’aquesta edició és que ARCO es consolida com la fira de descobriment d’artistes i investigació de la seva obra. De les 217 galeries seleccionades, 60 presentaran un o dos artistes sota la opció Sol / Duo. Finlàndia és el país convidat.

arco_2014

ARCO_2014

Guillermo Mora

Nou cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dijous 23 de juny, de 2014 19.30 h, sala Verdaguer

nou cicle

  Vaivens en la història de l’art

 

Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
marti_font_toni_rodriguez_yuste_ateneu_1

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Josep Maria Martí Font, 1950. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

biennal

Au fond, tout ça c’est li surrealisme”, va dir Georges Pompidou, referint-se als moviments contraculturals i psicodèlics dels seixanta i setanta. La Biennale de Venezia de 2013 ens ho mostra amb precisió. Arrenca amb Jung i davant d’un bust de Breton. Tota una declaració de principis. És objectual, hi ha escasses instal·lacions, i, el més sorprenent, rescata artistes ja morts o si senectut l’obra ha estat a l’anonimat del “amateurisme” o el “naïf” i els principals treballs responen a aquestes premisses abans esmentades, i els converteix en artistes. Com a guinda, encara que fora de programa, hi havia la reconstrucció de la mítica exposició de Harald Szeemann a la Kunsthalle de Berna de 1969: Live in Your Head: When Attitudes Become Form, que italià Germano Celant, amic personal de Szeemann, ha revisitat gairebé de manera literal a la Fondazione Prada, al Palau della Regina, al Gran Canal.

Nou cicle: Benet Rossell, lliurecreador. Tertúlia: Deinde philosophari, a càrrec de Benet Rossell

Dimarts 19 de novembre de 2013,  19.30 h, sala Pompeu Fabra

Tertúlia: Deinde philosophari, a càrrec de Benet Rossell

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts visuals de l’Ateneu Barcelonès

 

Filosofar és una activitat molt propera a la creació, perquè exigeix una aproximació a les coses que deixi de banda qualsevol dogma.

L’artista proposa tres interrogants: Qui té por a l’art? Què és allò que voldríeu saber sobre art i que mai no heu gosat preguntar a un artista? Futur, qui ha dit futur?

Toni Rodríguez Yuste, Benet Rosell i Joan Granados
Toni Rodríguez Yuste, Benet Rosell

Conferència: Labor improbus omnia vincit, a càrrec de Benet Rossell, artista interdisciplinari i investigador

Dijous 14,  de novembre de 2013, a les 19.30 h, sala Verdaguer

Nou cicle: Benet Rossell, lliurecreador

Conferència: Labor improbus omnia vincit, a càrrec de Benet Rossell, artista interdisciplinari i investigador

benet_rossell

Benet Rossell

Benet Rossell és un artista interdisciplinari i investigador. Al llarg de la seva trajectòria artística ha desenvolupat un llenguatge singular a base de micrografies, ideogrames i pictogrames originals que no pertanyen a cap codi lingüístic.

La seva és una pràctica creativa on conflueixen la cal•ligrafia i la imatge en moviment. Pioner del cinema experimental i del vídeo, Benet Rossell anima un repertori infinit de signes, gestos, formes, figures, i espais lúdics i d’experimentació,

A mitjans dels anys seixanta s’instal•la a París, on es forma com a cineasta, participa en la vida artística de la ciutat, i es vincula al grup d’artistes conceptuals. L’any 67 hi exposa per primera vegada a la Galerie Jacqueline Ranson. Més tard passa llargs períodes a Nova York, on freqüenta els moviments d’avantguarda. A mitjans dels vuitanta torna a Barcelona on resideix en l’actualitat.

Picasso deia que la inspiració existeix però cal que et trobi treballant. Ser artista és, en efecte treballar sense parar. Ser artista és ser-ho 24 hores al dia, 7 dies per setmana, totes les setmanes de l’any”… prim fila, prim fila…” durant anys i panys…

Labor improbus omnia vincit és el títol més engrescador que m’he empescat per a aquest tomb a través de la meva biografia, a la manera d’un autoretrat hiperdescriptiu, contextualitzat i improvisat com la pròpia vida.

P1160125 (1)

Benet Rossell. Foto: Nuria rodríguez Yuste

P1160135

Foto: Nuria rodríguez Yuste

P1160128

Benet Rossell. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

P1160134 (1)

Benet Rossell. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

P1160137

Benet Rosell i Toni Rodríguez Yuste. foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques. Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

Dilluns 28 d’octubre de 2013, 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

sol picó

Sol Picó

Pa amb tomaca. La dansa. Aquest títol correspon a una reflexió que m’ha acompanyat al llarg  del temps.
Penso que el pa és com la dansa… pots mesclar-lo amb tot i sempre està bo. Pots menjar-te’l amb llonganissa, formatge o pernil, melmelada o xocolata. Tant és si és dolç o salat, quina meravellosa experiència sensorial… Igual que la dansa quan l’acompanyes d’una bona escenografia, vestuari, llums, vídeo o pintura… sempre funciona!

SOL PICÓ

  • Coreògrafa i ballarina resident a Barcelona. Sol Picó domina la dansa clàssica, espanyola i contemporània. Tres disciplines que es poden sentir en la seva feina coreogràfica, tot i que emmarcades en l’expressió més contemporània de la dansa.
  • Va formar la seva primera companyia Danza Robadura al 1988 però és amb la companyia que porta el seu nom, la Sol Picó Compañía de Danza nascuda al 1993, amb la que ha desenvolupat el seu personalíssim segell. Un segell que es fa notar tant en el seu llenguatge creatiu i interpretatiu com en el nom de les seves obres. Razona la vaca (1995), E.N.D. (Esto No Danza, 1998), D.V.A (Dudoso Valor Artístico, 1999), Bésame el cáctus (2001), La divadivina y el Hombre bala, La dona manca o Barbie Superestar (2003), La prima de chita (2006), Las Doñas (2007), Sirena a la plancha (2008), El llac de les mosques (2009), Matar al bicho (2010), Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011) o Memòries d’una puça (2012)  són alguns exemples i alguns muntatges d’aquesta creadora.
  • Ha estudiat al Movement Research de Nova York diverses tècniques de dansa contemporània i va treballar com a intèrpret i coreògrafa els primers anys de la seva trajectòria, amb companyies i creadors diversos com Robouldanse, Rayo Malayo Danza i la companyia d’Art Total Los Rinos.
  • El curtmetratge dirigit per Octavio Masia i ella mateixa, El 64, cortometraje de danza en un autobús i el vídeo-dansa No Paris del realitzador Joan Pueyo, en el que apareix com a ballarina i coreògrafa, entre altres completen una carrera en la que no falten els premis.
  • El Premi Max de les Arts Escèniques al Millor Espectacle de Dansa, a Millor Coreografia i a Millor Intèrpret de Dansa Femenina per Bésame el Cáctus al 2002 i 2003, pel millor espectacle i a la millor coreografia per La dona manca…al 2004, al millor espectacle per Sirena a la Plancha, a la millor coreografia per Paella Mixta al 2005 i a la millor coreografia per El Llac de les mosques al 2009  així com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya al 2004, són alguns dels premis amb els que compta Sol Picó.

P1020006

Foto: Toni Rodríguez Yuste

P1020022

Sol Picó. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

P1020016

Sol Picó. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Pa amb tomaca. La dansa. Sol Picó. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

sol_pico_toni_rodriguez_yuste

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

sol_pico_toni_rodriguez_yuste_1

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste