Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Dodo: una il·lustradora al Berlín dels “feliços 20”

Dimecres 6, de juny de 2018, sala Verdaguer

Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades.

Conferència Dodo:  una il·lustradora al Berlín dels “feliços 20“, a càrrec d’Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció

Dodo, és el nom artístic en que va ser coneguda Dörte Clara Wolf, una pintora i sobretot il·lustradora alemanya que en el Berlín d´entre guerres va ser molt popular per les portades de la prestigiosa revista berlinesa ULK, on feia càustiques critiques de la nova burgesia de l´època. L’obra de Dodó será motiu per comentar l’excéntrica vida social i cultural del Berlin d´aquells tumultuosos anys.

Dörte Clara Wolff-en el palco, 1929

Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay

Dijous, 17 de maig de 2018,  a les 19 h, sala Verdaguer

Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades.

Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Aquesta conferència tracta d’una particular iconografia de la dona.

La femme de brasserie, figura emblemàtica de les obres parisenques de la segona meitat del segle XIX

Femme à brasserie

Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste

Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores

Dimarts, 10 d’abril, de 2018, a les 19 h,  sala Verdaguer

Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades

El cicle, dividit en tres conferències, desenvoluparà dos temes en els que es comentarán i visualitzarán les imatges i obres de destacades, però sovint ignorades, dones artistes. Un tercer tema, es basarà en la iconografía d´un tipus de figura femenina molt popular en els ambients bohemis del Paris impresionista.

Totes aquestes imatges és situaràn en un context social que tractarà d´explicar el perqué dels silencis de les creacions d’unes dones que han estat injustament oblidades.

Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores, a càrrec de Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste

Si en els últims temps, s´han recuperat les figures d´excel·lents artistas que fins i tot no apareixien en el prestigiós Diccionari Anglès de l’Art, d´Ian Chilvers, de 1990, algunes, como la ja reconeguda, Artemisia Gentilelschi sí s’ha pogut rescatar de la memòria, pero malhauradament, existeixen d’altres dones molt valuoses artisticament que en aquesta conferència tractarem de recordar i visualitzar.

Susana y los viejos (detalle), Artemisia Gentileschi, 1610

Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste

 

 

El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

dimecres 21 de febrer de 2018, a les 19 h, a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6.  08002 Barcelona

El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

Dos visions del conflicto del retorn de les obres d’art de Sixena amb convidats catalans i aragonesos

 

 


Josep Giralt i Balagaró, director del Museu de Lleida

 

 

 

Carlos Bitrián, arquitecte i president d’Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés (APUDEPA)

 

 


Moderador: Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

 

 

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Visuals

 

 

 

 

El passat 11 de desembre, tècnics del Museu d’Osca, en nom del Govern d’Aragó es van dur 44 peces procedents del Monestir de Sixena que eren al Museu de Lleida. Ha estat fins ara, l’últim episodi d’un litigi que arrenca en els primers mesos de la Guerra Civil quan el Monestir va ser incendiat i poc després, tècnics de la Generalitat de Catalunya van acudir al lloc i es van emportar el que van poder rescatar.

L’escena amb les caixes embalades sortint del museu per a ser carregades en camions sota la protecció de la Guàrdia Civil va produir una gran irritació en bona part de Catalunya i una gran alegria en bona part d’Aragó. Els tribunals havien sentenciat que la venda que les monges de l’Orde de Malta havien fet a la Generalitat el 1995 era nul·la, ja que el Monestir de Santa Maria de Sixena havia estat declarat Monument Nacional en 1923, el que preservava el patrimoni i obligava a comunicar qualsevol transacció, cosa que no es va fer.

El Tresor de Sixena havia començat a escampar molt abans, a mitjans del segle XIX pels efectes de la desamortització. Moltes peces es van vendre i van sortir a diferents museus, com el Prado o a col·leccions particulars. Sobre aquestes peces no hi ha debat, tot i que probablement es podria també plantejar en un altre context. Els béns que van arribar a Catalunya després de l’incendi de 1936 són els que estan en disputa i el lliurament de les 44 peces al desembre passat no tanca el cas, perquè les pintures murals que els germans Gudiol van rescatar de les restes de l’incendi segueixen exposades al MNAC malgrat que els jutges ja han dictaminat sobre la seva propietat. Moure-les, asseguren els tècnics, podria causar un greu deteriorament.

El conflicte ha tingut també una part positiva, ja que ha propiciat que els poders públics es bolquessin, d’una banda al Museu de Lleida, i d’altra en la reconstrucció del monestir de Sixena. Potser sigui aquesta part la que hauria de primar en el futur sobre aquest litigi; centrar-se no tant en la propietat, sinó en la museïtzació, l’exhibició i la valoració del patrimoni.

Per debatre-ho hem d’agrair la presència del director del Museu de Lleida, Josep Giralt; de Carlos Bitrián, representant a l’associació APUDEPA, dedicada a la conservació i promoció del patrimoni aragonès, i a Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. A Carlos caldria agrair-li especialment la seva presència en tant que el Govern aragonès no ha considerat necessari enviar a un expert a aquest debat.

 

Gràcies!

AB_comiat

Benvolguts socis i sòcies, amics i amigues,

Des de l’equip de la Secció d’Arts Visuals volem donar les gràcies a les persones i institucions que han fet possible el desenvolupament del nostre programa durant els darrers tres anys.

El nostre treball de programació ha estat d’una quarantena d’actes entre conferencies. col·loquis, presentacions, homenatges , visites a exposicions i museus. Gràcies, doncs, a les més de vuitanta persones convidades a participar-hi: crítics, historiadors, professors, artistes, gestors culturals, directors de museus i fundacions, dissenyadors.

Hem parlat de les grans figures de l’art català i universal i reivindicat artistes de generacions poc representades. Hem donat veu als nostres museus, al conjunt d’agrupacions aplegades en el Disseny HUB, i a les fundacions publiques i privades. I hem volgut retre homenatge a la Fundació Miró pels seus 40 anys de treball. Al mateix temps, hem seguit projectes més experimentals com ara el col·leccionisme de Cal Cego,   la fabrica de creació de La Escocesa o el projecte Lo Pati d’Amposta.

Ens hem proposar explorar les àrees on les arts visuals dialoguen amb altres disciplines. El Cicle sobre la novel·la gràfica, la relació entre la fotografia i la moda. Amb aquest objectiu, també hem col·laborat amb altres seccions: amb la Secció de Musica hem, promogut un concert visual seguint les idees d’Alexandre Skriabin amb Albert Guinovart al piano i Xano Armenter amb la tauleta gràfica; amb la Secció d’Ecologia hem treballat a un cicle sobre Land Art; hem presentat l’Escenografia com una disciplina artística i visual al servei de la posada en escena en col·laboració amb la secció de Teatre.

Des del gener hem encetat un nou format: el projecte “Art d’incògnit”: una tertúlia que s’iniciava amb una peça artística o un objecte singular, i amb uns textos que donaven pistes sobre el protagonista de la posterior tertúlia… Així, un llum aplic d’un bar de Nova York, ens ha portat a Antoni Miralda; una espasa catalana antiga, al poeta Eduardo Cirlot, de qui va parlar la seva filla Lourdes; un bloc d’apunts, ens ha desvelat el pintor Francesc Artigau; les icòniques setrilleres de Eduard Marquina, han permès a la seva filla Nani parlar de disseny. Finalment, encara llueix al Pati de Carruatges el llum de l’arquitecta Benedetta Tagliabue.

Insistim el nostre agraïment als qui han posat els seus coneixements al servei de l’Ateneu Barcelonès per crear un espai de reflexió sobre les arts visuals.

Núria Benaiges, Jordi Canelles, Mai Felip, Barbara Marchi, Lluís Utrilla

 

Gràcies a

Bèla Adler, fotògrafa

Vicenç Altaió, agitador cultural

Frederic Amat, artista

Montse Amenós, escenògrafa

Nora Ancarola, presidenta de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya

Xano Armenter, artista

Francesc Artigau, pintor

Montse Badia, crítica d’art i directora artística de Cal Cego

Ferran Barenblit, director del MACBA

Lluís Bassat, director de la Fundació Bassat

Kike Bela, director de la Escocesa

Antoni Bernad, fotògraf

Nimfa Bisbe, directora de la col·lecció d’Art de la Fundació La Caixa

Martí Boada, professor de Geografia i Ciències Ambientals de la UAB

Jordi Bohigas, director de Piramidón

Pilar Bonet, crítica d’art i comissària

Octavio Botana, editor de Sapristi

Juan Bufill, crític d’art i comissari

Joaquim Cantalozella, cap d’estudis de la Facultat de Belles Arts de la UB

Teresa Camps, crítica d’art i professora de la UAB

Xavier Capmany, director de l’Escola Massana

Natàlia Chocarro, adjunta a direcció d’art de la Fundació Vila Casas

Loudes Cirlot, crítica d’art i catedràtica de la UB

Victòria Combalia, crítica d’art i comissària

Pepe Corredor-Matheos, crític d’art

Mery Cuesta, crítica d’art, comissària i dibuixant

Ramón de España, periodista

Karin Faber, ornitòloga i fotògrafa de la natura

Vicent Fibla, director de Lo Pati d’Amposta

Roser Figueras, col·leccionista i fundadora de Cal Cego

Alfons Flores, escenògraf

Sagar Fornies, il·lustrador i autor de novel·la gràfica

Jaume Freixa, president de la Fundació Miró

Miguel Gallardo, il·lustrador i autor de novel·la gràfica

Àngels García, galerista

Santiago García, autor de l’assaig La novel·la gràfica i Premi Nacional de Còmic 2015

Lluís Garcia Petit, bioarqueòleg i historiador de l’alimentació

Joan Gil, crític d’art i comissari

Daniel Giralt-Miracle, crític d’art i comissari

Manel Guerrero, crític d’art i gestor cultural

Ainize González, doctora en Història de l’art

Albert Guinovart, pianista

Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona

Albert Gusi, artista

Jordi Ibáñez, professor d’Estètica i Teoria de l’Art de la UPF

Josep Inglada, col·leccionista i fundador de Cal Cego

Lluís Juste de Nin, il·lustrador i autor de novel·la gràfica

Núria López-Ribalta, directora de la seu de Sant Andreu de l’Escola Llotja

Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró

Maria Isabel Marin, Dra. en historiadora de l’art i conservadora del Reial Cercle Artístic

Nani Marquina, presidenta del FAD i dissenyadora

Albert Martí, director de Palau Antiguitats

Catalina Mejía, editora de Salamandra Graphic

Albert Mercadé, historiador de l’art i comissari

Joan M. Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art

Antoni Miralda, artista

Àlex Mitrani, crític d’art i professor a EINA

Pere Moles, comissari de Andorra Land Art i artista

Miquel Molins, president-director de la Fundació Banc Sabadell

Àlex Noguera, galerista

Jordi Pardo, consultor i gestor de projectes culturals

Jordi Pablo, comissari

Xavier Olivé, comissari

Pilar Parcerisas, crítica d’art i comissària

Perico Pastor, pintor i il·lustrador

Martí Peran, professor de Teoria de l’Art de la UB

Iago Pericot, escenògraf i pintor

Glòria Picazo, crítica d’art i comissària

Oriol Pibernat, comissari i professor d’EINA

Eusebi Puigdemunt, historiador especialitzat en la pintura del Ripollès

Stella Rahola, artista

Artur Ramon, galerista i crític d’art

Pep Rigol, fotògraf i comissari

Isabel Roig, directora del BCD

Michela Rosso, professora d’Història de l’art de la UB

Salva Rubio, escriptor i docent

Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Marc Sellarès, artista

Conxita Solé, metge

Gilbert Solsona, director d’art i editor de moda

Benedetta Tagliabue, arquitecta i dissenyadora

Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona

Sílvia Ventosa, crítica d’art i comissària especialitzada en moda

Mercè Vila Rigat, crítica d’art i comissària

Manel Surroca i Claret, l’artista absent

Dijous 16 de novembre a les 19h a la Sala Verdaguer

Una mirada a l’extensa i singular producció pictòrica del pintor camprodoní Manel Surroca (1917-2007) i a la seva relació amb creadors contemporanis com Joan Ponç, Frederic Marès o Joaquim Claret.

Amb Mercè Vila, historiadora de l’art i comissària de l’exposició “L’absència”; M. Isabel Marín, doctora en Història de l’Art i conservadora del Reial Cercle Artístic de Barcelona; Eusebi Puigdemunt, historiador especialitzat en la pintura del Ripollès, i Conxita Solé, neboda de l’artista.

Presenta Barbara Marchi, adjunta de la Secció

mercecc80-vila.jpgMercè Vila Rigat és llicenciada en història de l’art per la UAB, diplomada en conservació i restauració de béns culturals per l’ESCRBCC i postgraduada en gestió museística per la UPF. Crítica d’art i comissària d’exposicions, combina la seva activitat professional a la Fundació Vila Casas amb la seva col·laboració en diversos mitjans del país com la revista Bonart, Núvol, el digital de cultura o Butxaca. En relació a l’obra de Manel Surroca, s’ha ocupat de la conservació i restauració de l’extensa col·lecció pictòrica i escultòrica de l’autor i ha comissariat la darrera mostra individual de l’artista titulada “L’absència”, celebrada al monestir de Sant Pere de Camprodon entre els mesos juliol i setembre de 2017.

MIsabelMaria Isabel Marín Silvestre és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1993. En actiu al Reial Cercle Artístic de Barcelona des de 1997, s’encarrega de l’arxiu, biblioteca, patrimoni artístic, i d’algunes exposicions i publicacions editades per l’entitat. Les seves línies d’investigació van dirigides a la producció artística catalana de l’últim terç del segle XIX, del Modernisme i del Noucentisme en les arts aplicades, i sobretot en l’escultura, especialment d’artistes com Eusebi Arnau, Josep Duñach, Anton Casamor, Jordi Puiggalí, … i en l’arquitectura i escultura funerària principalment dels cementiris de Poblenou i de Montjuïc.

eusebi-puigdemuntEusebi Puigdemunt Puig és llicenciat en Geografia i Història per la UAB. Actualment exerceix la docència a l’IE Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses.
És autor de diversos estudis monogràfics sobre la història de la vila (Sant Joan de les Abadesses)al mateix temps que coautor, juntament amb na Rosa Pous, del capítol dedicat a la comarca del Ripollès a l’Atles Paisatgístic de les Terres de Girona. (2010).
Com a estudiós de l’obra del pintor camprodoní Manel Surroca i Claret (1917-2007) ha publicat recentment un breu estudi de la seva trajectòria artística a les pàgines d’Art i Història al Pirineu (tretzens trobades culturals pirinenques, 2017)”

ConxitaSoléConxita Solé és metge de família i directora de l’EAPP Figueres. El seu oncle, en Manel Surroca i Claret, li va fer de pare des dels 13 anys i, des d’aleshores es va crear un vincle molt més fort i especial amb l’Artista i Camprodon. La Conxita podia passar hores inacabables veient-lo pintar. Ja els darrers anys de la seva vida, fins la seva mort, als 90 anys, la vida de l’artista va transcorre entre Camprodon i Barcelona on va estar acompanyat de la Conxita i la seva família que van poder viure la felicitat d’en Manel quan era entre teles i pinzells.