Mobilització llibertària en els anys 70

Dijous 10 d’octubre de 2019, a les 19 h, a la Sala Verdaguer

Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

Cicle “La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”

Mobilització llibertària en els anys 70

1peperibas (8)

Pepe Ribas

Joan Horrit Viladomat

Toni Puig

Amb Pepe Ribas, escriptor i fundador de la revista Ajoblanco, i Toni Puig, professor branding i màrqueting públic.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció

PORTADA AJOBLANCO

La inquietud social va evolucionar cap a una gran mobilització de base. La joventut va prendre la paraula i de la paraula va passar a l’acció. Una nova generació, empesa per la revolució cultural que va provocar el Nou Imaginari, les cultures rock i beat i les noves lluites d’alliberament en favor del canvi de costums i de polítiques, va crear l’antimilitarisme, la lluita contra la guerra de Vietnam i els moviments anticolonialistes, noves lluites i nous Moviments Socials que també van arribar a Espanya fins i tot abans de la mort de Franco. Va tenir el seu moment àlgid el 1977.

anarquisme

D’El Rrollo enmascarado a El Víbora: l’underground barceloní dels anys setanta

18 setembre de 2019, 19 h Sala Verdaguer

Nou cicle: La contracultura, cultura a la contra o nova cultura? 

Barcelona va ser sacsejada als anys setanta per un nous valors i tendències socials i culturals que trencaven amb les normes establertes. Inicialment marginal, la contracultura es va vehicular especialment a la premsa, la música, el teatre, el cinema, la poesía, amb revistes com Star, Ajoblanco o l’aparició del còmic underground.

Conferència: D’El Rrollo enmasacarado a El Víbora: l’underground barceloní dels anys setanta

A càrrec del crític, editor i guionista de còmic català, Antoni Guiral Conti
Presenta: Toni Rodríguez Yuste

L’any 1973 un grup de joves autors de còmics es van autoeditar a Barcelona el que seria el primer còmic underground espanyol, El Rrollo Enmascarado. Hereus del underground nord-americà, van desenvolupar una nova forma d’entendre els còmics, adreçada als adults, trencadora i renovadora. Desprès de publicar un llarg seguit de publicacions, alguns d’aquests autors van formar la base de la revista que va revolucionar el còmic a casa nostre: El Víbora.

Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

Dimarts, 4 de juny, a les 19 h, sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès

Conferència: Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Barcelona i Madrid han mantingut una llarga pugna per l’hegemonia cultural sense que durant molt temps es decantés de forma clara ni per una ni per l’altra. No obstant això, en els últims anys – en el que va de segle – la capital d’Espanya sembla haver-se escapat, mentre que altres ciutats, que abans ni tan sols comptaven a aquests efectes, s’han apropat a la capital catalana en molts aspectes, especialment en el dels museus i institucions de creació artística, com seria el cas de Màlaga o Bilbao. Com i per què s’ha produït aquest fenomen?

Josep Maria Martí Font i la Toni Rodríguez Yuste

Brossa i l’univers bombolla

Dimarts 21 de maig, de 2019, 19 h Sala Oriol Bohigas

Brossa i l’univers bombolla

Xerrada amb número de bombolles i amb vídeos projectats

 

 Pep Bou, creador, director i actor de teatre
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Pep Bou  va trepitjar els escenaris com a professional als anys setanta formant part de la gran quantitat de mims que caracteritzaven l’època. La seva preparació com arquitecte tècnic i la seva passió per les arts plàstiques i visuals van consolidar una forta sensibilitat cap als espais efímers i la ductilitat de les formes. Fundador de diverses companyies Pa de Ral – 1978- La Viu Viu Teatre – 1981, fins que, el 1982, comença a actuar en solitari amb el teatre, de les bombolles de sabó, amb les els quals aconsegueix configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea, 1990, Ambrossia, espectacle dedicat a  Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta, 2000, Diàfan, 2003, Clar de llunes, 2007, i Rebufaplanetes 2009). A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèl·lules i Plantes (2004) i Bereshit. La història més bella del cosmos (2010), orientats a la divulgació científica, en col·laboració  Jorge Wagensberg . Ha actuat a  teatres i festivals d’arreu del món sorprenent a públics de totes les edats i cultures i rebent nombrosos premis nacionals i internacionals.

La influència de Joan Brossa en l’univers bombolla de Pep Bou

Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.

Joan Brossa


Fem còmic! A Fira Barcelona Montjuïc

Dimarts 2 d’abril de 2019, 19 h  sala Verdaguer

Fem còmic! A Fira Barcelona Montjuïc

Meritxell Puig, directora general de FICOMIC
Toni Guiral, assessor de COMIC BARCELONA

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció

Ana Galvañ, il·lustradora I autora del cartell

La cita més important pels amants del còmic arriba de nou a Barcelona: el 37 COMIC BARCELONA se celebrarà del divendres 5 al diumenge 7 d’abril a Fira Barcelona Montjuïc. Comptarà amb la participació de gairebé 200 expositors entre editors, llibreters, autors, distribuïdors de cinema i empreses de marxandatge, entre d’altres. El programa d’activitats de CÒMIC BARCELONA inclou exposicions, tallers, espai de videojocs, sales de conferències i de projeccions.

Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa” Conferència L’art de la revolució

Divendres 8, de març de 2019, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas

Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”

L’ART DE LA REVOLUCIÓ

 

 

 

 

 

 

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB). Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

La sessió es planteja a partir d’una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l’art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l’interior d’un procés revolucionari l’art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia?; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l’art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot conservar la ira revolucionària en el nostre marc post-històric?

 

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

George Washington creuant el riu Delaware Emanuel Leutze

Martí Peran

Llibertat il·luminant el món. L’estàtua de la llibertat. Va ser un obsequi de França al segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d’amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d’octubre de 1886.

Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste

marti peran - toni rodriguez yuste

Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste

Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles

Dijous 14 de febrer de 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès

Conferència:

Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles

A càrrec de Joan J. Guillén,  dibuixant, pintor, escenògraf i professor d’arts escèniques.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

 

Joan J. guillen

Joan J. Guillén

Joan J.  Guillén, va començar amb el teatre d’aficionats. Va començar a donar-se a conèixer l’any 1970 publicant dibuixos en la premsa catalana, mentre iniciava els estudis de direcció teatral i escenografia a l’’Institut del Teatre. Allà, exercí una intensa i productiva carrera professional i alhora, també, es dedicà a la docència, com a professor d’arts escèniques entre 1973 i 2003. En l’exercici de la seva professió ha col·laborat amb diversos grups de teatre, amb la construcció de màscares per a espectacles de carrer, d’entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso el 1981.

2334937c-aeda-4dbd-a337-0d521548d610

Destaca també, especialment, la col·laboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d’escenografies per a espectacles tan diversos com el Llibre de les bèsties de Ramon Llull el 1995  o La Cenerentola, estrenada el 2011 al Canadà i interpretada a la Lyric Opera of Chicago el 2015. Dins de l’escenografia catalana va començar a treballar a partir dels anys seixanta en paral·lel i al costat d’autors coetanis com Fabià Puigserver i Plana (1938), Ramon B. Ivars Amic (1948) i Andreu Rabal Serrat (1943), Josep Messeguer Vendrell (1946), i acabà per convertir-se en un dels escenògrafs més rellevants.

Bou

La conferència tratava del compromís de l’artista contemporani amb la cultura popular i/o tradicional, a través d’un passeig por la pròpia trajectòria de Joan J. Guillén com a escenògraf, figurinista, dibuixant satíric, professor de l’Institut del Teatre, autor de molts muntatges de teatre i òpera, així com a responsable de molts dissenys per als Comediants.