El proper 3 de maig, a les 19h, el compositor i pianista català oferirà un recital que recorrerà l’evolució estètica del compositor rus i posarà les seves obres en diàleg amb composicions pròpies. A la vegada, Xano Armenter farà diverses interpretacions cromàtiques d’aquest sons, generades digitalment en rigorós directe, i que es projectaran a la gran pantalla de la Sala Oriol Bohigas.

Aquest concert forma part de la col·laboració entre les seccions de Música i d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès amb l’objectiu d’oferir una experiència pedagògica única i nova, en la qual Xano Armenter farà la seva pròpia aproximació personal a l’obra de Skriabin tot generant un nou sentit que doni vida a l’obra més enllà de la voluntat del seu autor. Tot plegat, i amb aquesta voluntat divulgativa, serà posat en context gràcies a la introducció musicològica que realitzarà Víctor Estapé, destacat compositor, musicòleg i Director Acadèmic del Conservatori del Liceu.

Aleksandr Skriabin (1872-1915) és segurament el compositor més associat al treball al voltant de la relació entre música i color. Ell mateix es declarava posseïdor de sinestèsia, la característica neurològica mitjançant la qual algunes persones poden percebre sensacions de diferents sentits en un sol acte perceptiu sense necessitar la mediació d’una substància que l’alteri. En el cas del compositor rus, ell afirmava poder “veure” els sons, és a dir, associar determinades notes o tonalitats a diferents colors. Aquesta associació, potser una de les formes més comunes de sinestèsia, també l’han manifestat músics com Nikolái Rimsky-Kórsakov o Olivier Messiaen.

Albert Guinovart. Albert Guinovart és un dels músics més reconeguts del nostre país i també internacionalment, amb una extensa trajectòria que l’ha consolidat com a artista integral capaç de destacar en àmbits tan diversos com la composició, l’orquestració, la docència, la interpretació pianística i els enregistraments.

Com a pianista ha tocat amb destacades orquestres i directors internacionals, amb les quals alterna el gran repertori romàntic i clàssic i les composicions pròpies, moltes de les quals ha enregistrat. Precisament, la seva faceta de compositor el situa com un dels nostres autors més estimats, amb un catàleg que inclou òperes (Atzar i Alba Eterna), el ballet Terra Baixa, musicals de gran èxit com Mar i Cel, Flor de Nit, Gaudí, el musical de Barcelona, Paradís, La Vampira del Raval, Scaramouche o diverses bandes sonores cinematogràfiques i televisives, vuit concerts per a solista i orquestra i una prolífica producció cambrística i d’arranjaments que ha estat dirigida per directors com Neville Marriner, Phillipe Entremont, Lawrence Foster, Gianandrea Noseda, Franz Paul Decker o Vasily Petrenko, Plácido Domingo o Gustavo Dudamel. També és Acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Cal destacar que Albert Guinovart fou qui estrenà l’actual piano Yamaha de la Sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

Xano Armenter.  Nascut a Las Palmas d’una família catalana, va estudiar disseny gràfic a Eina (1973 – 1976) així com belles arts (1978 -1980). Posteriorment, s’instal·là a Nova York on completa els seus estudis a la School of Visual Arts con Milton Glaser (1981) i s’endinsa en e gravat a la New York Academy (1982). Durant els vuitanta viu en el East Village novaiorquès treballant a l’estudi Milton Glaser Inc. i exposant en el Lower Manhattan. En les seves pintures, inicialment influïdes pel pop, el graffiti i l’expressionisme figuratiu propis de l’època, destaca una equilibrada fusió de sensibilitat expressiva i bellesa pensada. Des de 2012 ha incorporat com a nou mitjà creatiu l’iPad, una eina que li permet capturar idees i experimentar amb molta agilitat. Actualment viu i treballa a Barcelona.

Víctor Estapé. Va iniciar la seva formació musical al Conservatori de Terrassa amb Jordi Figueras i Maria Vancells. Ha estudiat Composició amb Benet Casablancas i Josep Soler al Conservatori de Badalona. Becat pels Governs Austríac i Espanyol, i la Generalitat de Catalunya, va ampliar els seus estudis a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Viena (Àustria) amb Erich Urbanner (Composició), Karl-Heinz Füssl (Anàlisi Formal) i Diether De la Motte (Teoria), entre d’altres.

Ha ensenyat a diversos centres del país (Conservatori de Lleida, L’Escola de Música de Barcelona, Universidad de La Rioja,…) i en l’actualitat és Director Acadèmic del Conservatori Superior del Liceu, on dóna classes de Composició, Anàlisi i Història de la Música.

És col·laborador habitual de diverses entitats amb articles i conferències sobre temes d’anàlisi musical. Ha desenvolupat diversos estudis sobre temes analítics molt diversos, entre els que destaquen els dedicats a la música de Mompou i al llenguatge harmònic de Wagner, tema en el que es basa la seva Tesi Doctoral.

És autor de diverses obres de cambra, vocals i orquestrals, amb les que cerca desenvolupar un llenguatge personal que busca l’expressió i la comunicació tot traient conclusions d’influències molt diverses.

PROGRAMA

ALEKSANDR SKRIABIN (1872-1915)

Trois Morceaux, Op. 2 (1887)

1. Étude
2. Prélude

III. Impromptu à la Mazurka

Impromptu, Op.14, núm. 1 (1895)

Deux Poèmes, Op.32 (1903)

1. Andante cantabile
2. Allegro. Con’eleganza. Con fiducia

Trois Morceaux, Op.52 (1907)

1. Poème
2. Enigme

III. Poème’languide

Poème Nocturne, Op. 61 (1911-1912)

Deux Poèmes, Op. 71 (1914)

1. Fantastique
2. En rêvant, avec une grande douceur

ALBERT GUINOVART

Skyshadows

Nocturn a Chloé

Fantasia-Evocació

Albert Guinovart, piano

Xano Armenter, pintura digital

Víctor Estapé, presentació

 

S’agraeix l’IED pel préstec de l’iPad amb què actuarà l’artista Xano Armenter.

 

Us hi esperem! Entrada gratuïta amb aforament limitat.