El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

dimecres 21 de febrer de 2018, a les 19 h, a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6.  08002 Barcelona

El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

Dos visions del conflicto del retorn de les obres d’art de Sixena amb convidats catalans i aragonesos

 

 


Josep Giralt i Balagaró, director del Museu de Lleida

 

 

 

Carlos Bitrián, arquitecte i president d’Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés (APUDEPA)

 

 


Moderador: Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

 

 

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Visuals

 

 

 

 

El passat 11 de desembre, tècnics del Museu d’Osca, en nom del Govern d’Aragó es van dur 44 peces procedents del Monestir de Sixena que eren al Museu de Lleida. Ha estat fins ara, l’últim episodi d’un litigi que arrenca en els primers mesos de la Guerra Civil quan el Monestir va ser incendiat i poc després, tècnics de la Generalitat de Catalunya van acudir al lloc i es van emportar el que van poder rescatar.

L’escena amb les caixes embalades sortint del museu per a ser carregades en camions sota la protecció de la Guàrdia Civil va produir una gran irritació en bona part de Catalunya i una gran alegria en bona part d’Aragó. Els tribunals havien sentenciat que la venda que les monges de l’Orde de Malta havien fet a la Generalitat el 1995 era nul·la, ja que el Monestir de Santa Maria de Sixena havia estat declarat Monument Nacional en 1923, el que preservava el patrimoni i obligava a comunicar qualsevol transacció, cosa que no es va fer.

El Tresor de Sixena havia començat a escampar molt abans, a mitjans del segle XIX pels efectes de la desamortització. Moltes peces es van vendre i van sortir a diferents museus, com el Prado o a col·leccions particulars. Sobre aquestes peces no hi ha debat, tot i que probablement es podria també plantejar en un altre context. Els béns que van arribar a Catalunya després de l’incendi de 1936 són els que estan en disputa i el lliurament de les 44 peces al desembre passat no tanca el cas, perquè les pintures murals que els germans Gudiol van rescatar de les restes de l’incendi segueixen exposades al MNAC malgrat que els jutges ja han dictaminat sobre la seva propietat. Moure-les, asseguren els tècnics, podria causar un greu deteriorament.

El conflicte ha tingut també una part positiva, ja que ha propiciat que els poders públics es bolquessin, d’una banda al Museu de Lleida, i d’altra en la reconstrucció del monestir de Sixena. Potser sigui aquesta part la que hauria de primar en el futur sobre aquest litigi; centrar-se no tant en la propietat, sinó en la museïtzació, l’exhibició i la valoració del patrimoni.

Per debatre-ho hem d’agrair la presència del director del Museu de Lleida, Josep Giralt; de Carlos Bitrián, representant a l’associació APUDEPA, dedicada a la conservació i promoció del patrimoni aragonès, i a Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. A Carlos caldria agrair-li especialment la seva presència en tant que el Govern aragonès no ha considerat necessari enviar a un expert a aquest debat.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s