Dissabte, 11 de febrer de 2012, de 10 a 13 h
Visita comentada exclusiva pels socis de l’Ateneu Barcelonès que farà personalment l’arquitecte Fermín Vázquez
- Oficines Mestre Nicolau, MN19, Mestre Nicolau, 19
- Remodelació Josep Tarradellas, 123. Av. Josep Tarradellas, 123
Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –
Fermín Vázquez
En un món de recursos limitats, el més sostenible és reutilitzar l’existent. Dos exemples propers de rehabilitació d’edificis amb dues aproximacions completament diferents:
- Un sobre un edifici obra de Francesc Mitjans. L’objectiu d la intervenció és recuperar l’edifici i mantenir el patrimoni arquitectònic de la ciutat.
- L’altra, una transformació integral d’un edifici d’escàs interès i amb greus problemes estructurals, convertint-lo en un petit símbol de contemporaneïtat en un entorn monòton.
Oficines Mestre Nicolau, MN19
La rehabilitació d’aquest edifici entre mitjaneres, amb greus problemes estructurals permet la seva transformació en un edifici corporatiu. Es va tenir en consideració la necessitat d’aconseguir el nivell de flexibilitat i de serveis demanats, així com projectar una nova façana que l’identifiqués com a un edifici modern, corporatiu, fent servir el color com a instrument diferenciador.
A la façana, lames de vidre transparent colorejat formant un pla davant del tancament. El conjunt es disposa de forma gradual en quant al color i intensitat. En horitzontal, la gradació dels colors varia de groc a ataronjat, prenent prestats les tonalitats dels tendals dels balcons que l’envolten. En vertical, la densitat de les lamines ve determinat per la radiació solar i la dimensió del carrer, que fan més necessària la protecció a les plantes superiors.
El forjat de la planta baixa es va reconstruir al nivell de la cota de carrer, mentre que el forjat del soterrani es va elevar per obtenir un menor desenvolupament de la rampa de l’aparcament. En interiorisme, el color aplicat a l’exterior s’extrapola a un marcat grafisme que dóna unitat i caràcter a l’edifici.
Com a criteri general d’actuació s’ha prestés en tot moment recuperar la imatge original de l’edifici mitjançant la utilització de nous materials i sistemes constructius més resistents i que garanteixin una bona conservació de l’edifici en els propers anys.
L’antic edifici Harry Walker es considera un dels millors exemples d’arquitectura barcelonina dels anys 60. Per això, era absolutament prioritari per a la seva conservació una rehabilitació integral de totes les façanes. Així la proposta de rehabilitació es centra en substituir la fusteria metàl•lica existents per una que complís les exigències necessàries de seguretat, aïllament tèrmic, acústic i d’estanquitat, substituir per vidres de seguretat tots els envidraments, substituir totes les peces de pedra de façana per un nou revestiment lleuger a les zones originàriament aplacades amb pissarra, recuperant l’esperit original i solucionant problemes d’estanqueïtat i aïllament, i finalment, eliminar totes les peces sobreposades existents a les façanes.
